Sifa Suljic (Srebrenica, Bòsnia i Herzegovina, 1971) va ser una de les 2.500 persones exiliades degut a la Guerra de Bòsnia a Catalunya. Concretament a Sant Celoni, municipi que, com moltes altres poblacions catalanes en el marc d'una històrica onada de solidaritat, la va acollir ara fa 26 anys.
Al 1995, Suljic va perdre els seus dos germans, Muamer i Nezir, així com el seu pare, Hakija, al genocidi que va tenir lloc al seu poble, Srebrenica, considerat la massacre més gran a Europa des de la fi de la II Guerra Mundial. Del pare i del seu germà Muamer n'ha pogut enterrar parcialment les restes; al Nezir, el germà gran, porta buscant-lo mitja vida, exactament els 25 anys que aquest 2020 fa que la Guerra de Bòsnia (1992-1995) va arribar a la seva fi. Durant aquest darrer quart de segle, Sifa Suljic ha apaivagat la seva ànsia de veritat sobre què li va passar al seu germà Nezir visionant una cinta de vídeo VHS on la seva família li assegura, tres mesos abans del genocidi, trobar-se bé i tenir ganes de veure-la aviat. Ara, 25 anys després de la Guerra, l'exiliada torna al seu poble acompanyada del seu fill per desenterrar la veritat sobre el seu germà Nezir i entendre per què aquell retrobament familiar que esbossava la cinta VHS mai es va poder arribar a produir.
Al 1995, Suljic va perdre els seus dos germans, Muamer i Nezir, així com el seu pare, Hakija, al genocidi que va tenir lloc al seu poble, Srebrenica, considerat la massacre més gran a Europa des de la fi de la II Guerra Mundial. Del pare i del seu germà Muamer n'ha pogut enterrar parcialment les restes; al Nezir, el germà gran, porta buscant-lo mitja vida, exactament els 25 anys que aquest 2020 fa que la Guerra de Bòsnia (1992-1995) va arribar a la seva fi. Durant aquest darrer quart de segle, Sifa Suljic ha apaivagat la seva ànsia de veritat sobre què li va passar al seu germà Nezir visionant una cinta de vídeo VHS on la seva família li assegura, tres mesos abans del genocidi, trobar-se bé i tenir ganes de veure-la aviat. Ara, 25 anys després de la Guerra, l'exiliada torna al seu poble acompanyada del seu fill per desenterrar la veritat sobre el seu germà Nezir i entendre per què aquell retrobament familiar que esbossava la cinta VHS mai es va poder arribar a produir.
JUN1991
Croàcia i Eslovènia declaren la independència. Poc després ho farà Bòsnia i Hercegovina. L’exèrcit iugoslau intervé per impedir-ho i comencen les guerres balcàniques,
les quals deixen una empremta profunda a Europa. A Catalunya hi ha grans mobilitzacions arran de la Guerra de Bòsnia.
MAR1992
Bòsnia i Hercegovina celebra un referèndum boicotejat per la minoria sèrbia ortodoxa (un 31% de la població), però amb un suport unànime per part de bosníacs (musulmans) i croats (catòlics). El 3 de març del 1992 es declara la independència de Bòsnia.
ABR1992
Comença el setge de Sarajevo, que acaba durant tres anys. Duran aquest temps moren 14.000 persones. La ciutat va resistir l’atac de l’exèrcit serbobosnià i no va arribar a caure mai.
ABR1993
L'ONU declara "zona segura" i desarma les milícies locals de Srebrenica, població musulmana envoltada de pobles de majoria sèrbia on al principi de la guerra hi va haver crims entre comunitats.
JUL1995
Les tropes serbobosnianes comandades pel general Ratko Mladic entren a Srebrenica. Una part dels habitants de la ciutat fuig cap al quarter general dels cascos blaus a Potocari. Mladic amenaça els cascos blaus holandesos perquè els entreguin el control. Finalment cedeixen.
JUL1995
S'envien les dones i els nens al territori controlat pel govern de Sarajevo. Es van executar 8.742 homes i nens musulmans a Srebrenica. El Tribunal Penal Internacional de la Haia ho va considerar “genocidi”. Avui, encara en continuen desenterrant cossos de fosses comunes.
NOV1995
Es signen els Acords de Dayton, que, després del punt d'inflexió que suposa la massacre de Srebrenica, precipiten el final dels combats. La guerra de Bòsnia deixa prop de 10.000 morts, 40.000 desapareguts i dos milions de refugiats. Els acords mantenen l'existència de Bòsnia, però confirmen la seva divisió en dues entitats.
