cròniques

Jero Romero encisa màgicament al públic del Let’s Festival a L’Hospitalet de Llobregat

Jero Romero en un moment de l'actuació a la Sala Salamandra dins el marc del Let's Festival. Foto: C.B./Diaridelamusica.com

Durant aquest calorós dissabte 9 de març es celebrava la quarta nit de concerts del festival Let’s Festival [web] de la Salamandra [web] de L’Hospitalet de Llobregat. En aquesta ocasió pujaven a l’escenari Jero Romero [bandcamp], els barcelonins Blaumut i per tancar la nit, el grup madrileny, Pasajero. La vetllada començava amb puntualitat a les deu de la nit amb l’actuació del toledà, Jero Romero, que presentava a L’Hospitalet el seu debut en solitari, Cabeza de león (2011) després de  ser el líder de la banda The Sunday Drivers durant més de deu anys.

Jero Romero va oferir una actuació d’aproximadament una hora en la què el públic va gaudir amb intensitat dels ritmes del toledà i dels músics que l’acompanyaven. El concert s’iniciava amb cançons del seu únic llarga durada, que tot i ser molt introspectiu i tranquil, en directe es converteix en uns ritmes plens d’energia desbordant, ja que els músics tocaven amb una passió i alegria que ràpidament es van transmetre al públic. Jero, també va regalar noves composicions que van delectar al públic, sobretot Narciso, una melodia canyera que s’allunya força del que podem trobar a Cabeza de león. Cal destacar també com el públic va corejar i ballar les cançons més conegudes del cantautor, com Señor gigante, Devolverte o Las leves.  El recital va acabar amb una fantàstica versió de la cançó Adelante Bonaparte del grup barceloní Standstill i amb una de les melodies més calmades del disc, El as.

El toledà, que no acostuma a visitar massa les sales de concerts catalanes, va poder comprovar que aquí té un gran grups de fidels seguidors que té ganes que Jero Romero faci més actuacions arreu de Catalunya.

El Let’s Festival continua a la Salamandra fins el dissabte 23 de març però la propera cita és aquest divendres a les deu de la nit amb les actuacions de Mishima, Prats i Bremen. CARLOTA BURREL

Pedro Guerra: benvingut de nou per primer cop

Pedro Guerra durant un moment de l'actuació a la sala Privat aquest divendres 23 de novembre.

Pedro Guerra durant un moment de l'actuació a la sala Privat aquest divendres 23 de novembre. Foto: J.S./Diaridelamusica.com

La darrera vegada que Pedro Guerra havia estat a Mataró era una nit de finals de juliol de 1999, amb un context molt diferent. A la pista de l’antic Parc Central de la ciutat, el cantant canari actuava com a principal reclam de les celebracions de la Festa Major de Les Santes. I ho feia davant centenars de persones, ja que en aquells moments ell era un cantant en ple apogeu, que havia adquirit una popularitat creixent amb el disc Raíz (1998). Físicament tenia un aspecte molt jove, amb els seus cabells rinxolats agafats amb una cua que s’amagava rera la seva esquena i musicalment es presentava amb tota una banda al darrera. Fa tant de temps, d’aquella actuació, que ni ell mateix recordava haver actuat amb seguretat una vegada a Mataró.

Han passat tretze anys i un altre Pedro Guerra compareixia aquest divendres 23 de novembre dins el Cicle d’Autor i davant 150 perones a la Sala Privat de Mataró, molts dels quals havien assistit de ben segur en aquella anterior cita. Més gras, amb els cabells encara rinxolats però retallats a l’estil d’un home de 46 anys, el canari es presentava a la cita amb certa timidesa, com si s’hagués de guanyar el públic de bell nou. Dalt del tamboret, tan sols ell i una guitarra acústica, disposats a embadalir els seus irreductibles maresmencs.

Musicalment molt contingut i delicat, Pedro Guerra va oferir un concert basat en les cançons del seu darrer disc, El mono espabilado, editat l’any passat, per bé que no es va estar de tocar algun dels clàssics com Pasa, Contra el poder o Debajo del puente. Va ser una sessió molt tranquil·la, on el cantant taral·lejava -més que cantar- les cançons i a vegades tan sols les xiuxiuejava, oferint això sí els seus jocs de veu consistint a interpretar el seu propi eco, a mode de segona veu. I on no rascava la guitarra sinó que tan sols feia sonar alguns arpegis de les cançons ja conegudes, de manera que poguessin ser mentalment reconstruïdes. Com si estiguéssim al menjador de casa seva o de les cases pròpies, deia algú a la sortida. Com si ensenyés de nou als fans mataronins la seva música. JOAN SALICRÚ

Joana Serrat enceta la temporada de música en directe a El Públic

Joana Serrat interpretant By your side a El Públic 

En un vespre de diumenge plujós i de tempesta Joana Serrat [web] ha presentat a El Públic [web] de Mataró la seva proposta de folk i cançó d’arrel anglosaxona. La intèrpret s’ha acompanyat del guitarrista osonenc Adrià Plana i ha presentat en format de duet el seu últim disc, The Relief Sessions (2012, autodedició). També ha interpretat algunes cançons dels seus anteriors treballs.

