Concert de Miguel Ángel Bueno a El Públic de Mataró.

Miguel Ángel Bueno [MySpace] és un jove cantautor de Montornès del Vallès que tot just té un disc al mercat, El Hombre de Ojalata, i que amb un treball de formigueta es va obrint forat en el sempre difícil mercat de la música. Aquests dies es troba enregistrant el seu segon disc, que portarà per títol Manual para astrónomos aficionados, i, com ell mateix va dir, quan una persona es dedica a escriure cançons el que té ganes és d’ensenyar-les a la gent. Possiblement per això, i malgrat que el públic a El Públic de Mataró [Facebook] no era nombrós i es mostrava fred – el concert va ser programat amb poca antelació i substituint el que havia de protagonitzar aquell vespre del diumenge 18 de desembre la també vallesana Ivette Nadal -, a Bueno se’l veia còmode dalt l’escenari, amb molt sentit de l’humor entre cançó i cançó, i amb una guitarra acústica com a única companya.

Lluny de les lletres que parlen de desamors – el del Vallès se’n riu en diverses ocasions -, Miguel Ángel Bueno cerca d’altres temàtiques. Una lletra, per exemple, se li va ocórrer endormiscat al sofà mirant la pel·lícula King Kong, o una altra després de llegir una teoria sobre la xifra 1.111. Veu un xic trencada i melodies majoritàriament reposades per a un cantautor de tall força clàssic, si per cantautor clàssic podem entendre les tonades d’un Ismael Serrano o algunes de Jorge Drexler, i al que en tot cas potser li falta alguna cançó més contundent en ritme. Tot i així, va acabar captivant els espectadors, als que va fer participar en el tema La mujer barbuda, de tornada senzilla.

Caldrà estar molt atents a l’evolució d’aquest cantautor, començant per comprovar si la bona pinta d’alguns avançaments del nou disc, com el tema Monedas al mar, es confirma en l’enregistrament i ens trobem al davant d’un gran treball d’aquest 2012 que encetarem ben aviat. XAVIER AMAT/MARC ARISA