NOV2017
El Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia, amb seu a la Haia, condemna el general de les tropes serbobosnianes Ratko Mladic a cadena perpètua per “genocidi i crims contra la humanitat”.
NOV2020
25 anys després de la fi de la Guerra de Bòsnia, alguns musulmans continuen retornant, amb precaucions, a les seves llars a Srebrenica. Els serbis de la zona, però, neguen que es cometés un "genocidi", qualificació jurídica que va dictaminar el Tribunal Penal Internacional.
DES2020
Avui, Bòsnia continua molt polaritzada ètnicament i el país segueix dividit en dues entitats: un 51% per a la Federació, habitada per croats i bosníacs, i el 49% restant per a la República Srpska, on viuen els serbis. Com la Sifa, la immensa majoria dels refugiats ja no hi tornarà a viure.
31 de maig del 1971.
Neix Sifa Suljic, protagonista de "L'última cinta des de Bòsnia".
Sifa Suljic neix a Susnjari, petita població propera a Srebrenica (Bòsnia i Hercegovina), molt propera a la frontera amb Sèrbia, llavors república iugoslava, com Bòsnia. Viu una infància i una adolescència en companyia dels seus pares, els seus dos germans i les seves dues germanes. Després d'estudiar Comerç, el 1991 es casa amb Nusret Suljic i se'n va a viure a Sarajevo, la capital del país, on naixerà la seva filla Azra el 1992.
Neix Sifa Suljic, protagonista de "L'última cinta des de Bòsnia".
Sifa Suljic neix a Susnjari, petita població propera a Srebrenica (Bòsnia i Hercegovina), molt propera a la frontera amb Sèrbia, llavors república iugoslava, com Bòsnia. Viu una infància i una adolescència en companyia dels seus pares, els seus dos germans i les seves dues germanes. Després d'estudiar Comerç, el 1991 es casa amb Nusret Suljic i se'n va a viure a Sarajevo, la capital del país, on naixerà la seva filla Azra el 1992.
1993. Sifa arriba a Catalunya, concretament a la ciutat de Sant Celoni.
Després de passar per Macedònia i viure durant un any al País Basc, Sifa accepta una oferta d'acollida al Vallès Oriental i se'n va a viure a Sant Celoni. El juliol de 1995, pocs dies després de la massacre de Srebrenica, reconeix pel Telenotícies de TV3 un tiet seu pujant a un autobús controlat per les tropes serbobosnianes per ser traslladat, hipotèticament, a una zona segura (en realitat, però, l'assassinarien poc després). Ni ella -ni ningú en l'opinió pública internacional- sap que s'ha comès un genocidi, però comencen les sospites.
Després de passar per Macedònia i viure durant un any al País Basc, Sifa accepta una oferta d'acollida al Vallès Oriental i se'n va a viure a Sant Celoni. El juliol de 1995, pocs dies després de la massacre de Srebrenica, reconeix pel Telenotícies de TV3 un tiet seu pujant a un autobús controlat per les tropes serbobosnianes per ser traslladat, hipotèticament, a una zona segura (en realitat, però, l'assassinarien poc després). Ni ella -ni ningú en l'opinió pública internacional- sap que s'ha comès un genocidi, però comencen les sospites.
1993. Un xantatge que juga amb la vida dels germans de Sifa.
Sifa Suljic, poc després d'instal·lar-se a Catalunya, és víctima d'un xantatge en el qual se li assegura que aviat podrà retrobar-se amb els seus germans: una persona sèrbia que coneixia la seva família -per tant, creïble- la cita a Viena, capital austríaca, i li fa creure que hi portarà els seus dos germans, suposadament vius. Després de pagar-li les 800.000 pessetes que demanava, aquesta persona no va comparèixer a la següent cita, on havia de presentar-se ja amb els dos germans.
Sifa Suljic, poc després d'instal·lar-se a Catalunya, és víctima d'un xantatge en el qual se li assegura que aviat podrà retrobar-se amb els seus germans: una persona sèrbia que coneixia la seva família -per tant, creïble- la cita a Viena, capital austríaca, i li fa creure que hi portarà els seus dos germans, suposadament vius. Després de pagar-li les 800.000 pessetes que demanava, aquesta persona no va comparèixer a la següent cita, on havia de presentar-se ja amb els dos germans.
