cròniques

El Pròxims es consolida com a festival heterogeni i de qualitat

El Poble Espanyol acollia el dijous 19 de juliol la segona edició del festival Pròxims [web]. Sis grups diferents van pujar dalt l’escenari durant l’espectacle.  L’objectiu del festival es va veure complert, van donar a conèixer grups emergents dins el panorama musical català i van apropar a la gent la música feta a casa.

A les set de la tarda i amb la plaça gairebé buida, començava la vetllada amb l’actuació del grup Litoral [Facebook], que presentava les melodies de pop mediterrani acústic que es troben a l’àlbum Incidents melòdics del món irracional. La plaça va omplir-se de rock frenètic i enèrgic durant el concert d’Els Surfing Sirles [Facebook], però el recinte continuava mig buit i amb un públic força desanimat. No va ser fins que va aparèixer el trio osonenc La iaia [web] que la plaça va omplir-se considerablement per moure l’esquelet i cantar els temes de Les ratlles del banyador. Gran part del públic va afirmar que el directe fresc, potent i proper de La iaia va fer-se curt.

Seguidament sortia a l’escenari la mallorquina Maika Makovski [MySpace] acompanyada d’una banda de músics de gran qualitat. La cantautora presentava el seu últim àlbum Thank You For The Boots. Makovski va aplegar un bon grapat de gent davant l’escenari que seguia el ritme del seu rock underground amb cançons com Lava Love o Language. A les onze de la nit músics i organitzadors van sortir a l’escenari per llegir un manifest en contra les retallades, ja que el sector musical es veurà fortament afectat per les decisions preses pel govern. David Carabén (Mishima) i Martí Sales (Surfing Sirles) van llegir un text de protesta i un escrit de Joan Brossa, respectivament.

I era el torn de la banda The New Raemon [web], caracteritzada pels ritmes obscurs i contundents que van dur excessiva tranquil·litat entre els espectadors. Els maresmencs van oferir els temes del seu àlbum Libre Asociación. Però el públic va quedar-se amb les ganes d’escoltar la fantàstica versió del tema de Nueva Vulcano, Te debo un baile. Finalment, entre crits de “Carabén president, Catalunya independent” sortien a l’escenari els barcelonins de Mishima [Facebook] per tancar la nit. L’exaltació abundava entre el públic quan van tocar les primeres notes. La formació va recordar himnes d’antics àlbums com L’olor de la nit o Un tros de fang, entre molts altres. També van presentar el seu últim àlbum, L’amor feliç i van demostrar que convenç completament al públic. L’intens espectacle, caracteritzat pels ja conegudíssims udols de Carabén, un públic eufòric i gran quantitat de cançons mítiques, s’acabava amb dos bisos i uns oients molt satisfets.

El Pròxims es va consolidant com a festival heterogeni, compromès i de qualitat. A més cal destacar els intensos i espectaculars directes de La iaia i Mishima. Si us el vau perdre o voleu repetir, teniu una cita el 4 d’agost a Begur o el 17 d’agost a Porta Ferrada. CARLOTA BURREL/CLARA ESPARRACH

Pop Arb: el pop independent reneix al cor del Montseny

El popArb [web] és el festival de música pop independent més important del nostre territori. El certamen, que se celebra amb el Parc Natural del Montseny com a decorat natural, creix com l’espuma any rere any i aquest 2012 ens arriba amb noms consolidats com Mishima, Sidonie o Quimi Portet però també amb propostes més emergents com Mates Mates o Les Sueques. Nosaltres no ens ho hem volgut perdre i per això hem tret el cap a Arbúcies [wiki]. DDM

Amb el seu peculiar humor, Quimi Portet presenta “Oh my Love” a la Sala Rasa de Terrassa

El divendres 8 de juny actuava el cantautor osonenc, Quimi Portet [web] a la Sala Rasa [web] de Terrassa. Amb un incomprensible retard de quaranta minuts, el cantautor presentava, després de tres anys de silenci, el seu llarga durada d’aquest 2012, Oh my love.

Portet va recordar els principis programàtics dels cantautors i quan cridava la paraula Llibertat el públic embogia.  L’actuació va ser excessivament tranquil·la encara que va tenir alguns moments bastant animats i rockers amb ritmes com Flors i violes, Tinc una bèstia dins meu o Fem el ximple, cançons d’antics àlbums com del més nou. Aquests temes mostren la continuïtat de la seva faceta més pocavergonya, en canvi també té melodies més sentimentals i emocionals com és Matem els dimarts i els divendres. També van sonar temes més mítics de passats àlbums com Girona. L’osonenc ha ofert la seva tradicional música popular contemporània però amb l’introducció de petits elements innovadors com aquest eclecticisme, els tocs electrònics…

Amb aquest concert, Quimi Portet va reflectir l’experiència d’una gran trajectòria musical plena d’èxits i de canvis harmònics. CARLOTA BURREL/MARC GINER

Raimundo Amador fa vibrar el Centre Moral d’Arenys de Munt amb un ampli repàs a la seva carrera

Raimundo Amador durant el concert de dissabte al vespre.

