Sant Joan en ple novembre amb Terratombats i Kayo Malayo a la Sala Stroika


Terratombats i Kayo Malayo a la Sala Stroika de Manresa el 19 de novembre

Terratombats i Kayo Malayo han portat aquest dissabte 19 de novembre els seus ritmes festius la Sala Stroika de Manresa, davant un públic molt jove que no ha arribat a omplir la sala. Més de dues hores de bon humor, lletres directes i ritmes contagiosos.

Amb gairebé mitja hora de retard el grup de rumba Terratombats ha obert la nit davant d’una cinquantena de persones. Fidels a la rumba catalana, han començat amb La rumba dels 60 de Gato Pérez i els homenatges s’han succeït entre temes propis amb cançons de Peret, l’All my loving de Los Manolos versionada a Alloli, i també Mala vida de Manu Chao. Música de la terra i per la terra, amb referències als calçots, la ratafia, les tradicions i el territori.

Vestint camises de flors els de l’Anoia han escalfat ràpidament l’ambient amb temes dels seus dos EP, Mitjons blancs (2011) i Que no et prenguin el pél (2008). Amb la cançó Vetlla revetlla, l’Stroika semblava una calorosa nit de Sant Joan, lluny dels 12 graus exteriors. Molta energia a l’escenari que els nou components de Terratombats omplien, i també a la pista on era impossible escapar del ritme del ventilador que s’encomanava al cos de tots els presents. L’actuació dels nois d’Igualda ha acabat com una festa, amb serpentines incloses. El guitarrista i veu del grup Ricard Carles, mestre de cerimònies fins llavors, ha cedit el protagonisme al percussionista Arnau Pons, percussionista, que ha aconseguit un gran final amb tot el públic seguint la coreografia que ell marcava.

Acabada la primera hora de concert ha arribat el torn de Kayo Malayo i tot ha incrementat: més ritme, més públic i més reivindicació. El teló ha tornat a obrir-se amb una estelada presidint l’escenari i els assistents que ja arribaven al centenar, s’han entregat des dels primers compassos a l’ska mestís dels terrassencs. Els terrassencs es troben al final de la gira de presentació de Katalonska (2011) i han combinat el temes més nous amb altres del seu repertoni, sobretot de l’anterior disc Qui ens va parir (2009), el primer del grup. A diferència dels Terratombats no s’han entretingut amb parlaments entre cançó i cançó, però les lletres de Kayo Malayo parlen per si soles. “Welcome, welcome to Catalonia. Welcome, welcome it’s another place. (It’s not Spain)” diuen a la cançó Welcome to Catalonia, una de les lletres més reivindicatives de Katalonska i ben coneguda pel públic de l’Stroika. Destacar l’entrega del grup sobre l’escenari i sobretot la qualitat i contundència dels vents, Roger Arnau al saxo i Ramon Figueres a la trompeta, que han aconseguit que la sala semblés plena en alguns moments de la nit. LAIA NONELL/MARC ARISA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps requerits estan marcats amb *.

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>