La quitxalla i una relectura en clau moderna de les músiques tradicionals catalanes van ser els ingredients de la presentació en societat aquest passat diumenge de Fem sonar les musiquetes, l’adaptació a directe musical del disc Musiquetes per a la Bressola, editat l’any 2008 per difondre i donar suport a les bressoles, escoles laiques que treballen a la Catalunya Nord per conservar viu la llengua catalana. Un públic de més de dues-centes persones van omplir la platea del Teatre Monumental de Mataró en la cita més infantil del Festival Cruïlla de Cultures.
Fem sonar les musiquetes és un projecte de música tradicional amb direcció escènica d’Iban Beltran, que intenta recollir cançons de la cultura popular i tradicional dels Països Catalans i les lliga amb intèrprets de diferents zones catalanes. Amb la cançó El capellà i la gallina es va demostrar l’estil d’arrel folk claríssim i un so proper al sarau de plaça que ja encomanaria tot el concert. I es que al darrera de Fem sonar les musiquetes hi ha tres productors musicals de les noves músiques catalanes, com són Marc Serrats i Marc Grau del conjunt Xerramecu Tiquis Miquis i Núria Lozano del grup de nou folk La Carrau -aquesta darrera present en la banda del directe amb la seva acordió.
El concert, pensat com una successió de col·laboracions en la veu principal, va ajuntar a Mataró músics de llocs com Barcelona, La Garriga, o Castelló. Aquesta marató de vocalistes va iniciar-se amb la valenciana Clara Andrés. La jove cantant va posar accent sureny amb una versió endolcida de La Pastoreta. I del país valencià també va aparèixer una de les icones folk dels Països Catalans, Miquel Gil, que va deixar anar una sentida Mare, Mareta. També va aparèixer Artur Gaya, membre del Quico, Cèlio i El Mut de les Ferreries, provinent de les Terres de l’Ebre.
Hi va haver moments entranyables, com ara una aplaudida La lluna la pruna en clau rumbera o Les Pometes, cantada pel públic a cor-que-vols. Joan Garriga, cantant de La Troba Kung-Fú, va interpretar Muntanyes del Canigó arranjat com un reggae mestís. Àgata Casas, del grup de rumba catalana Dijous Paella, va ser la darrera convidada a prendre el micròfon. I ho va fer per interpretar una havanera clàssica com La calma de la mar en clau aflamencada.
Després d’un bis potent amb La Cançó de les Mentides el concert es va acabar i els nens i nenes van desfilar ràpidament en un recital entranyable i musicalment correcte. L’anècdota del concert va aparèixer cap al final de l’espectacle, quan a causa d’una sobtada tempesta estival el subministrament elèctric del teatre va fallar durant uns minuts. Durant aquesta estona els músics van improvitzar cantades a les fosques amb el públic entregat picant de mans. -ELOI AYMERICH.