Raimundo Amador durant el concert de dissabte al vespre. Foto: Miguel Guillén

Dissabte 2 de juny al vespre, Raimundo Amador es va apropar fins al Centre Moral d’Arenys de Munt per oferir un concert carregat de temes mítics, tant de Pata Negra com de la seva etapa en solitari. El músic andalús va pujar a l’escenari acompanyat d’un jove Lin Cortés, que va demostrar ser un complement perfecte per al veterà Raimundo, tant amb la guitarra com amb la seva peculiar i atractiva veu.

La vetllada es presentava interessant, amb un pati de butaques del Centre Moral ple a vessar, i és que comptar amb un músic de la talla de Raimundo Amador no és un luxe del que es pugui gaudir cada dia. El guitarrista andalús va començar amb una bulería com només ell sap tocar-la, amb el seu peculiar puntejat, que dóna un ritme i un compàs únic a les seves interpretacions. Una bona introducció al que va ser un concert deliciós, des del principi fins al final, amb temes clàssics de Pata Negra i també de la seva carrera en solitari, com Candela, Hoy no estoy pa’ nadie, Camarón, Blues de los Niños, Blues de la Frontera, Lunático, Si tú te vas, Ay que gustito pa’ mis orejas, Pata Palo o Bolleré. A més, es va atrevir amb una versió particularíssima del mític tema El Lago, de Triana. Només va tocar un tema del seu darrer disc: Medio hombre medio guitarra, el seu primer single. I és que el que el públic assistent realment tenia ganes d’escoltar eren els temes que han fet de Raimundo Amador un dels intèrprets més destacats de l’anomenat nou flamenc.

En definitiva, un concert on els seguidors veterans de Raimundo van poder gaudir d’allò més recordant temes mítics del músic de les Tres Mil Viviendas. I cal destacar el magnífic complement que representa Lin Cortés per al veterà guitarrista andalús. Lin Cortés. Anotin aquest nom, se’n sentirà a parlar. MIGUEL GUILLÉN

Intensitat i introspecció broten a l’Ateneu Mulei de Molins de Rei amb l’acústic d’Estúpida Erikah

Passió, intimisme, versions…són algunes de les paraules que definirien el concert del dimecres 30 de maig que va oferir  Lluis Bòria, cantant, veu i guitarra del grup terrassenc Estúpida Erikah [web] dins el cicle de Músiques Invisibles que té lloc al petit i familiar Ateneu Mulei [web] de Molins de Rei.  La veu trencada del cantautor va portar-nos música on es barreja el pop, el folk i el rock amb lletres pessimistes i profundes.

En aquest acústic d’Estúpida Erikah va escoltar-se la música del nou EP L’hivern al cos del què va destacar la cançó Gominoles gegants i les meravelles aquàtiques o la desconeguda El que el nens fa. També va despuntar la cançó Els Àngels Ploren Així del seu primer llarga durada Decorant Interiors, Decorant Exteriors, un tema desitjat pel públic ja que al final del concert en van demanar un bis. Bòria també va versionar diversos temes,  un encertadíssim Hallelujah de Leonard Cohen però també una poca aconseguida i sosa versió de Wonderwall d’Oasis. Durant l’actuació van sonar ritmes de reconeguts artistes com Mishima, Joan Manuel Serrat i Bruce Springsteen.

L’ànima d’Estúpida Erikah va voler presentar-nos la cançó Tres acords per la balada d’en Joan Matraca i  encara que a mig tema va oblidar-se de la lletra, Bòria va saber arreglar-ho de manera graciosa i elegant quedant-se només en un episodi divertit del concert.

Abans del concert, el cantautor va explicar al programa de ràdio Altraveu que la música d’Estúpida Erikah es veia influenciada per grups com Mishima i a l’hora d’escriure les lletres seguien els passos de l’asturià Nacho Vegas. Seguint els passos dels artistes anteriors, Bòria va mostrar una cura especial a la lletra, amb un to introspectiu, intens, i reflexiu en aquest espai  tan entranyable de Molins de Rei. CARLOTA BURREL/MARC ARISA

Guillamino sorprèn amb insòlites mescles estilístiques i ritmes innovadors a la NAUB1 de Granollers

Pau Guillamet, més conegut com a Guillamino [web] va actuar el dissabte 26 de maig a la Sala NAUB1 [web] de Granollers. A la tarda, dins el projecte “Guillamino a la classe de les girafes”, el músic va oferir un taller per què els més petits es familiaritzessin amb la música electrònica i a la nit, amb mitja hora de retard, començava l’actuació amb la seva banda.  L’artista iniciava el concert amb temes tranquils i íntims per després donar pas a temes més canyers i dinàmics que comptaven amb bases electròniques i amb mescles d’estils musicals com el pop, el rap o la música negra.

