L’anatomia musical d’Antònia Font

La banda de pop balear Antònia Font continua sorprenent. Més de quinze anys després de començar a pujar als escenaris, no deixen parades només les seves melodies –imprevisibles, originalíssimes, d’una sonoritat gairebé sempre nova- sinó també la forma en que les expliquen. Ara, a través d’una anatomia musical de 40 lliçons.

Unes 400 persones van omplir la platea del Teatre Monumental de Mataró per gaudir de la presentació del nou disc de la banda mallorquina, Vostè és aquí. El recital estava inclòs dins el Cicle de Músiques Tranquil•les organitzat per la Casa de la Música de Mataró. La banda va arrencar un gran monòleg musical, interpretant una darrere l’altra les 40 cançons que conformen el seu nou treball. Totes les peces duren menys de dos minuts. I en aquestes condicions el grup liderat per Joan Miquel Oliver a la guitarra elèctrica va convertir el que havia de ser un simple concert en un repàs a tot el catàleg sonor del que són capaços. Des dels inquietants contratemps delpiano de cua a Vostè és aquí . Fins el caire nostàlgic creat a partir d’unes excel•lents atmosferes electròniques a Zoom. O el rock amb reminicències noise de Punyeta món.

L’escenografia del concert convidava a l’onirisme. Un fons d’escenari amb una vintena de bicicletes penjades una contra l’altra. Llum tènue. En aquest ambient, era fàcil captivar-se pel so heterogeni i ric, ple de sorpreses, un pop delicat que els Antònia Font interpreten amb solvència. Un bon exemple en va ser Neutrins, màgica i intimista, surrealista i onírica amb delays i un piano tocat al límit. La única peça no pròpia que van interpretar va ser una versió dels mallorquins Tot Sants. I com una guia acadèmica, la lliçó de 40 cançons es va acabar. I va començar un llarg bis.

Malgrat tot, Antònia Font continua sent també una banda de grans èxits simpàtics i en acords majors, de cantar fàcil i alegre. El vocalista Pau Debon va sortir del fons de l’escenari –on va restar fins llavors- i damunt una bicicleta col•locada a primera línia, va anar pedalejant i cantant cançons que ja formen part dels grans temes de la música catalana del segle XXI. Van sortir els anteriors discs, Alegria amb cançons com Sa Tristesa o Dins aquest iglú. Taxi amb el tema Armando Rampas. I un dels més aplaudits, Batiskafo Katiuskas, amb dos cançons emblemàtiques com Wa yeah! i Batiskafo Katiuskas. Els Antònia Font continuen sorprenent. Ara fent anatomia musical de 40 cançons. ELOI AYMERICH/ Foto: MARTA CABOT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps requerits estan marcats amb *.

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>