Una quarantena de persones s’han acostat fins a l’espai cultural maresmenc per gaudir de les melodies de la cantant vigatana. Serrat canta bàsicament en anglès, però també ha començat recentment a apostar per cançons interpretades en llengua catalana, com la bella El meu regne. Serrat ha demostrat perquè està considerada una de les revelacions de l’any en el panorama musical català: la seva veu i sobretot, la seva música d’una delicadesa inusual, la fan excepcional. Una autèntica joia que porta mesos omplint sales, escenaris i petits auditoris amb la seva proposta de qualitat i tremendament honesta.

El recital ha servit per encetar la nova temporada de música en directe de la sala mataronina, que presentarà aquest proper 15 de no. E.AYMERICH

El Pròxims es consolida com a festival heterogeni i de qualitat

El Poble Espanyol acollia el dijous 19 de juliol la segona edició del festival Pròxims [web]. Sis grups diferents van pujar dalt l’escenari durant l’espectacle.  L’objectiu del festival es va veure complert, van donar a conèixer grups emergents dins el panorama musical català i van apropar a la gent la música feta a casa.

A les set de la tarda i amb la plaça gairebé buida, començava la vetllada amb l’actuació del grup Litoral [Facebook], que presentava les melodies de pop mediterrani acústic que es troben a l’àlbum Incidents melòdics del món irracional. La plaça va omplir-se de rock frenètic i enèrgic durant el concert d’Els Surfing Sirles [Facebook], però el recinte continuava mig buit i amb un públic força desanimat. No va ser fins que va aparèixer el trio osonenc La iaia [web] que la plaça va omplir-se considerablement per moure l’esquelet i cantar els temes de Les ratlles del banyador. Gran part del públic va afirmar que el directe fresc, potent i proper de La iaia va fer-se curt.

Seguidament sortia a l’escenari la mallorquina Maika Makovski [MySpace] acompanyada d’una banda de músics de gran qualitat. La cantautora presentava el seu últim àlbum Thank You For The Boots. Makovski va aplegar un bon grapat de gent davant l’escenari que seguia el ritme del seu rock underground amb cançons com Lava Love o Language. A les onze de la nit músics i organitzadors van sortir a l’escenari per llegir un manifest en contra les retallades, ja que el sector musical es veurà fortament afectat per les decisions preses pel govern. David Carabén (Mishima) i Martí Sales (Surfing Sirles) van llegir un text de protesta i un escrit de Joan Brossa, respectivament.

I era el torn de la banda The New Raemon [web], caracteritzada pels ritmes obscurs i contundents que van dur excessiva tranquil·litat entre els espectadors. Els maresmencs van oferir els temes del seu àlbum Libre Asociación. Però el públic va quedar-se amb les ganes d’escoltar la fantàstica versió del tema de Nueva Vulcano, Te debo un baile. Finalment, entre crits de “Carabén president, Catalunya independent” sortien a l’escenari els barcelonins de Mishima [Facebook] per tancar la nit. L’exaltació abundava entre el públic quan van tocar les primeres notes. La formació va recordar himnes d’antics àlbums com L’olor de la nit o Un tros de fang, entre molts altres. També van presentar el seu últim àlbum, L’amor feliç i van demostrar que convenç completament al públic. L’intens espectacle, caracteritzat pels ja conegudíssims udols de Carabén, un públic eufòric i gran quantitat de cançons mítiques, s’acabava amb dos bisos i uns oients molt satisfets.

