Les emissores Ràdio Calella -en un programa propi els dijous a les 8 del vespre, 107.9 FM- i Ràdio Premià de Mar -en càpsules, cada matí, de 8 a 9, de dilluns a divendres, dins el Comencem bé!, 95.2 FM- s’incorporen a partir d’aquesta setmana al projecte multimèdia Diaridelamusica.com. Amb aquestes dues emissores ja són set els mitjans que inclouen de forma periòdica continguts generats des del Diaridelamusica.com: a banda dels dos citats, els canals de televisió m1tv i VOTV, la revista Capgròs de Mataró, El Tot Granollers de la capital del Vallès Oriental i l’emissora municipal Mataró Ràdio. DDM

Pere Jou durant el concert. Foto: Marta Pérez i Verge

Beth Rodergas [blog], la cantant de Súria que es va fer famosa amb les rastes al concurs Operación Trinfo i per una actuació força lluïda al Festival d’Eurovisió interpretant el tema Dime, ha girat la seva carrera musical com un mitjó i ara ens apareix asseguda en un tamboret cantant en català amb una dosi de folk americà i més balades que no pas ritmes per moure l’esquelet. Una aposta que possiblement ha d’acabar d’evolucionar, de consolidar-se, però que ja ha trobat perles com Terra trencada, Temps de canvis o Tots els botons. Quasi l’únic punt negatiu del concert que va oferir el passat divendres 10 de juny a la sala Privat [web], i que va servir per tancar el Cicle.cat, va ser el constipat de la bagenca, que va anar a més i que per poc no l’obliga a acabar l’espectacle abans d’hora. Fins i tot el públic es va quedar dubtant si demanar bisos, però finalment aquests van arribar, i amb el regal de la cantant sortint sola amb la guitarra, per posar la cirereta convidant a l’escenari de nou els únics dos músics que l’acompanyaven, els guitarristes Pablo Garrido i David Soler, i cantar Tots els botons.

Va ser prop d’una hora i mitja de concert que va servir per repassar pràcticament tot el nou disc, però també algunes peces de l’anterior, íntegrament en anglès i titulat My own way home, així com lloc per a algunes rareses, com una cançó que només es troba a internet, Nens del Raval, o la que va ser la careta musical de la sèrie de TV3 Mar de fons. Beth ja havia trepitjat Mataró fa ben pocs mesos, en un concert a la sala Clap [web], i en una de les presentacions va dir sentir-se “molt a gust per la rebuda d’aquesta ciutat”, així com manifestar “quina sort de tenir tantes sales programant música en directe, en uns moments especialment difícils”.

Abans d’ella van actuar els maresmencs Invisibles [web], un grup de rock en aquesta ocasió en format acústic que va posar en escena les seves primeres cançons completant l’hora de concert amb algunes versions de The Police. XAVIER AMAT/JOAN GONZÀLEZ

Sis mesos després de la seva darrera visita a la ciutat, en aquell cas a la sala Clap, aquest divendres dia 10 a les 11 de la nit Elisabeth Rodergas, coneguda artísticament com Beth [bloc], serà de nou a Mataró compartint l’escenari de la sala Privat [web] amb el grup de Sant Pol Invisibles, en una actuació inclosa dins el Cicle.cat, patrocinat per Caixa Laietana. Beth arriba amb Segueix-me el fil el seu primer disc íntegrament en català, un conjunt de 12 cançons serenes i madures, amb una sonoritat de folk americà i plenes, com ella diu, de coses petites i artesanes. Invisibles, per la seva part, presentarà les cançons del seu primer disc. Els components d’Invisibles són Oriol Ribes (compositor i guitarra de Filippo Landini), Pol Maresma i Xavier Esparrach. L’entrada té un preu de 12 euros, 9 en venda anticipada i 8 per a clients de Caixa Laietana.

