Llargues i fortes ovacions per finalitzar un concert especial. Anna Roig i els seus ‘chiens’ [web] han volgut que la presentació a l’Auditori de Girona [web], dins el Temporada Alta 2011, del disc Bigoti vermell, el segon enregistrament del grup, al mercat des de fa pocs mesos, fos una mica diferent dels altres concerts de la gira i, més enllà que el repertori no ha variat ni una coma de l’habitual, la intervenció dels músics que van col·laborar en la gravació del disc ha fet que les cançons sonessin més brillants i amb més força, que d’altra banda tampoc calia perquè amb els quatre excel·lents components de L’ombre de ton chien, i la bona veu i teatralitat de Roig, es basten.
L’inici de l’espectacle guardava una primera sorpresa. Un vídeo projectat en una gran pantalla ha mostrat moments de l’enregistrament del disc. Tot seguit han sonat les notes de la cançó que en dóna nom, per seguir amb Lladre de cors, lladre de versos – preciosa – , i La senyora tímida, tema que retrata una dona que quasi no s’atreveix ni a sortir de casa però que somnia tot sovint que es menja el món. És aquesta una de les línies que segueixen les lletres d’Anna Roig, la d’explicar històries de personatges, algunes mig fantàstiques o difícils de creure – llegeixis la de l’assassina en sèrie Trini Sánchez Mata, exitós tema del seu primer disc -, però que exploren més un món cap a dins de l’ésser humà que no pas cap a fora. Anna Roig té ben apresos els papers, com canta a la cançó Caputxeta Roig – una de les millors del segon disc i que ha servit per cloure el concert abans de passar als bisos – es posa dins de cada personatge, i modula la veu com i quan convé, fent de la proximitat amb els assistents una realitat des del primer instant que trepitja l’escenari.
Amb les entrades exhaurides des de feia dues setmanes, la platea semblava esperar amb ganes l’esdeveniment, i han seguit amb molta atenció totes i cadascuna de les cançons. Les més aplaudides segueixen sent Je t’aime i Corro sota la pluja, del primer disc. Però temps al temps, perquè aquest segon també està farcit de vestits amb classe per perdurar, fets a mida per al grup i per als seus seguidors, cada dia més nombrosos i que veuen en la combinació del català i el francès, i en aquesta mena de pop que recorda i transporta a l’altra banda dels Pirineus, una proposta diferent o com a mínim singular a casa nostra.
De les col·laboracions, destacar especialment la de l’Always Drinking Marching Band, per la força que han donat a la peça La Vedette del teu cap, i el quartet de corda a La senyora tímida. Amb L’últim petó Roig ha anat apagant els llums de taula de sobre l’escenari, un per a cada músic de L’ombre i un per ella, mentre s’encenien els aplaudiments. Hi ha un tema en francès de la cantant que diu que a vegades el temps ens juga a favor i a vegades en contra. Està clar que, almenys de moment, a Anna Roig i a L’ombre de ton chien els va a favor. XAVIER AMAT/MARC ARISA