2015. La dignitat de tres ossos contra l'horror del genocidi de Srebrenica.
En molts casos, les tropes serbobosnianes que van cometre el genocidi de més de 8.000 homes i nens musulmans a Srebrenica es van dedicar a escampar els cossos dipositats en una fossa comuna en una segona fossa -i fins i tot una tercera- a quilòmetres de distància, per tal de dificultar la identificació dels cadàvers. És el cas del pare de la Sifa, del qual el 2015 se'n van poder enterrar tres ossos.
En molts casos, les tropes serbobosnianes que van cometre el genocidi de més de 8.000 homes i nens musulmans a Srebrenica es van dedicar a escampar els cossos dipositats en una fossa comuna en una segona fossa -i fins i tot una tercera- a quilòmetres de distància, per tal de dificultar la identificació dels cadàvers. És el cas del pare de la Sifa, del qual el 2015 se'n van poder enterrar tres ossos.
Abril del 1992.
Sifa fuig de Sarajevo en començar la Guerra.
En començar la Guerra de Bòsnia a Sarajevo, a principis d'abril, Sifa Suljic intenta tornar amb la família a Srebrenica però les carreteres per arribar-hi estan tallades, de manera que l'única opció per buscar refugi -la seva filla està malalta de tos ferina i necessita urgentment acudir a un hospital- és marxar del país. Finalment, el 27 d'abril aconsegueix una plaça en el darrer bus que sortirà de la capital gràcies a la generositat del seu conductor, en Nazif, veí del barri on viu ella.
Sifa fuig de Sarajevo en començar la Guerra.
En començar la Guerra de Bòsnia a Sarajevo, a principis d'abril, Sifa Suljic intenta tornar amb la família a Srebrenica però les carreteres per arribar-hi estan tallades, de manera que l'única opció per buscar refugi -la seva filla està malalta de tos ferina i necessita urgentment acudir a un hospital- és marxar del país. Finalment, el 27 d'abril aconsegueix una plaça en el darrer bus que sortirà de la capital gràcies a la generositat del seu conductor, en Nazif, veí del barri on viu ella.
La memòria familiar en una cinta VHS.
La constatació de la desaparició del pare i els germans es produeix quan la seva mare, per telèfon i des d'un camp de refugiats, li anuncia: “Que sàpigues que cap d’ells està aquí amb mi”, en referència als homes de la família, la qual, paradoxalment, li havia gravat una cinta VHS tres mesos abans de la massacre assegurant-li que tots els seus membres es trobaven bé. La confirmació oficial de les morts del pare i un dels germans ha tingut lloc de forma escabrosament esglaonada durant aquest quart de segle: el 1996 s'identifica l’esquelet del germà petit, en Muamer, i deu anys més tard apareixen tres ossos del seu pare. D'en Nezir, el germà gran, no se n'ha trobat encara el rastre.
La constatació de la desaparició del pare i els germans es produeix quan la seva mare, per telèfon i des d'un camp de refugiats, li anuncia: “Que sàpigues que cap d’ells està aquí amb mi”, en referència als homes de la família, la qual, paradoxalment, li havia gravat una cinta VHS tres mesos abans de la massacre assegurant-li que tots els seus membres es trobaven bé. La confirmació oficial de les morts del pare i un dels germans ha tingut lloc de forma escabrosament esglaonada durant aquest quart de segle: el 1996 s'identifica l’esquelet del germà petit, en Muamer, i deu anys més tard apareixen tres ossos del seu pare. D'en Nezir, el germà gran, no se n'ha trobat encara el rastre.
2006. Sifa aconsegueix enterrar dignament el cos del seu germà petit.
Van passar nou anys abans que a Sifa Suljic i a la seva família se'ls notifiqués la troballa de les restes d'un dels seus familiars desapareguts. Va ser el 2005, just després que ella tornés a Sant Celoni des de Bòsnia. L'any següent, el 2006, en van poder enterrar el cos sencer al cementiri de Potocari.
Van passar nou anys abans que a Sifa Suljic i a la seva família se'ls notifiqués la troballa de les restes d'un dels seus familiars desapareguts. Va ser el 2005, just després que ella tornés a Sant Celoni des de Bòsnia. L'any següent, el 2006, en van poder enterrar el cos sencer al cementiri de Potocari.