També divendres, a 2/4 d’1 de la matinada i a la Sala Piano Blau de Granollers [web], una sessió amb Jou T-M, el mític DJ de la discoteca As de Copes. Jou T-M és un DJ i productor, entre altres coses relacionades amb l’enginyeria en Telecomunicacions, que va iniciar-se en el món en un petit bar del seu poble, El Matxembrat, i poc a poc va anar saltant a vàries discoteques de Catalunya, com Karibú, l’As de Copes… i esdeveniments musicals com la Festa Major de l’Ametlla del Vallès o les festes del Tura d’Olot. L’entrada a l’activitat musical és gratuïta.

Una altra alternativa per aquest divendres és un concert de hip hop que arriba des d’Andalusia a la sala Clap de Mataró [web]. SFDK [MySpace] és l’acrònim d’Straight From da Korner -directament des de la cantonada, lloc on es trobaven en els seus inicis per fer les seves primeres rimes-, nom que després va derivar en Siempre Fuertes de Konciencia. Sigui com sigui: Hip Hop, des d’Andalusia, sota la batuta de Zatu, que domina el llenguatge i la mètrica i Acción Sánchez, que manté l’essència al seu so, però amb un renovat resultat final. I així arriben presentant Siempre fuertes 2, tornant a deixar clar que cap nota, lletra o beat són perquè si. L’entrada té un cost de 15 euros i 12 en venda anticipada.

Seguim l’agenda d’aquest cap de setmana amb l’arribada, dissabte dia 11 a 2/4 de 9 del vespre, de La Bella Molinera a l’escenari del Foment Mataroní, inclòs en la sisena edició del cicle de Concerts de Cambra i Joves Intèrprets [dossier en pdf]. La fidelitat amb que en la versió per a veu i guitarra de Jaume Torrent la guitarra assumeix el llenguatge del pianoforte de La bella molinera de F. Schubert, ens predisposa a pensar que l’idea d’utilitzar la guitarra per acompanyar les seves 20 cançons, podia haver estat perfectament en la ment del geni de Viena. I precisament amb la guitarra, el cicle permet emfatitzar en aspectes expressius que sovint poden quedar ofegats per la vigorosa sonoritat del piano actual. L’entrada té un cost de 13 euros i 11 amb els descomptes habituals al Foment Mataroní.

I per acabar l’agenda musical d’aquest cap de setmana trobem, dissabte dia 11 a les 11 de la nit a la sala Clap, un concert inclòs en el cicle Col•lectiu de Músics del Maresme [MySpace] coorganitzat amb la Casa de la Música de Mataró: els mataronins Joan Lulas & Los Asuntos Pendientes compartiran escenari amb Sinode. Joan Lulas & Los Asuntos Pendientes és la unió del compositor principal del conjunt Joanlulas, un músic de vocació que escriu cançons visuals, amb Los Asuntos Pendientes, dos músics -David i Xavi- que exerceixen amb una contundent autoritat tota la responsabilitat rítmica. Per la seva banda, Sinode és un projecte que neix a Palafolls fa gairabé dues dècades. Després d’experimentar amb diversos estils finalment s’ajusten a les sonoritats que sempre els havien agradat: una posada al dia de la new wave i els sons dels anys 80. L’entrada al concert costa 5 euros a la guixeta i 4 en venda anticipada. TANIT PALAY/DDM

Giramaresme [web] és el concurs de música de l’Alt Maresme, obert a totes les propostes musicals del moment, que pretén donar una empenta als grups novells per tal de donar-se a conèixer arreu de la comarca. Les propostes són analitzades per un jurat format per professionals de la música, en aquesta quarta edició els membres de Rosa Luxemburg i de Wantun seran els encarregats d’escollir el grup guanyador de la gira per diversos pobles del Maresme. A Diaridelamusica.com hem parlat amb Estel Parés, membre de l’organització, i amb dos dels grups semifinalistes, els Born54 [MySpace] -representats per Blai Carandell- que arriben des de Cabrera de Mar i amb Takikardia [MySpace] -parlen Carles Carro “Titus”, Marc Martínez i Enric Riera- un grup nascut entre Palafolls i Malgrat. DDM

