Més nerviós però també més proper i natural Marc Hernández [myspace], i amb més qualitats vocals i taules dalt l’escenari i un punt enigmàtica Enhea [web]. Dos joves talents que darrera les seves guitarres acústiques es volen obrir forat en el sempre complicat món de la música i que de moment van fent sonar les seves composicions en directe i a la xarxa per tal que vagin madurant. Per primera vegada l’un i l’altra han coincidit en un mateix escenari. Ha estat a l’Espai Cultural El Públic [web] aquest dijous 17 de novembre, i la trobada no s’ha limitat a un fragment, sinó que tot indica que han iniciat un camí a recórrer plegats que va per llarg. Durant el concert d’Hernàndez, Enhea s’ha enfilat diverses vegades a l’escenari, i viceversa, amb unes combinacions de veus agradables i que per moments recordaven les de Glen Hansard i Marketa Irglova a la pel·lícula Once.

Han estat quasi dues hores de concert en què la intimitat, les cançons d’amor, les balades i els mitjos temps han estat les notes predominants. Cantant en anglès i en català el vilassarenc Hernàndez, i només en anglès la mataronina Enhea, han demostrat unes bones bases en la composició musical i en el redactat de lletres, i sobretot Enhea una veu que sens dubte enganxarà a molts dels que l’escoltin, sensual i un punt esquerdada. Cançons com Remains o We never sleep són una bona carta de presentació d’aquesta jove cantant. Hernàndez, per la seva part, ha aprofitat la cita a El Públic per estrenar algunes cançons, i a la part final ha versionat un dels seus referents, l’empordanès Sanjosex, en la cançó Futur incert. Bon títol aquest per a qualsevol jove que, com ells, tingui ganes de dedicar-se a la música. XAVIER AMAT/JORGE HEREDIA