Lucas Masciano, artista argentí establert a Barcelona, va omplir divendres la sala Privat de Mataró del seu pop de carrer. Un pop que beu de referències ben diverses, que deixen entreveure l‘eclèctic passat musical d’aquest compositor tot terreny. Les seves peces, curtes i directes, aboquen referències de rock, funk, reggae, rumba i fins i tot melodies típiques de cantautor.

Masciano va actuar amb tres musics més, que acompanyaven la seva veu i guitarra amb un baix, bateria i teclats. Amb tot, més que un quartet el concert semblava pensat per quintet, ja que el públic va exercir des d’un primer moment de cinquè membre de la banda. Des de la primera peça els assistents van demostrar conèixer a la perfecció tots els temes del cantant, responent de manera brillant a una complicitat buscada des de dalt l’escenari.

Lucas Masciano va arribar a Barcelona l’any 2001 i va ser descobert mentre tocava al metro i als carrers de la ciutat. Des d’aleshores ha gravat tres discs i s’ha donat a conèixer al llarg de la geografia peninsular. A Mataró va fer un repàs de tota la seva trajectòria, amb peces del seu últim treball, anomenat “todo bien”, com “me gustas cuando” o “egoísta la luna”, però sense oblidar cançons anteriors com “peter punk” o “pirata”. Totes elles melodies que busquen frescor i diversió en només tres minuts, pur pop que s’ha convertit en l’herència de compatriotes de Masciano com Los Rodríguez o Tequila. RITA VILLÀ

La pluja va espantar part dels joves de Vilassar de Dalt, però els que van atrevir-se a sortir de casa van poder gaudir d’un concert de Filippo Landini ben especial. El quintet de Canet va voler aprofitar l’aire relaxat i formal que desprèn el teatre La Massa per oferir un espectacle amb un caire més intimista del que ens tenen acostumats.

El concert del passat dissabte, doncs, va començar amb una primera part acústica, on els Filippo van repassar alguns dels temes més coneguts del seu primer i, de moment, únic treball, anomenat Primer Primera, com “99,9”, “que n’és d’estrany” o la televisiva “viu-la”.

La proposta, però, no va tancar-se en el format acústic. A la segona part del concert, Filippo Landini van recuperar el so dels instruments elèctrics i van oferir una actuació del pop-rock contundent al que ens tenen acostumats.

A més de les cançons del seu disc, el grup va presentar també nous temes que inclouran en el seu segon treball, que estan preparant actualment. D’aquesta manera el públic va poder sentir com sonarà Filippo Landini a partir d’ara. El quintet evoluciona sense trencar amb la seva línia, apostant per peces pop que narren històries quotidianes de les que podríem ser protagonistes qualsevol de nosaltres. RITA VILLÀ

Lax’n’busto va aconseguir reunir divendres a la nit al Clap fans de generacions ben diferents. Els del Vendrell fa més de 20 anys que estan dalt dels escenaris i mantenen encara seguidors fidels des dels primers dies, als que s’hi ha anat sumant noves generacions de joves.

Això no vol dir, però, que els Lax visquin de renda. A Mataró van oferir un repertori basat en els seus últims treballs, especialment Objectiu: La Lluna, el seu darrer disc, estrenat encara no fa dos mesos, i que van presentar íntegrament.

L’evolució musical de Lax’n’busto és evident en les seves composicions més recents. El grup ha anat evolucionant des del pop rock característic de la dècada dels 80 fins a un rock’n’roll completament actualitzat, on els solos de guitarra i la força de la bateria en són els protagonistes.

Sense oblidar-nos, es clar, de la veu de Salva Racero, que va introduir tota una sonoritat nova al grup. Aquest ja és el segon disc de Racero com a cantant dels Lax, i tot i la controvèrsia que va portar entre els seguidors la seva incorporació, sembla que aquests l’han acceptat de ja com un membre de ple dret. Hi ha, doncs, Lax’n’busto per molt temps. RITA VILLÀ

Miquel Abras va visitar divendres Arenys de Munt per demostrar que és possible fer autèntic rock and roll en català. El músic de La Bisbal, acompanyat del seu grup, va omplir la sala Kalitja amb el so elèctric i punyent que el caracteritza, erigint-se com un exemple més dels fruits musicals que està donant en els darrers anys aquesta ciutat empordanesa, amb fills com Mazoni o Sanjosex.

Abras, guanyador del 1r premi internacional de la cançó catalana Carles Sabater, i de l’edició de 2005 del sona 9, fa temps que ha deixat de ser una promesa de la música rock catalana per convertir-se en un referent cada vegada més conegut.

A Arenys va presentar les cançons del seu segon disc, anomenat “m’agrada sentir el que tu sents”, i que inclou temes com Crida, una invitació a l’optimisme davant els moments difícils de la vida. A més, va tocar i cantar també els temes més coneguts del seu anterior treball “entre mil vidres trencats” que hem pogut sentir en emissores de ràdio i sèries de televisió com Porca Misèria o El cor de la ciutat.

