De les deu caixes d’estalvi que el 2011 existien a Catalunya, actualment com a tal no en queda cap. Els màxims responsables d’aquestes entitats han atribuït la seva desaparició als efectes de la crisi, minimitzant en tot moment la responsabilitat que hagin pogut tenir en aquest desenllaç.

El cas de Caixa Laietana, l’entitat d’estalvis amb seu a Mataró i gairebé 150 anys d’història al darrera, és paradigmàtic del procés que va conduir a l’ensorrament d’un dels elements singulars del sistema econòmic català.

Aquesta és la crònica del final de les caixes d'estalvi. Un final que va tenir un preludi convuls: l'esclat de la bombolla immobiliària i l'escàndol de les preferents, que només a Mataró va afectar a 15.000 persones.

En el documental, s’aborden els fenòmens que van ajudar a la desaparició del model català de caixes: l'expansió de les respectives entitats fora del seu territori natural i sense mesura per tal de competir amb els bancs, la perversió absoluta dels seus principis fundacionals i també la problemàtica de governança, les males praxis dels qui gestionaven les caixes i la falta de control dels organismes que havien de vetllar per les caixes.

El documental, en suma, mostra com la cultura pròpia dels anys de bonança econòmica va acabar ensorrant unes institucions nascudes 150 anys abans amb vocació de servei públic i per possibilitar l’accés al món financer de les classes populars.

Tot i que la majoria d'afectats per les preferents han recuperat els seus diners, la causa judicial oberta contra els antics responsables de Laietana segueix el 16 de juny de 2015 amb la compareixença als jutjats de Mataró dels dos exdirectors generals de l'entitat, Pere Antoni de Dòria i Josep Ibern. Responsables directes de l'emissió de preferents, hauran de declarar com a imputats per un presumpte delicte d'estafa arran de la causa penal oberta contra ells - i 5 cinc exdirectius més de Laietana-, després de què una família de Vallgorguina afectada per les preferents els denunciés.



Desmuntant Laietana
‘Desmuntant Laietana’, que posa el focus en Caixa Laietana com a exemple paradigmàtic, situa el principi del final de les caixes el 2009, el moment en què la històrica caixa d’estalvis de Mataró va emetre una tercera emissió de participacions preferents per valor de 27 milions d’euros per augmentar els recursos propis de l’entitat, molt migrats arran dels milions d’euros enterrats en desenes d’operacions immobiliàries multimilionàries que havien fet fallida arran de la crisi. Va ser, de facto, el primer rescat de Caixa Laietana.

Entre octubre i novembre de 2011, la Comissió Nacional de Mercat de Valors va tancar tots els mercats secundaris on aquests productes es venien i es compraven i milers de jubilats i persones de classes populars que havien dipositat els seus estalvis en aquests productes financers gairebé sense saber-ho van quedar atrapats i sense poder retirar els diners.
El fantasma de la desaparició, però, s’havia anat incubant des de principis dels anys 2000 quan, portades per la “cultura de la cobdícia” en expressió de l’historiador Francesc Cabana, les caixes es van convertir en un dels grans propulsors de la bombolla immobiliària en la mesura en què es van convertir en copromotors d’habitatges i urbanitzacions i, fins i tot, hotels de luxe en territoris llunyans.

Així doncs, el 2009, Mataró va ser notícia com a “capital de les preferents catalana” pel gran nombre de ciutadans estafats amb aquests productes financers: fins a 15.000 persones es calcula que van quedar afectades per la impossibilitat de recuperar els seus estalvis dipositats a Caixa Laietana en forma de participacions preferents arran del tancament del mercat secundari, com dèiem, ordenat el novembre de 2011 per la Comissió Nacional de Mercat de Valors.

Finalment, gràcies a la bona feina de la plataforma Estafabanca, l’Ajuntament de Mataró, el govern espanyol i Bankia, el 92 per cent dels preferentistes mataronins van poder recuperar els diners a partir del sistema d’arbitratge.

Caixa Laietana es va integrar a Bankia en un SIP el 2011 i finalment va desaparèixer el novembre de 2012 convertint-se en Fundació Iluro, ja sense el negoci financer. La mateixa sort han conegut la resta de caixes d’estalvi catalanes, excepte La Caixa, en haver estat agrupades amb altres institucions bancàries. Així, de les deu caixes que existien deu anys enrere a Catalunya, avui com a tal no en queda cap.



Desmuntant Laietana
p
Un reportatge de
Joan Salicrú, Jordi Rovira i Ariadna Vázquez

Realització
Sergi Martí

Assessor visual
Eloi Aymerich

Director de fotografia
Marc Giner

Càmera i So
Genís Serra

Imatges Dron
Barcelona Sky Films

Muntatge
Carles Señalada

Producció ‘30 minuts’
Sílvia Pairó, Carles Fernández

Producció Clack
Georgina Altarriba, Helena Bou

Muntatge musical
Manel Valls

Postproducció àudio
Enric Casanovas

Locució
Joel Valverde

Fotografies
Helena Bou

Disseny gràfic
Núria Xaubet

Web
Uri Alsina

Gerència Clack
Miguel Guillén

Arxius imatges
Arxiu Televisió de Mataró (Ajuntament de Mataró)
Arxiu m1tv
Arxiu Andreu Roig

Agraïments
Hotel Atenea
Marta Marimon
Gabi Cuevas
M1tv
Pep Andreu
Oriol Debat
Jaume Dormuà
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Ajuntament de Mataró
Tecnocampus
Movie Men
Primanos
Ajuntament de Vallgorguina
Zaida Torregrosa
Saül Gordillo
Sergio Ruiz
Amparo Serrano
Àlex Daudén
Ingrid Garcia
Ferran Santó

Durada 41 minuts (aprox)
So Estereo 48 Khz.
Format Full HD 1080p
Desmuntant Laietana
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.