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries [Facebook] fan molt més que un concert. Ofereixen pràcticament una obra de teatre amena, divertida, participativa, didàctica, de la que l’espectador en surt amb un somriure d’orella a orella, i ben mesurada en temps i en contingut. A d’altres formacions aquest elegant embolcall els podria servir per disfressar possibles mancances musicals. No és, ni molt menys, aquest el cas. Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries van sobrats musicalment parlant, amb un so exquisit, tant en les combinacions de veus com instrumentalment. Els tres components que donen nom a la formació s’acompanyen de tres músics més, excel·lents, que tenen com a principal instrument l’acordió, el contrabaix i les percussions, si bé, si convé, tots ells es posen a percudir.

Amb tots aquests ingredients, doncs, no és estrany que aquest grup de les Terres de l’Ebre estigui a la carretera des del ja llunyà 1992, i això malgrat no fer una música, diguem-ne, comercial. El seu repertori es basa en la jota ebrenca, algunes de tradicionals, d’altres de nova creació – la titulada L’errat de comptes, per exemple, es basa en un conte de Jesús Moncada -, i en van oferir una bona mostra aquest passat diumenge 5 de juny en un teatre Principal d’Arenys de Mar [web] que pràcticament va omplir la platea. L’espectacle que presentaven, Voldrie tindre el talent, va arrencar amb uns diàlegs inicials entre Quico el Célio i el Noi, que ja es van posar el públic a la butxaca, i acte seguit van aparèixer els músics i tot va adquirir un ambient de taverna amb les jotes de fil musical. Entre tonada i tonada explicaven en què consistia aquest tipus de música, d’on procedia i com es creava. També van convidar els espectadors a participar en diverses ocasions, si bé la timidesa va fer que pocs s’atrevissin a improvisar alguns versos.

Després d’una hora i mitja, els sis protagonistes van voler finalitzar l’espectacle dempeus homenatjant a aquells que han estat portadors de la jota als pobles de les terres de l’Ebre al llarg de generacions, i amb la coneguda Lo carrilet de la Cava, del recentment desaparegut Josep Bo. XAVIER AMAT/JOAN GONZÀLEZ

Cap de setmana molt carregat especialment al divendres en l’àmbit del Diaridelamusica.com, tan al Vallès Oriental com al Maresme. Nosaltres obrim l’agenda musical d’aquests dies parlant d’AppleDog, una formació que va néixer a finals de 2005 a Granollers com un projecte d’estudi, llençant la primera maqueta gratuïtament. Tres discos després, el grup vallesà va llençar el 2010 el seu últim EP, titulat os, una suite intimista amb cinc noves cançons gravades en rigurós format acústic i amb una forta presència de quartet de corda. Precisament avui divendres dia 3 arriben a l’Auditori de Granollers [web], en un concert que costa 12 euros. A Diaridelamusica.com hem parlat amb en Xavier Bonfill, la veu d’AppleDog i conèixer millor com serà aquesta presentació formal de la banda a casa seva.

I seguim parlant de divendres dia 3 perquè a partir de les onze de la nit tenim nova sessió del Cicle.cat -patrocinat per Caixa Laietana- a la sala Privat [web] amb Mazoni [web], el projecte musical del empordanès Jaume Pla. El projecte musical de Jaume Pla, al qual anomena Mazoni, li ha permès trobar la seva veu personal i també el reconeixement tant del públic com de la crítica, concretament amb la publicació del seu darrer disc anomenat Eufòria 5-Esperança 0, rebut amb gran acceptació. Però el concert comptarà també amb l’actuació de Inspira [MySpace], que el 2010 va presentar el seu segon disc Escaparistes, un àlbum fresc i directe amb molta més llum i optimisme que a l’anterior, tot des d’una òptica molt personal. L’entrada al concert de Privat costa 12 euros -9 en venda anticipada i 8 per a clients de Caixa Laietana-.

