‘Desmuntant Laietana’, que posa el focus en Caixa Laietana com a exemple paradigmàtic, situa el principi del final de les caixes el 2009, el moment en què la històrica caixa d’estalvis de Mataró va emetre una tercera emissió de participacions preferents per valor de 27 milions d’euros per augmentar els recursos propis de l’entitat, molt migrats arran dels milions d’euros enterrats en desenes d’operacions immobiliàries multimilionàries que havien fet fallida arran de la crisi. Va ser, de facto, el primer rescat de Caixa Laietana.
Entre octubre i novembre de 2011, la Comissió Nacional de Mercat de Valors va tancar tots els mercats secundaris on aquests productes es venien i es compraven i milers de jubilats i persones de classes populars que havien dipositat els seus estalvis en aquests productes financers gairebé sense saber-ho van quedar atrapats i sense poder retirar els diners.
El fantasma de la desaparició, però, s’havia anat incubant des de principis dels anys 2000 quan, portades per la “cultura de la cobdícia” en expressió de l’historiador Francesc Cabana, les caixes es van convertir en un dels grans propulsors de la bombolla immobiliària en la mesura en què es van convertir en copromotors d’habitatges i urbanitzacions i, fins i tot, hotels de luxe en territoris llunyans.
Així doncs, el 2009, Mataró va ser notícia com a “capital de les preferents catalana” pel gran nombre de ciutadans estafats amb aquests productes financers: fins a 15.000 persones es calcula que van quedar afectades per la impossibilitat de recuperar els seus estalvis dipositats a Caixa Laietana en forma de participacions preferents arran del tancament del mercat secundari, com dèiem, ordenat el novembre de 2011 per la Comissió Nacional de Mercat de Valors.
Finalment, gràcies a la bona feina de la plataforma Estafabanca, l’Ajuntament de Mataró, el govern espanyol i Bankia, el 92 per cent dels preferentistes mataronins van poder recuperar els diners a partir del sistema d’arbitratge.
Els autors del documental indaguen en els motius que van portar a Laietana el 2009 a efectuar la fatídica emissió C de Participacions Preferents, de 27 milions d’euros: la necessitat d’augmentar els recursos propis de l’entitat, molt migrats arran dels milions d’euros perduts en operacions immobiliàries fallides arran de la crisi.
Caixa Laietana es va integrar a Bankia en un SIP el 2011 i finalment va desaparèixer el novembre de 2012 convertint-se en Fundació Iluro, ja sense el negoci financer. La mateixa sort han conegut la resta de caixes d’estalvi catalanes, excepte La Caixa, en haver estat agrupades amb altres institucions bancàries. Així, de les deu caixes que existien deu anys enrere a Catalunya, avui com a tal no en queda cap.