Tot i que la NAUB1 no va omplir-se massa i només hi havia una quarantena de persones, l’artista va connectar amb un públic bastant entregat. Durant el concert d’ambient familiar van destacar cançons com Fang Fosc i Help me, que formen part del seu darrer llarga durada, Fang. El directe ha estat omplert d’efectes vocals i sons inesperats i moderns acompanyats d’instruments tradicionals.

Guillamino és un músic emergent dins el panorama català degut a la seva innovació i la seva inusitada combinació d’estils. L’artista és un dels més sorprenents dins l’escena barcelonina i la seva mescla estilística no deixa indiferent. El músic de la capital catalana està donant-se a conèixer arreu del món i és un dels artistes més internacionals de l’escena musical del país. A més, també ha estat als cartells dels festivals més reconeguts del nostre territori com el Sónar, el Primavera Sound o el PopArb entre d’altres. CARLOTA BURREL/MARC ARISA

Miquel Abras evoluciona a l’Stroika de Manresa

Miquel Abras [web] ha obert la programació del mes de maig a la sala Stroika de Manresa, on va actuar el divendres 4 de maig. La nit la va obrir la cantautora de Taradell Laura Segarra, que està de gira amb el seu únic disc A pinzellades. Passada la mitjanit les melodies melancòliques i les lletres de desamor de la cantant van deixar lloc al rock de Miquel Abras.

El músic bisbalenc va publicar el seu quart treball, Equilibris impossibles, a finals d’aquest març i el concert de Manresa era una de les primeres oportunitats per escoltar-lo en directe. El disc es manté fidel a la línia rockera del músic però obre un nou ventall de ritmes que donen més riquesa a les cançons. Ritmes jamaicans, rumba i funky són els nous ritmes que Miquel Abras va oferir a la sala manresana. Un espectacle més ballable que també presenta novetat en les lletres que deixen enrere l’amor i el desamor per parlar d’històries més quotidianes, per exemple la cançó Com la noia japonesa, que parlar de gent que viatja en tren.

Intercalades amb algunes cançons d’altres discos com L’últim adéu o Amb tu sóc jo, Miquel Abras va anar repassant totes les cançons del seu quart disc. Un dels millors moments del concert va arribar amb l’entrada a l’escenari de Jordi Paulí i Pep Bosch a les cançons Podria ser pitjor i Ocells de nit. Paulí amb el saxo i Bosch amb la trompeta van ser una de les proves més clares d’aquest canvi en les cançons. La incorporació d’instruments de vent és un encert unaque dóna molta més consistència a les cançons, una evolució que fa créixer l’espectacle. LAIA NONELL/MARC ARISA

Els Amics de les Arts es guanyen completament al públic al Teatre Clavé de Tordera

Durant la calorosa tarda del 29 d’abril, ni més ni menys que 400 persones van assistir al Teatre Clavé de Tordera [web] per veure Els Amics de les Arts [web]. Les entrades exhaurides des de fa temps denoten que els fans els esperaven amb ànsies després de tot un any de silenci. El grup format a Barcelona l’any 2005 presenta el seu tercer llarga durada, Espècies per catalogar. Els quatre components del grup: Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué estan acompanyats de la Bed&Banda, bé, o com l’anomenen ells ara, la Banda per Catalogar, amb baixista, bateria, saxo, trombó i trompeta que van aconseguir aportar més dinamisme a l’espectacle.

El concert va arrencar amb la cançó Carnaval i va continuar amb més cançons del nou disc com Miracles, però els moments més esperats del concert van arribar amb les cançons del seu segon treball Bed&Breakfast, les primeres a sonar van ser L’home que treballa fent de gos i la genial La merda se’ns menja, en les què el públic va animar-se a cantar. Tot i que el moment àlgid del concert va donar-se amb els seus himnes Jean-Luc i Bed and Breakfast, ja que gairebé tot el teatre va aixecar-se per ballar-les i cantar-les.

Els Amics han demostrat que aquest darrer treball és més reflexiu, tranquil i madur sobretot amb les treballades melodies Els Ocells o Louisiana o Els Camps de Cotó. No obstant, tot i aquesta maduresa, els nous temes no acaben d’enganxar al públic tal i com feien els dels altres àlbums, però el temps dirà si acaben d’arrencar o continuen agradant més els antics.

