Són dos cantautors amb personalitat i amb estil propi. Eduard Canimas [Facebook], que va provar sort sense fortuna amb un grup anomenat Zitzània, porta ja uns quants anys de carrera en solitari i tres discos editats, i sembla beure molt directament de les fonts de Pau Riba [web] i de Jaume Sisa [web]. Ivette Nadal [web], per la seva part, barreja la música i el recital poètic, i quan comença a interpretar hom sembla veure-hi la versió femenina d’Enric Cassasses. Dues propostes, dos estils diferents, que s’han pogut degustar aquest dissabte 22 d’octubre entre els arcs i parets d’una església granollerina que ja no està dedicada al culte sinó a la cultura, el Centre Cultural Sant Francesc.
Ha obert foc Canimas, amb un excel·lent acompanyant, David Ibáñez, que toca a la perfecció guitarres, ukeleles i banjos. S’observa en el repertori del cantant de Sant Feliu de Pallerols una doble vessant: per un costat temes lents i balades, d’una gran bellesa, com la inspirada Un cor a terra, del seu darrer disc, Sagrat cor, i que ha interpretat per obrir els bisos. I per l’altre costat cançons que se’n podria dir d’inspiració tibetana, hipnòtiques, repetitives, i sens dubte ben originals. A mig camí, temes sensacionals com Girasol, també del seu últim treball, una roda d’acords amb força in crescendo i que certament assoleix la sensació en l’oient que tot el que ens envolta no para mai de girar.
Canimas ha estat sobre l’escenari poc més de tres quarts d’hora, ja que tot seguit havia de pujar-hi Ivette Nadal. La cantant jugava a casa, però sigui per allò que ningú no és profeta a la seva terra o per l’hora d’inici del seu recital, la veritat és que el públic ha estat molt més fred que amb Canimas. Nadal ha publicat ja dos discos, Guerres dolcíssimes i A l’esquena d’un elefant, i el repertori ha combinat temes de l’un i l’altre, amb lletres poètiques, com és el cas de Miro la nit. Carregada en tot moment amb la guitarra acústica, amb el guitarrista Roger Pascual flanquejant-la, la vallesana ha aprofitat l’ocasió per oferir també un parell de primícies, entre elles la cançó Tetrasílabs en què musica un poema d’Anna Aguilar.
Bona veu, poesia i nervi, un camí particular el d’Ivette Nadal per a una nit en un entorn agradable i que ha format part de la quarta edició Cants i Autors (CCA) [web] que organitza el Casal Popular l’Esquerda. XAVIER AMAT/MARC ARISA