A pocs metres de Privat, a la sala Clap, divendres i dissabte té lloc la segona edició del FESTIBAD XARXA, un certamen produït per m1tv [web] i organitzat per Bad Music [web], l’espai de música independent de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya i la col·laboració de COMRàdio, lamalla.cat i la Casa de la Música de Mataró. En el primer dia de concerts divendres 3 de juny dedicat al Rock, actuaran Lagartija Nick, Elastic Band i Litoral. El segon dia de concerts el dissabte 4 de juny està reservat al blues&rock amb les actuacions dels grupsi Chino & The Big Bet, Sol Lagarto i Boothy Hunters. Podeu consultar el dossier de premsa amb informació dels grups participants en el festival, així com imatges d’alguns d’ells aquí.

Encara una altra cita per aquest divendres dia 3 és, a l’Ateneu d’Arenys de Mar [web] dins el Fem Ateneu, el concert de Nacho Umbert [MySpace], que començarà a 2/4 de 12 de la nit. Cantant i compositor dels desapareguts Paperhouse, el barceloní Nacho Umbert torna a l’escena musical per la porta gran. Després de gairebé quinze anys de silenci, el seu debut en solitari “Ay…”. Pop de càmera, íntim i acústic, veu en primer pla i uns textos semi-recitats que recreen les batalletes de dos jubilats, el malson burtonià d’un nen insomne i els neguitosos prolegòmens d’una funció teatral de barri. L’entrada té un cost excepcional de 3 euros.

Cinquè i darrer apunt de programació musical per a divendres, ara parlant de música clàssica i concretament l’òpera El Barbero de Sevilla, al Foment Mataroní [web amb la temporada del cicle de sarsuela]. El Barbiere que ens presenta novament l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell té el mèrit poc freqüent d’haver sobreviscut durant dos segles malgrat els notables canvis estètics pels quals ha passat el món de l’òpera. El concert comença a les 9 del vespre i l’entrada té un cost 50 euros a platea i 40 a l’amfiteatre.

Passem a dissabte i comencem parlant de la sala Buks de Granollers, que oferirà la presentació de Simple y natural, el nou LP de Roe Delgado [web], el qual vindrà acompanyat de Wild Style, la banda que s’encarrega de posar el so en directe en els seus concerts. Basat en ritmes reggae, sempre amb lletres de protesta i amb missatges directes, en aquest disc Roe Delgado mostra més maduresa en les seves lletres, amb una visió de millorar el món. L’entrada al concert té un cost de 5 euros.

I finalment anem a diumenge i tornem a la comarca del Maresme, amb una cita al Teatre Principal d’Arenys de Mar [web] amb la banda que s’ha saltat amb és gràcia i originalitat totes les normes a l’ús sobre la manera de recuperar la música popular catalana: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries [Facebook]. Cultivadors moderns de la jota, han volgut crear un espectacle sobre el vers cantat. “Voldria tindre el talent” és la frase que encapçalava alguns versos del recordat cantador Pepe García Canalero i que dóna el títol a l’espectacle en homenatge als vells cantadors i també a les moltes pàgines de poesia efímera escrites al sud de Catalunya. El preu de l’entrada és de 7 euros. TANIT PALAY/DDM

Composicions flamenc-pop amb lletres molt sentides, intenses, i algunes ben treballades poèticament. Aquesta és la proposta del jove cantautor barceloní Jimmy Malla [web], que tot just ha editat el seu primer treball, El rincón de la calma, les cançons del qual van sonar en directe aquest passat divendres a la sala Buks de Granollers.

Va ser una hora de concert – Malla només va interpretar el disc, no hi va haver lloc ni per a versions ni per a cançons inèdites – davant un públic poc nombrós però molt entregat. Els acords al piano de la cançó que dóna nom al CD van donar la benvinguda a Jimmy Malla, però el tema complet, amb la seva tornada trista i enganxosa, no va sonar fins més endavant. Primer va ser el moment de Dime, per seguir amb Esta noche. Les cançons més radiades van ser també les més corejades, com és el cas de 3 deseos, que va repetir als bisos, i Ay corazón, mentre que a Acuérdate de mi, una peça molt despullada musicalment, es va fer el silenci absolut entre el públic.