El que tampoc ha faltat, tan típic del grup, han estat els gags entre cançó i cançó: bromes gracioses, historietes diverses i anècdotes curioses, i encara que això dona interacció amb l’espectador poden arribar a fer-se pesats amb tanta xerrera. Els Amics han sabut donar espectacle i joc al públic, que des de nens ben petits fins a avis, ha sortit molt content del concert. CARLOTA BURREL/MARC ARISA

Mishima calma la set del Monumental de Mataró amb el segon directe de la gira

Fins i tot la portada del disc, un mocador tacat de sang, ha estat present a l’escenari, o almenys hi feia pensar una gran tela blanca il·luminada de vermell que tapava tot el fons. Ni un detall han oblidat els nois de Mishima [MySpace] en el segon concert de presentació del disc, L’amor feliç, que ha tingut lloc al Teatre Monumental de Mataró aquest dissabte dia 14 en un concert organitzat des de la Casa de la Música de Mataró [web]. Així doncs, ha estat una de les primeres ocasions per escoltar noves cançons que el públic encara ha de conèixer millor però que funcionen perfectament al costat dels temes més exitosos de la banda barcelonina.

Els Mishima han fet esperar gairebé mitja hora per destapar les noves cançons. La vella ferida, ha estat la primera en sonar i ho ha fet acompanyada per la tela blanca il·luminada de vermell per primera vegada. Una a una l’han seguit totes les cançons del nous disc, excepte Rilke i El que em van dir, que han sonat calmant la set de Mishima que patia el públic mataroní.

No només els fans esperaven amb ànsia l’inici de gira. L’expressió de David Carabén, líder de la banda, era la d’un pare que mira orgullós com el seu fill comença a caminar. I el seu sisè disc camina amb passes fermes i un directe molt acurat on es fan evidents nous matisos, especialment en el protagonisme dels teclats i l’harmonium amb els que Marc Lloret ha regalat els moments més delicats del concert. El grup no ha deixat de banda la contundència de cançons com L’olor de la nit i Miquel a l’accés 14. Precisament ha estat en aquests temes quan les cadires del Monumental, ple per l’ocasió, no han pogut evitar que el públic es posés dempeus responent als udols de David Carabén.

Aquest concert d’inici de gira fa esperar molts bons moments de Mishima aquest estiu, que ja té confirmada la participació als principals festivals com a banda capdavantera de l’escena indie català. LAIA NONELL/MARC GINER

La iaia demostren el perquè del seu precoç èxit al festival L’Hora del Pati de Breda

Feia molt fred aquest divendres 13 d’abril a Breda, on tenia lloc la segona edició del festival L’Hora del Pati [web] al petit espai els Forns, al qual s’hi van encabir una cinquantena de persones per gaudir de la primera nit de festival, encetada amb les melodies de l’Orchestra Fireluche [web] i tancada pel grup La iaia [web].

Després d’escoltar la música folk experimental de l’Orchestra Fireluche tocava donar pas al grup revelació de l’any 2011, La iaia. Els vigatans, que van treure el seu primer llarga durada l’octubre de l’any passat, ja gaudeixen d’una gran colla de seguidors degut a la seva naturalitat i connexió amb el públic. Ernest Crusats, Jordi Casadesús i Jordi Torrents van sortir a l’escenari amb una potència i una força inesperades tot i la tranquil·litat i serenor del seu àlbum Les ratlles del banyador. El trio va interpretar gran part de les cançons del seu primer treball, un parell de noves i la versió que han fet de Wa Yeah d’Antònia Font pel disc Versions Halògenes.     

Durant la nit van sonar les esperades melodies Explosió, Jo vull ser la meva iaia i Declaració de principis en les què el públic va aixecar-se de la cadira per cantar, ballar i saltar amb moltíssima motivació. També cal destacar l’excel·lent i preciosa cançó Ella cus, un dels ritmes que van tancar l’espectacle. Una hora i mitja de concert on va despuntar la quantitat d’instruments tocats, tenint en compte que el conjunt el composen 3 músics. Crusats, Casadesús i Torrents van mostrar les seves dots musicals amb el piano, la flauta travessera, el contrabaix i la bateria entre d’altres utensilis musicals.

El grup va transmetre un gran entusiasme i simpatia que es van anar encomanant entre el públic i va fer fruir a la gent de bona música. Dalt l’escenari, La iaia va demostrar per què amb el poc recorregut que porten, és la banda emergent dins el panorama musical català. La mescla de lirisme, frescor, simpatia, senzillesa i la qualitat musical ha sigut la clau del seu èxit. La iaia mostra que tindrem estona per gaudir de la seva música i dels impetuosos directes. CARLOTA BURREL/MARC ARISA