En conjunt, una hora i mitja d’un concert intens i de qualitat que va satisfer tots els presents. RITA VILLÀ

Oriol Ribes va oferir dijous al Dau un concert intimista, amb i per a amics. Acompanyat d’una guitarra acústica i una bateria, el guitarrista i compositor del grup Filippo Landini va fer un repàs a temes propis i versions de coneguts conjunts de pop com Mika o Coldplay.

L’ambient familiar de la sala mataronina va propiciar a augmentar el caliu del concert. Ribes, per la seva part, va buscar la interacció amb el públic des del primer tema, i va aconseguir establir un diàleg fluït amb els presents.

El so de les guitarres, amb un marcat accent pop-rock, va ser el protagonista de la nit. A diferència dels temes de Filippo Landini, però, en aquesta ocasió el predominant van ser les balades i temes melòdics que afavorien al format de concert-sopar que ofereix la sala.

En aquest concert, Ribes va demostrar perquè és un dels compositors catalans de pop-rock amb més projecció del moment. A més de ser l’autor de la cançó “viu-la”, que TV3 ha utilitzat per la promoció de tardor de la cadena, i dels altres temes del primer treball de Filippo Landini, el maresmenc va mostrar ser també un cantant sòlid, capaç d’arribar al públic amb poc més que un micro, una guitarra i un parell de bons músics com acompanyants.RITA VILLÀ

Mishima va presentar divendres a la nit a Mataró el seu últim disc, “set tota la vida” oferint la seva cara més rockera. En una sala Privat plena d’incondicionals maresmencs, el conjunt català va fer un repàs al llarg de tot el seu repertori, des de temes en anglès dels seus primers treballs, fins a les composicions en català que han dotat d’un caràcter definitivament propi al grup en les seves darreres publicacions discogràfiques.

El conjunt aplica sense pal·liatius la recepta del pop clàssic: peces curtes, lletres plenes d’amor i desamor i melodies al teclat senzilles i repetitives que acompanyen les guitarres com element musical principal. El mèrit de Mishima recau, però, en el resultat que obtenen amb la combinació de tots aquests elements, amb els que aconsegueixen crear temes originals que mantenen una línea musical pròpia que els defineix i que ha estat responsable de situar el conjunt entre els més destacats del panorama pop català i espanyol.

A Mataró, malgrat la falta de contacte visual entre músics i públic, i tot i que la sala estava preparada per un concert en el seu format més calmat, Mishima va optar per deixar-se anar i donar protagonisme a les guitarres elèctriques. D’aquesta manera van demostrar que no només sobresurten en el pop melòdic capitanejat per la veu greu del seu cantant – del que també van oferir una mostra – sinó que poden creuar fronteres amb el món del rock quan a ells els vingui de gust. RITA VILLÀ

Presentant el seu últim disc, Sidonie va ser rebut a Privat amb gran entusiasme pel públic que omplia la pista. “Costa Azul” és el quart i últim treball del grup de Barcelona, i el segon que editen en castellà. Encara que en aquest disc predomina un estil més fort, contundent i trangressor també s’hi troben cançons suaus i melòdiques on la balada es manté a flot.

Les lletres de les cançons de “Costa Azul”, nominat a millor àlbum de pop alternatiu pels Premis de la Música, estan inspirades d’una banda, com el seu nom indica en la costa francesa, i en els textos de l’escriptor americà Fritzgerald. De fet, com a curiositat, fa dos mesos la revista “Enderrock” va donar a Sidonie el premi a la millor grup català en altres llengües. També van oferir a Privat cançons dels seus primers dos cds, en anglès. El concert va acabar amb una mena de performance surrealista en la que els integrants de Sidonie representaven una lluna i un gira-sol per donar sentit a la cançó “Giraluna”, també del seu últim disc. I a més van presentar el seu úlim single: “Nuestro Baile del viernes”.

Amb una proposta urbana i més popera que mai, els Pastora van omplir la sala Privat el passat 7 de març. El grup barceloní venia en primícia a Catalunya a presentar el seu nou disc, “Circuitos de lujo”, una proposta de pop ballable amb lletres enganxoses.

Caïm Riba va treure de tant en tant el geni rocker que caracteritza la nova etapa dels Pastora, amb una base instrumental de 3 músics de primera en el baix, la bateria i els sintetitzadors. La cantant Dolo Bertran va saber posar-se a lloc i va cantar les seves lletres melangioses i enginyoses de to irònic i poètic que tant bé connecten amb el públic massiu que ja els segueix. Els Pastora van treure a escena una obertura estilística total, que s’orienta des del pop-rock més típic fins al disco-chill de Mujer Transparente.

El joc de llums i projectors va ser dels millors que es recorden a la sala mataronina, amb un Pauet Riba que va no parar en tot el concert de jugar i projectar visuals onírics i plans del propi directe. Pastora sorprèn, perquè del tema “Chica cósmica” en treuen uns mitjos temps amb leitmotivs orientals i d’aquí viatgen a precioses balades amb arranjaments electrònics com l’antic i ja clàssic “Tengo tengo tengo”.

Segurament Privat feia setmanes que no rebia una proposta musical tant adaptada al seu espai escènic. Electropop de cinc estrelles per uns Pastora que de nou, van agradar a tothom. – ELOI AYMERICH