Madness, cap de cartell del Jiwapop

Vídeoclip d’una de les cançons més conegudes de la banda, titulada Night boat to Cairo.

La cita amb el Jiwapop [web], aquesta nova proposta musical, serà el cap de setmana del 27, 28 i 29 de juny. El Festival de Montcada i Reixac compta amb un cap de cartell de luxe, el grup Madness [web] com a gran protagonista internacional del la seva programació; una banda que des del 1976 porta l’ska arreu del món, i que ha confirmat que l’actuació al Jiwapop serà l’única que farà enguany a l’Estat espanyol.

Frenètic concert de Bongo Botrako a la Salamandra de l’Hospitalet per cloure una exitosa gira

Concert de Bongo Botrako a la Sala Salamandra de l’Hospitalet el dissabte 17 de desembre.

Llargues cues a taquilla, tot el paper venut, i 800 joves embogits des de la primera nota aquest dissabte 17 de desembre a la sala Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat [web]. Des que el tema Todos los días sale el sol, o el “Chipirón” com el coneixen molts, va començar a escampar-se per ràdios i sales de música, els tarragonins Bongo Botrako [web] no han parat de recollir èxits i elogis arreu. I merescuts, com es va demostrar dissabte en el concert que tancava la gira per terres catalanes. Perquè Bongo Botrako fa uns espectacles frenètics, en què hi participen a parts iguals tots els músics, implicats plenament en el show i a fer saltar els assistents, que no paren ni un segon, ni els de dalt ni els de baix. Segurament la suma de quilos perduts per tots plegats acabada la quasi hora i mitja de concert fa d’un espectacle d’aquestes característiques el millor dels règims. Els ingredients: rumba, ska, reggae, fins i tot polca, ritmes que no són tan diferents entre ells i als que Uri Giné, el cantant, i els sis músics que l’acompanyen hi acudeixen amb tota naturalitat.

Enllacen una cançó rera l’altra, sense descans, i només algun missatge esporàdic, un dels quals per donar suport als indignats del 15-M. Temes com Bonobo i Caminante – aquesta segona amb el veterà José Capel com a convidat – van ser corejades a viva veu, quasi tant com la més esperada, la que dóna nom al que fins ara és el seu únic disc, i que no va arribar fins al final de tot. Només un disc, però moltes taules dalt l’escenari. I és que els tarragonins fa tres anys que volten, i porten 200 concerts a la motxilla. Això es nota, i el descans que es prendran els propers mesos de segur que el necessiten, tot i que no van donar cap mostra de cansament a la Salamandra, d’on el jove públic en va sortir amb somriures d’orella a orella, amb el Chipirón de nou enganxada al cervell com s’enganxa la tinta dels calamars, i de ben segur amb ganes que tornin aviat a l’Hospitalet, on no era pas la primera vegada que Bongo Botrako hi presentava el seu directe. XAVIER AMAT/JORGE HEREDIA

Sant Joan en ple novembre amb Terratombats i Kayo Malayo a la Sala Stroika


Terratombats i Kayo Malayo a la Sala Stroika de Manresa el 19 de novembre

Terratombats i Kayo Malayo han portat aquest dissabte 19 de novembre els seus ritmes festius la Sala Stroika de Manresa, davant un públic molt jove que no ha arribat a omplir la sala. Més de dues hores de bon humor, lletres directes i ritmes contagiosos.

Amb gairebé mitja hora de retard el grup de rumba Terratombats ha obert la nit davant d’una cinquantena de persones. Fidels a la rumba catalana, han començat amb La rumba dels 60 de Gato Pérez i els homenatges s’han succeït entre temes propis amb cançons de Peret, l’All my loving de Los Manolos versionada a Alloli, i també Mala vida de Manu Chao. Música de la terra i per la terra, amb referències als calçots, la ratafia, les tradicions i el territori.

Vestint camises de flors els de l’Anoia han escalfat ràpidament l’ambient amb temes dels seus dos EP, Mitjons blancs (2011) i Que no et prenguin el pél (2008). Amb la cançó Vetlla revetlla, l’Stroika semblava una calorosa nit de Sant Joan, lluny dels 12 graus exteriors. Molta energia a l’escenari que els nou components de Terratombats omplien, i també a la pista on era impossible escapar del ritme del ventilador que s’encomanava al cos de tots els presents. L’actuació dels nois d’Igualda ha acabat com una festa, amb serpentines incloses. El guitarrista i veu del grup Ricard Carles, mestre de cerimònies fins llavors, ha cedit el protagonisme al percussionista Arnau Pons, percussionista, que ha aconseguit un gran final amb tot el públic seguint la coreografia que ell marcava.

