Cançó d’autor. No hi ha una etiqueta més precisa per definir la música que fa el solsoní Roger Mas [web]. Potser, però, afinant una mica més, hauríem de dir “cançó del seu autor”, única i irrepetible. Des de dalt del turó solsoní de Castellvell, en ple prepirineu català, Mas parla del seu univers personal i del seu nou treball conjuntament amb la Cobla Sant Jordi, enregistrat fa poques setmanes al Teatre Comarcal de Solsona. Un disc que ara girarà pel territori català amb una formació que, a banda d’ell a la guitarra i la veu, Xavier Guitó al piano, Ivan C. Dach a la guitarra, Arcadi Marcet al contrabaix, Dani Ruíz Jones al baix elèctric, Josep Pinyu Martí a la bateria i percussions, Aleix Puig al violí, Pep Moliner al fiscorn i la tuba i Miquel Àngel López també al fiscorn. Els primers concerts confiormats de la gira són, el 17 de març, a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles, el 24 de març a l’Auditori de Barcelona, el 20 de maig a l’Auditori de Cornellài el 14 de juliol al claustre del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Roger Mas neix l’any 1975. Inicia estudis de música i instrument als cinc anys de la mà del seu avi, Joan Solé i Costa. Comença la seva activitat artística als dotze com a clarinetista i saxofonista. A partir de 1994 investiga en les diverses expressions musicals del món sota el mestratge de Luis Paniagua. L’any 1996, el Premi Èxit de Catalunya Ràdio representa el tret de sortida de la seva carrera com a cantautor. Des d’aleshores ha editat set discos, ha rebut diversos premis per cada nou treball i l’ampli reconeixement de la crítica el converteixen en una figura de la cançó. La seva música està inspirada en tres pilars: les músiques modernes, la d’arrel i els sons ancestrals del món. En les seves lletres mescla la llengua del carrer, la literària i els parlars que es van perdent. Se l’ha considerat “la veu més bonica que ha donat mai la cançó catalana” (Mingus B. Formentor, La Vanguardia) i en els últims temps ha actuat en països com França, Cuba, Itàlia o Brasil. DDM
