Arxiu de l'etiqueta: poesia

Albert Pla juga amb la música i la poesia més urbana i irreverent

Albert Pla durant la seva actuació al Poesia i + aquest divendres 4 de juliol. 

Si això va de poesia, farem poesia. I començarem amb una d’amor, molt d’amor: “potser ara sabràs que jo t’estimo igual, pulcrament perfumada o tinguis pus entre les cames”. Amb aquests versos tan ‘dolços’ donava la benvinguda Albert Pla [web] a l’escenari del Parc de Can Muntanyà, portant la seva poesia urbana i irreverental festival Poesia i + [web] de Caldes d’Estrac.

Sol a l’escenari amb la seva guitarra i una butaca il·luminada, a joc amb el barret de llums que de tant en tant utilitza per emfatitzar els seus moviments, a Albert Pla li costa molt poc ficar-se el públic a la butxaca. I el seu somriure, entre còmplice i  provocador, el delata. “Us agraden les cançons d’amor? Llavors us regalo una altra, d’amor, molt d’amor”. I dispara amb “L’Antònia Font, l’Antònia Font. Jo em vaig follar l’Antònia Font a un avió”.

Jugant entre la música i la poesia, el sabadellenc regala al públic molt més que un concert. Un espectacle que manega, com pocs, la ironia entre la delicadesa de la seva veu, que arriba a xiuxiuejar en alguns moments com si recités en privat per a cada un dels presents, amb el deliri d’unes lletres que més que amor presenten la crònica d’una realitat no sempre de color de rosa. 

Tampoc la selecció de cançons que Albert Pla fa per a l’ocasió és casual. És molt conscient que la seva música desperta passions però també polèmiques incendiàries. I en aquesta ocasió reben tots. Primer, Estats Units: “Si vosaltres haguéssiu de cremar alguna cosa, què cremaríeu?” i algú entre el públic respon “Texas” i Pla li replica amb un “doncs ho ampliarem a tot Estats Units” i comença la seva La Colilla. Segon, el nostre sistema administratiu, bancari i judicial, als que dispara successivament a través del seu monòleg Manifestación.I tanca amb un “poema patriòtic” de la mà de Juerga Catalana.

Pla surt de l’escenari, però encara queda temps per un bis que deixa de banda la crítica social per tornar a les seves particulars cançons d’amor, amb El bar de la esquina i Los ojos. I ara sí, baixa per tercer cop de l’escenari per cantar entre el públic i acomiadar-se amb un Sol de verano acompanyat a ritme de les palmes i el taral·lejar d’un públic que ha gaudit, i molt, de l’espectacle. LAURA MARÍN/ Foto: MARC GINER

Maragall, Espriu i Hernández es troben a Arenys de Mar de la mà de Sabina Witt Trio

La formació Sabina Witt Trio ha presentat aquest dissabte 29 d’octubre al teatre Principal d’Arenys de Mar [web] un seguit de poemes de Joan Maragall, Salvador Espriu i Miguel Hernández musicats pel guitarrista del tercet, Guillermo Rizzoto, i per la mateixa cantant, la barcelonina Sabina Witt [myspace]. Completa el grup Plablo Jiménez, a la flauta travessera, si bé en el programa estava anunciada la participació de la violoncelista Míriam Fèlix.

La musicació dels textos camina entre els sons meditarranis i el jazz, amb alguns jocs interessants de veus i amb la guitarra. Aquests dies el trio es troba en ple procés d’enregistrament del disc que ha de contenir els poemes. De ben segur, com ja ocorre en el directe, en sobresortiran especialment l’esplèndida Vistes al mar, amb lletra de Maragall, i Mis ojos, sin tus ojos, no son ojos, amb text d’Hernández.

El públic d’Arenys, però, esperava especialment els versos d’un poeta que tant s’identifica amb la vila com és Salvador Espriu. D’ell, Sabina Witt Trio musiquen Ja mai més no podré dormir, Pervers malson i Rap.

Repertori un xic curt – l’espectacle no ha arribat a l’hora de durada i en els bisos repetint dos temes ja interpretats anteriorment – i amb la veu de Sabina Witt com a element clau. Un espectacle que ja el passat mes de maig es va poder veure al Calisay del mateix Arenys, i que en aquesta ocasió ha quedat lluny d’omplir el cèntric teatre de la localitat. XAVIER AMAT/JORGE HEREDIA