Miquel Pujadó i Genís Mayola a El Públic de Mataró.
Sota el títol La cançó necessària Miquel Pujadó [web] i Genís Mayola han actuat aquest diumenge a l’Espai Cultural El Públic [web]. El recital, programat dins el Cicle de Músiques Tranquil•les, va oferir un tast de melodies relaxades i poètiques amb poesia i guitarres gairebé nues.
Mayola va obrir el concert. El músic mataroní es va acompanyar del barceloní Pepe Camacho a la guitarra melòdica. Els versos del poeta de Roda de Ter Miquel Martí i Pol van servir per algunes versions musicades de Mayola, com Metamorfosis o Salveu-me els ulls. Una altre bona adaptació va ser Senyor, del malaguanyat Ovidi Montllor.
El cantautor de Terrassa Miquel Pujadó va representar la segona part de la vetllada. Amb la defensa de la paraula com a “única pàtria possible”, Pujadó va viatjar pels temes propia com el divertit Dins del ventre dels estats. Hi va haver temps per cantar a Brassens, autèntic homenatjat de la nit. L’egarenc ha traduït 54 cançons del francès que ha recollit en tres discs, el darrer d’ells Brassens, llum i ombra. Per acabar Pujadó va interpretar el seu tema inèdit Rudiments d’anatomia.
La cançó, entesa d’una forma romàntica, amb camisa fosca, guitarra clàssica i poesia rebel, continua funcionant. Tant de bo per molts anys continuïn en peu aquests franctiradors musicals, que fan de les seves cançons “un cant de lluita contra el poder dels que ho tenen tot” citant el poeta Paul Eluard. ELOI AYMERICH/ Vídeo: GUILLEM CAMÓS