Malla té bons fonaments artístics i quatre músics joves però amb qualitat i futur que l’acompanyen. Alguns aspectes de la veu encara els ha de polir, però li pot treure un gran rendiment mentre mostra gran naturalitat dalt l’escenari. Fins i tot en les presentacions entre cançó i cançó; en una d’elles va tenir un record per als indignats de les places i en especial pels que havien rebut estomacades aquell mateix matí.

Aquest era el darrer concert que feia Jimmy Malla abans de presentar el seu disc de debut el proper 4 de juny a Barcelona, a la sala Zacarías. XAVIER AMAT/ISAAC MARTÍNEZ

El Nanu Roig va començar el seu projecte fa aproximadament un any, tot i que els seus primers concerts no van començar fins a principis d’aquest 2011. El cantautor mataroní barreja diversos estils, amb influències com Kiko Veneno, Muchachito, Macaco o Manu Chao. Per altra banda, el duet mataroní Malditas Pulgas -Mireia Cuesta i Jordi Palacios- [MySpace] va començar l’estiu del 2010 amb la intenció de fer més música seva, després d’haver col•laborat amb altres grups d’estils diversos. A Diaridelamusica.com hem parlat amb aquests dos grups nascuts al Maresme, ja que aquest divendres dia 27 Malditas Pulgas i El Nanu Roig compartiran l’escenari de la Sala Clap de Mataró [web] dins el cicle del Col·lectiu de Músics del Maresme [MySpace]. Música maresmenca pels quatre costats. L’entrada té un cost de 5 euros i 4 en venda anticipada.

Joan Pons, o millor dir-ne El Petit de Cal Eril [myspace], és un dels molts noms que aquests darrers anys s’han encarregat de donar contingut i qualitat a la música feta en català. Procedent de les terres de ponent, les seves melodies no són senzilles, s’allunyen del fast food ràpidament digerible per endinsar-se en tonades a voltes hipnòtiques, a voltes psicodèliques, sovint amb llargs interludis musicals marcats pels cops de bateria i les rascades contundents a les sis cordes de la guitarra del mateix Pons. Per això encara té més mèrit convertir els seus concerts en una festa, com ho va aconseguir aquest passat dissabte 21 de maig a la sala Clap de Mataró [web]. I l’ocasió n’era propícia, ja que el motiu del concert era la celebració del primer aniversari de la productora mataronina Claraboia [web].

Malauradament, la sala va quedar molt lluny de presentar un ple, i els assistents van anar entrant en el joc del músic de Guissona a poc a poc, amb els moments culminants ja en els bisos. Aleshores va ser quan es va produir una connexió total entre dalt l’escenari i la platea, i Pons i els seus tres acompanyants habituals es van veure “obligats” a treure la pols a temes que, segons el mateix Petit, feia molts mesos que no interpretaven. És el cas de L’elefant, i també molt participativa i amb canvi de lletra inclòs adaptada a Mataró va ser Els gats 2. Ambdues pertanyen al primer disc del Petit de Cal Eril, Sargantanes al sol, però en l’hora i mitja de concert també hi va haver temps per tocar pràcticament totes les cançons del seu segon i recent treball, Vol i dol.

Amb lletres quotidianes, rurals, algunes amb un punt oníric, i d’altres amb certa crítica social, El Petit no es va estar de fer comentaris entre cançó i cançó sobre les acampades dels indignats – “ que xulo que a Mataró estigueu mobilitzats, allà al meu poble encara no s’ha muntat res, però és que hi vivim seixanta persones”, va dir – o de la jornada electoral de l’endemà. Un cantant i un grup que potser trigaran més que d’altres bandes catalanes a recollir amb abundància, però que van sembrant una música ben particular i fins i tot difícil de descriure, i un saber fer dalt l’escenari que atrapa els espectadors. XAVIER AMAT/JOAN GONZÀLEZ