Acabada la primera hora de concert ha arribat el torn de Kayo Malayo i tot ha incrementat: més ritme, més públic i més reivindicació. El teló ha tornat a obrir-se amb una estelada presidint l’escenari i els assistents que ja arribaven al centenar, s’han entregat des dels primers compassos a l’ska mestís dels terrassencs. Els terrassencs es troben al final de la gira de presentació de Katalonska (2011) i han combinat el temes més nous amb altres del seu repertoni, sobretot de l’anterior disc Qui ens va parir (2009), el primer del grup. A diferència dels Terratombats no s’han entretingut amb parlaments entre cançó i cançó, però les lletres de Kayo Malayo parlen per si soles. “Welcome, welcome to Catalonia. Welcome, welcome it’s another place. (It’s not Spain)” diuen a la cançó Welcome to Catalonia, una de les lletres més reivindicatives de Katalonska i ben coneguda pel públic de l’Stroika. Destacar l’entrega del grup sobre l’escenari i sobretot la qualitat i contundència dels vents, Roger Arnau al saxo i Ramon Figueres a la trompeta, que han aconseguit que la sala semblés plena en alguns moments de la nit. LAIA NONELL/MARC ARISA

Dr. Calypso, més de dues dècades i resistint

Els Dr. Calypso [pàgina a MySpace] són una banda de deu amics amants dels ritmes jamaicans per excel·lència -l’ska i el reggae dels anys seixanta i setanta amb lletres reivindicatives- que van començar aquesta aventura el 1989, fa ja més de dues dècades. El proper dissabte, dia 30, el grup de referència de la música jamaicana feta a casa nostra -amb onze LPs al mercat- actua a la sala Clap. A Diaridelamusica.com hem volgut parlar amb Sergi Monlleó ‘Sherrif’ i Lluís López ‘Luismi’, dos dels seus integrants. DDM

Manolo Garcia, "Teddy Dos Dedos"

Manolo Garcia, àlies Teddy Dos Dedos, és un músic mataroní que ja de ben jove va traslladar-se a Granada amb el teclat sota el braç. Ja en terres andaluses, va crear amb un grup d’amics Los Granadians del Espacio Exterior, una de les bandes de referència de l’ska de l’Estat Espanyol. A més a més, ha format part fins fa ben poc de la banda del Regne Unit The Delegators. A Diaridelamusica.com vam aprofitar la seva visita fugaç a la capital maresmenca per conèixer una mica més a fons aquest mataroní emprenedor.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO

Nit de ritmes jamaicans amb denominació d’origen

La sala Clap de Mataró es va omplir a vessar el passat dissabte per gaudir de dues bandes de solvència contrastada dins la música d’origen jamaicà que es fa al nostre país. Tant la banda local The Cabrians, com els seus homòlegs andalusos Los Granadians, van oferir una intensa col·lecció dels més descarats ritmes caribenys davant un públic incondicional i completament entregat.

The Cabrians van obrir l’actuació amb un recull de temes dels seus dos primers treballs, pero també van tenir temps d’oferir alguna nova cançó als assistents. Els mataronins van exhibir un repertori d’ska sense complexes que va permetre al públic deshinibir-se i participar de la festa des del primer moment. The Cabrians van detonar aviat la bomba davant un mosaic de camises a quadres i tirants que va gaudir d’un concert que es va convertir en una celebració.

Per la seva part, els andalusos Los Granadians ens van presentar una mescla de reggae amb pinzellades de rocksteady que va trencar l’escepticisme inicial. Els granadins van trobar una audiència receptiva i van defensar una proposta valenta i divertida, a cavall entre el cultiu de la iconografia pop americana dels anys 50 i uns ritmes jamaicans desenfadats i moderns que van fer ballar a cop de cintura a la majoria dels assistents.

La nit de Reggae Hits de Mataró va sorprendre per una part, per la gran afluència de públic i d’altra banda, per la motivació de les dues formacions que hi van participar. Els The Cabrians es van sentir com a casa i el públic els va correspondre, tant per la llarga trajectòria d’aquesta banda local com per la connexió innegable amb la gent de Mataró. I els seus companys andalusos Los Granadians van donar a conèixer les seves credencials als maresmencs acompanyats dels millors amfitrions possibles.
ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ.

The Cabrians: 110% d’ska políticament incorrecte

Cap a la meitat dels 90, només va caldre que sorgissin les primeres espurnes de la popularitat de l’ska a casa nostra perquè els The Cabrians s’hi agafessin fort presentant-se com a banda que promet espectacle i diversió a cada concert. Amb els seus dos llarga durada Black Momerota i For a few pussies more…, els The Cabrians ja han travessat les fronteres estatals, però tornen el proper dissabte 24 d’octubre a la Sala Clap de Mataró, conjuntament amb Los Granadians. A Diaridelamusica.com hem parlat amb aquesta banda ja ha assolit les posicions més altes dins l’escena de la música jamaicana a Catalunya.-MARTA CABOT-KIKO MONTORO