El Pròxims es va consolidant com a festival heterogeni, compromès i de qualitat. A més cal destacar els intensos i espectaculars directes de La iaia i Mishima. Si us el vau perdre o voleu repetir, teniu una cita el 4 d’agost a Begur o el 17 d’agost a Porta Ferrada. CARLOTA BURREL/CLARA ESPARRACH

Pop Arb: el pop independent reneix al cor del Montseny

El popArb [web] és el festival de música pop independent més important del nostre territori. El certamen, que se celebra amb el Parc Natural del Montseny com a decorat natural, creix com l’espuma any rere any i aquest 2012 ens arriba amb noms consolidats com Mishima, Sidonie o Quimi Portet però també amb propostes més emergents com Mates Mates o Les Sueques. Nosaltres no ens ho hem volgut perdre i per això hem tret el cap a Arbúcies [wiki]. DDM

Txarango esclata amb força a la Festa’l Burro de Vilassar de Mar

Sueña como un niño de Txarango a Vilassar de Mar

El divendres 22 de juny es celebrava la Festa’l burro [Facebook] a l’Escola del Mar de Vilassar de Mar, una festa organitzada per l’Assemblea de Joves de Vilassar de Mar dins el marc de la festa major del poble. Amb l’escola pleníssima de gent i on es feia gairebé impossible donar un pas per acostar-se a l’escenari, començaven els concerts amb els grups locals Un gos robant [Facebook] i després, El Veïnat [Facebook]. Tothom esperava amb expectació veure la formació revelació d’aquest any, Txarango [web] i va ser a les dues de la nit quan la banda dels ripollencs va pujar a l’escenari amb una força i una energia immesurables que no van deixar sorprès a ningú i es que com podíem esperar de Txarango són els reis de l’espectacle.

Els del Ripollès van tocar totes les cançons del seu primer llarga durada, Benvinguts al llarg viatge  i un nou tema amb una il·lusió i potència que es transmetien ràpidament a la gent del públic. A més, va pujar a l’escenari el cantant de la formació Mine!, Ret, molt amic del grup. El públic va esclatar d’eufòria amb cançons com Benvinguts, En Caravana o Vola. La banda va defensar i comprometre’s amb el moviment dels indignats sorgit l’any passat amb Arriba la nit i finalment, van tancar l’actuació amb la bonica balada La dansa del vestit.

Txarango, amb un directe molt festiu i proper va evidenciar que ha trobat la fórmula de l’èxit, ja que va ser al febrer quan va sortir el seu primer disc però ja omplen places de pobles, escoles i sales de concerts amb un públic jove que coreja entregadament tots els temes. Txarango comença el seu llarg viatge i els maresmencs, per sort, tenim l’oportunitat de tornar-los a veure properament a la Garrinada [web] d’Argentona. CARLOTA BURREL/MARC ARISA

 

Las Migas reneixen a la sala Clap de Mataró

Amb la Sala Gran plena de cadires, el Clap de Mataró [web] es preparava per assaborir còmodament les cançons de Las Migas [web] el divendres 15 de juny. El grup barceloní està de gira presentant les cançons del seu segon disc Nosotras somos, un treball publicat aquest mes de maig, i divendres va ser el torn de Mataró.

El quartet arribava al Clap amb una formació renovada després que la seva vocalista, Sílvia Pérez Cruz, hagi abandonat el grup per iniciar una exitosa carrera en solitari. Alba Carmona ha pres el relleu a l’empordanesa sense que aquest canvi resti qualitat a la proposta del quartet flamenc, de fet, no es pot considerar Carmona una nova incorporació perquè en altres ocasions ja havia col·laborat amb elles. A la veu de Carmona no li falta força ni sentiment, i el canvi ha permès incorporar nous matisos sense renunciar al seu estil. Las Migas tornen ara amb el seu flamenc però obertes a la fusió amb ritmes llatins i sonoritats mediterrànies.

L’espectacle es nodreix amb les cançons del seu anterior disc Reinas del Matute, les noves composicions i les versions d’altres músics com el tema Sentida Canción, una composició del veneçola Henry Martínez. El públic va viure un concert fresc i sense artificis que va servir perquè els mataronins descobreixin la veu d’Alba Carmona que ha estat acompanyada dolçament pel violí de Lisa Bause, que guanya protagonisme amb alguns solos d’una gran bellesa, i les guitarres d’ Isabel Laudenbach i Marta Robles. LAIA NONELL/MARC GINER

Amb el seu peculiar humor, Quimi Portet presenta “Oh my Love” a la Sala Rasa de Terrassa

El divendres 8 de juny actuava el cantautor osonenc, Quimi Portet [web] a la Sala Rasa [web] de Terrassa. Amb un incomprensible retard de quaranta minuts, el cantautor presentava, després de tres anys de silenci, el seu llarga durada d’aquest 2012, Oh my love.

