Pau Riba, el vell bruixot de la tribu

Pau Riba al Parc de Can Muntanyà de Caldes d’Estrach el passat 5 de juliol.

Descalç, vestit amb un estrafolari pareo, amb sonoritats psicodèliques dels 70 en alguns moments i incursions orientalitzants en d’altres però sempre amb el so enjoguinat i en perfecte harmonia amb els seus joves músics, amb qui ha reconstruït el seu univers, Pau Riba [web] i els Gripaus van oferir divendres al vespre un divertit recital que va fer les delícies dels 200 assistents a la convocatòria.

Inseparable de la seva guitarra espanyola, que fa sonar com una capsa de música, Pau Riba va interpretar aquest paper que fa tan temps que li funciona: el del gran i vell bruixot que explica contes als altres membres de la tribu, tot plegat ben regat amb ironia i amb un punt d’excentricitat.

El concert va tenir moments preciosos i màgics, com quan els gripaus del petit estany que hi havia molt a prop de l’escenari van coincidir amb una cançó que parlava d’aquesta mena de criatures –que donen nom a la banda que porta Riba-, arribant-se a confondre quins eren interpretats i quins reals. I moments fantàstics com quan Riba va “versionar” els seus fills –el grup Pastora- amb la cançó ‘Donya Mixeires’, en realitat una peça seva escrita 40 anys enrere.

El recital va ser un complement perfecte d’una nit iniciada amb la poesia de Josep Pedrals, Núria Martínez-Vernis i Manuel Forcano dins la Nit de Poetes del festival Poesia i + [web] que aquest any ha incrementat el nivell i la voluntat d’inicidència, convertint-se en el principal esdeveniment musical –Festes Majors a banda- que tindrà lloc al Maresme en tot l’estiu. JOAN SALICRÚ/MARC ARISA