2020. Un quart de segle després de la Guerra, Sifa busca el seu germà per 1r cop al centre de persones desaparegudes.
Coincidint amb el 25è aniversari de la massacre d'Srebrenica, Sifa confia a poder trobar i enterrar el cos del seu germà gran, en Nezir, del qual fins ara no se n'ha trobat cap rastre. Per això visita el Centre d'Identificació de Persones a Tuzla, on s'han anat vinculant les restes d'uns 7.000 cossos trobats en fosses comunes a la zona de Srebrenica amb l'ADN dels seus familiars, permetent identificar-los amb noms i cognoms.
Coincidint amb el 25è aniversari de la massacre d'Srebrenica, Sifa confia a poder trobar i enterrar el cos del seu germà gran, en Nezir, del qual fins ara no se n'ha trobat cap rastre. Per això visita el Centre d'Identificació de Persones a Tuzla, on s'han anat vinculant les restes d'uns 7.000 cossos trobats en fosses comunes a la zona de Srebrenica amb l'ADN dels seus familiars, permetent identificar-los amb noms i cognoms.
HISTÒRIA
Aquest 2020 se celebren els 25 anys de l’acord de pau de Dayton que va posar fi a la guerra de Bòsnia (1992-1995), la principal massacre produïda a Europa des de la Segona Guerra Mundial, que va suposar cent mil morts, quaranta mil desapareguts i dos milions de refugiats. Aquell va ser un conflicte en el qual Barcelona i una gran quantitat de ciutats de Catalunya van mostrar al món el seu vessant més solidari, involucrant-se molt activament en l’ajuda a les víctimes. De fet, fins a 2.500 refugiats bosnians van venir a viure a Catalunya, dels quals un 400 han arrelat definitivament a casa nostra i avui ja son catalans com qualsevol altre.
Avui el país viu en absència de violència però els bàndols enfrontats durant la guerra, lluny de reconciliar-se més , han consolidat les seves diferències. La major part dels refugiats no ha tornat al país, i els desplaçats interns s’han quedat a viure a la zona on viuen els membres de la seva comunitat nacional, siguin serbis, croats o musulmans; Bòsnia ha perdut irremisiblement el seu caràcter multiètnic i convivencial. D’altra banda, gairebé una quarta part (7.547) dels 40.000 desapareguts durant la guerra encara no han estat localitzats.
En aquest context, una qüestió rellevant és saber si l’acord signat el novembre de 1995 a la base militar nord-americana de Dayton i imposat per la comunitat internacional és prou sòlid per garantir la pau en un futur. Aquesta és la pregunta que es fa Sifa Suljic, una bosniana natural d’Srebrenica que va refugiar-se a Catalunya, i que ara torna al seu país per enterrar els ossos del darrer familiar desaparegut a la matança ocorreguda en aquell indret. Viatja acompanyada del seu fill adolescent, al qual vol explicar la realitat present i també com era de diferent el seu país quan ella era petita.
En aquest viatge a la recerca de respostes, entendrem a través dels seus ulls en quin punt es troba la convivència entre veïns que havien crescut junts i que es van acabar odiant a mort. Amb una pregunta sempre al cap: podria tornar a passar?
Avui el país viu en absència de violència però els bàndols enfrontats durant la guerra, lluny de reconciliar-se més , han consolidat les seves diferències. La major part dels refugiats no ha tornat al país, i els desplaçats interns s’han quedat a viure a la zona on viuen els membres de la seva comunitat nacional, siguin serbis, croats o musulmans; Bòsnia ha perdut irremisiblement el seu caràcter multiètnic i convivencial. D’altra banda, gairebé una quarta part (7.547) dels 40.000 desapareguts durant la guerra encara no han estat localitzats.
En aquest context, una qüestió rellevant és saber si l’acord signat el novembre de 1995 a la base militar nord-americana de Dayton i imposat per la comunitat internacional és prou sòlid per garantir la pau en un futur. Aquesta és la pregunta que es fa Sifa Suljic, una bosniana natural d’Srebrenica que va refugiar-se a Catalunya, i que ara torna al seu país per enterrar els ossos del darrer familiar desaparegut a la matança ocorreguda en aquell indret. Viatja acompanyada del seu fill adolescent, al qual vol explicar la realitat present i també com era de diferent el seu país quan ella era petita.
En aquest viatge a la recerca de respostes, entendrem a través dels seus ulls en quin punt es troba la convivència entre veïns que havien crescut junts i que es van acabar odiant a mort. Amb una pregunta sempre al cap: podria tornar a passar?