Portet va recordar els principis programàtics dels cantautors i quan cridava la paraula Llibertat el públic embogia.  L’actuació va ser excessivament tranquil·la encara que va tenir alguns moments bastant animats i rockers amb ritmes com Flors i violes, Tinc una bèstia dins meu o Fem el ximple, cançons d’antics àlbums com del més nou. Aquests temes mostren la continuïtat de la seva faceta més pocavergonya, en canvi també té melodies més sentimentals i emocionals com és Matem els dimarts i els divendres. També van sonar temes més mítics de passats àlbums com Girona. L’osonenc ha ofert la seva tradicional música popular contemporània però amb l’introducció de petits elements innovadors com aquest eclecticisme, els tocs electrònics…

Amb aquest concert, Quimi Portet va reflectir l’experiència d’una gran trajectòria musical plena d’èxits i de canvis harmònics. CARLOTA BURREL/MARC GINER

Raimundo Amador fa vibrar el Centre Moral d’Arenys de Munt amb un ampli repàs a la seva carrera

Raimundo Amador durant el concert de dissabte al vespre.

Raimundo Amador durant el concert de dissabte al vespre. Foto: Miguel Guillén

Dissabte 2 de juny al vespre, Raimundo Amador es va apropar fins al Centre Moral d’Arenys de Munt per oferir un concert carregat de temes mítics, tant de Pata Negra com de la seva etapa en solitari. El músic andalús va pujar a l’escenari acompanyat d’un jove Lin Cortés, que va demostrar ser un complement perfecte per al veterà Raimundo, tant amb la guitarra com amb la seva peculiar i atractiva veu.

La vetllada es presentava interessant, amb un pati de butaques del Centre Moral ple a vessar, i és que comptar amb un músic de la talla de Raimundo Amador no és un luxe del que es pugui gaudir cada dia. El guitarrista andalús va començar amb una bulería com només ell sap tocar-la, amb el seu peculiar puntejat, que dóna un ritme i un compàs únic a les seves interpretacions. Una bona introducció al que va ser un concert deliciós, des del principi fins al final, amb temes clàssics de Pata Negra i també de la seva carrera en solitari, com Candela, Hoy no estoy pa’ nadie, Camarón, Blues de los Niños, Blues de la Frontera, Lunático, Si tú te vas, Ay que gustito pa’ mis orejas, Pata Palo o Bolleré. A més, es va atrevir amb una versió particularíssima del mític tema El Lago, de Triana. Només va tocar un tema del seu darrer disc: Medio hombre medio guitarra, el seu primer single. I és que el que el públic assistent realment tenia ganes d’escoltar eren els temes que han fet de Raimundo Amador un dels intèrprets més destacats de l’anomenat nou flamenc.

En definitiva, un concert on els seguidors veterans de Raimundo van poder gaudir d’allò més recordant temes mítics del músic de les Tres Mil Viviendas. I cal destacar el magnífic complement que representa Lin Cortés per al veterà guitarrista andalús. Lin Cortés. Anotin aquest nom, se’n sentirà a parlar. MIGUEL GUILLÉN

Intensitat i introspecció broten a l’Ateneu Mulei de Molins de Rei amb l’acústic d’Estúpida Erikah

Passió, intimisme, versions…són algunes de les paraules que definirien el concert del dimecres 30 de maig que va oferir  Lluis Bòria, cantant, veu i guitarra del grup terrassenc Estúpida Erikah [web] dins el cicle de Músiques Invisibles que té lloc al petit i familiar Ateneu Mulei [web] de Molins de Rei.  La veu trencada del cantautor va portar-nos música on es barreja el pop, el folk i el rock amb lletres pessimistes i profundes.

En aquest acústic d’Estúpida Erikah va escoltar-se la música del nou EP L’hivern al cos del què va destacar la cançó Gominoles gegants i les meravelles aquàtiques o la desconeguda El que el nens fa. També va despuntar la cançó Els Àngels Ploren Així del seu primer llarga durada Decorant Interiors, Decorant Exteriors, un tema desitjat pel públic ja que al final del concert en van demanar un bis. Bòria també va versionar diversos temes,  un encertadíssim Hallelujah de Leonard Cohen però també una poca aconseguida i sosa versió de Wonderwall d’Oasis. Durant l’actuació van sonar ritmes de reconeguts artistes com Mishima, Joan Manuel Serrat i Bruce Springsteen.

L’ànima d’Estúpida Erikah va voler presentar-nos la cançó Tres acords per la balada d’en Joan Matraca i  encara que a mig tema va oblidar-se de la lletra, Bòria va saber arreglar-ho de manera graciosa i elegant quedant-se només en un episodi divertit del concert.

Abans del concert, el cantautor va explicar al programa de ràdio Altraveu que la música d’Estúpida Erikah es veia influenciada per grups com Mishima i a l’hora d’escriure les lletres seguien els passos de l’asturià Nacho Vegas. Seguint els passos dels artistes anteriors, Bòria va mostrar una cura especial a la lletra, amb un to introspectiu, intens, i reflexiu en aquest espai  tan entranyable de Molins de Rei. CARLOTA BURREL/MARC ARISA