Sílvia Pérez Cruz durant l’actuació al Teatre Monumental de Mataró. ANA CUENCA

Si busquéssim la paraula ‘corprès’ en un diccionari musical hauria de sortir-hi una definició com “la sensació que experimenta una persona quan sent cantar la Sílvia Pérez Cruz”. Com a mínim així es va quedar el públic del Teatre Monumental de Mataró cançó rere cançó en el concert que hi va oferir la cantant de Palafrugell aquest divendres 22 de febrer.

La cada cop menys coneguda com a ex-component de Las Migas, va començar el recital amb un dels temes de la banda sonora de Blancaneu, pel•lícula que recentment l‘ha fet guanyadora d’un Goya per la cançó No te puedo encontrar. L’apunt cinematogràfic, però, va ser només un detall que va fer d’introducció al concert de presentació del seu primer àlbum en solitari 11 de novembre a la capital del Maresme.

Amb temes com Pare Meu o Días de Paso, Pérez Cruz va mostrar una dolça i enigmàtica faceta en solitari que, lluny de la companyia femenina que va tenir amb Las Migas, ara explota amb quatre companys músics, tots nois. Un conjunt excel·lent format per un contrabaix, dues guitarres i un violoncel.

El recital, emmarcat en el Cicle de Músiques Tranquil•les de Mataró, va ser hipnòtic i balsàmic però no del tot tranquil. Pérez Cruz va oferir temes càndids com Iglesias però també cançons enèrgiques i inquietants com Currandes de l’exili, amb lletra de Pere Quart i música de Lluís Llach.

Sílvia Pérez Cruz, que va oferir des d’havaneres fins a boleros, va demostrar en cadascuna de les seves interpretacions que el flamenc no només li corre per les venes sinó que, més aviat, li floreix per cada espora de la seva pell. Així, la jove cantant, tan màgica com passional, va emmudir el Teatre Monumental durant les gairebé dues hores d’espectacle. La sala, completament plena, va oferir en tot moment un silenci sepulcral que va fer de llit a una veu de vellut enriquida amb aguts eterns i inimaginables.

L’havanera Vestida de Nit -creada pels seus pares Càstor Pérez i Glòria Cruz- va tancar un concert emocionant, genuí i càlid que va fer oblidar el fred d’una de les nits més gèlides d’aquest hivern. GEORGINA ALTARRIBA