EL DIRECTOR
Albert Solé va treballar durant anys com a reporter de televisió especialitzat en temes socials i internacionals en les cadenes públiques TVE i TV3. Va ser a partir de l’any 2002 quan va començar a dirigir documentals per a televisions i institucions espanyoles i internacionals, com ara TVE, TV3, Canal Cuatro, Art, Unesco, Expo Saragossa, Canal 22 de Mèxic, etc...
Després d’una extensa sèrie de treballs en aquest àmbit, el 2007 va dirigir la seva primera pel·lícula documental per cinemes: Bucarest, la memòria perduda, que va aconseguir el Goya al millor documental el 2009, a més de molts altres guardons. Altres documentals de la seva autoria són Històries d’Aigua; El Cordobés, l’Espanya dels miracles; A la presó, confidencial; El somni de més l’aigua; La ment del violador; Javier Mina, somnis de llibertat; Al Final de l’Escapada; Els Records Glaçats i Jarabe contra el càncer.
Els seus treballs han estat emesos en canals de televisió de tot el món i seleccionats en nombrosos festivals nacionals i internacionals. En un altre vessant, Solé va treballar de cooperant a Bòsnia a través de l’ONG francesa DYA, concretament a la ciutat de Mostar, fortament dividida entre el sector croat i el musulmà, divisió que segueix ben present a dia d’avui en multitud de camps malgrat que, teòricament, la ciutat està unificada.
Després d’una extensa sèrie de treballs en aquest àmbit, el 2007 va dirigir la seva primera pel·lícula documental per cinemes: Bucarest, la memòria perduda, que va aconseguir el Goya al millor documental el 2009, a més de molts altres guardons. Altres documentals de la seva autoria són Històries d’Aigua; El Cordobés, l’Espanya dels miracles; A la presó, confidencial; El somni de més l’aigua; La ment del violador; Javier Mina, somnis de llibertat; Al Final de l’Escapada; Els Records Glaçats i Jarabe contra el càncer.
Els seus treballs han estat emesos en canals de televisió de tot el món i seleccionats en nombrosos festivals nacionals i internacionals. En un altre vessant, Solé va treballar de cooperant a Bòsnia a través de l’ONG francesa DYA, concretament a la ciutat de Mostar, fortament dividida entre el sector croat i el musulmà, divisió que segueix ben present a dia d’avui en multitud de camps malgrat que, teòricament, la ciutat està unificada.
FITXA TÈCNICA
TÍTOL: L’última cinta des de Bòsnia.
GÈNERE: Documental per a televisió.
FORMAT: HD
DURADA: 55 minuts.
LLENGUA ORIGINAL: Català, castellà, serbocroat.
EQUIP
DIRECTOR: Albert Solé
REALITZACIÓ I MUNTATGE: Raúl Cuevas
GUIONISTES:
Joan Salicrú, Albert Solé, Ariadna Vázquez
PRODUCCIÓ EXECUTIVA CLACK:
Joan Salicrú, Ariadna Vázquez, Eloi Aymerich
PRODUCCIÓ EXECUTIVA MINIMAL FILMS:
Albert Solé, Gemma Rodríguez més
SO DIRECTE: Samir Hrkovic
MÚSICA: Enric Teruel
EMPRESES PRODUCTORES
L’última cinta des de Bòsnia és una producció de Minimal Films i Clack en coproducció amb La Xarxa de Comunicació Local-Vallès Oriental Televisió i la participació de TV3. El projecte compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració dels ajuntaments de Granollers, Mataró, Terrassa, Sabadell, Sant Boi i Sant Celoni.
GÈNERE: Documental per a televisió.
FORMAT: HD
DURADA: 55 minuts.
LLENGUA ORIGINAL: Català, castellà, serbocroat.
EQUIP
DIRECTOR: Albert Solé
REALITZACIÓ I MUNTATGE: Raúl Cuevas
GUIONISTES:
Joan Salicrú, Albert Solé, Ariadna Vázquez
PRODUCCIÓ EXECUTIVA CLACK:
Joan Salicrú, Ariadna Vázquez, Eloi Aymerich
PRODUCCIÓ EXECUTIVA MINIMAL FILMS:
Albert Solé, Gemma Rodríguez més
SO DIRECTE: Samir Hrkovic
MÚSICA: Enric Teruel
EMPRESES PRODUCTORES
L’última cinta des de Bòsnia és una producció de Minimal Films i Clack en coproducció amb La Xarxa de Comunicació Local-Vallès Oriental Televisió i la participació de TV3. El projecte compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració dels ajuntaments de Granollers, Mataró, Terrassa, Sabadell, Sant Boi i Sant Celoni.
