Névoa sempre ha estat una enamorada dels fados i durant molts anys ha contribuït a donar a conèixer aquestes cançons d’origen portugués cantades tan en la seva llengua original com en català. És aquesta la faceta més personal de Névoa, ja que en el seu anterior treball Entre les pedres i els peixos (2008) s’atrevia a afegir al fado tradicional textos de grans poetes com Enric Casasses o Josep Maria de Sagarra, aconseguint una combinació molt interessant.
En aquest nou disc, Névoa vol donar el reconeixement i retre homenatge al seu principal ídol com és la cantant Amália Rodrigues. És un motiu més tan per aconseguir la inspiració com per deixar-se anar al so de la música. Les composicions d’aquesta diva volien expressar els sentiments com la nostàlgia, la pena i la tristesa i Névoa ha sabut interpretar molt bé aquestes emocions mitjançant la seva veu i la absoluta concentració sobre l’escenari.
Acompanyada d’un quartet de jazz de molt bona qualitat, Névoa va dirigir un concert clàssic, molt intimista i en alguns moments encisador. És precisament aquesta tristesa que desprenen les cançons el tret característic del fado, aquest gènere musical que va néixer a Portugal a finals del segle XIX com a forma d’expressió de la gent dels barris més humils i pobres.
Aquesta era la tercera cita del festival “Jazz en la Nit”, que porta ja quinze anys d’existència i és un festival per el qual han passat grans noms del jazz del nostre país. L’última cita d’enguany serà la visita d’Esclat Gospel Singers el divendres 23 de juliol. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