Peça audiovisual e 52 minuts que repassa les causes per les quals ha posat veu la coral mataronina 'Primavera per la Pau'.
El 1983, arran del desè aniversari del cop d'estat de Pinochet a Xile, un grup de persones de Mataró van decidir agrupar-se per cantar la cantata Santa María de quique de Luis Advis, com a homenatge a la lluita dels xilens per reconquerir la llibertat perduda. La idea era que el grup dugués a terme aquesta interpretació i després es dissolgués. Però l'experiència va ser, expliquen els cantants, tan satisfactòria que es va demostrar que el cant era un estri de lluita excel·lent per seguir treballant per la pau i el desarmament. Llavors, el cor –encara sense un nom estable– decideix implicar-se en la campanya contra la permanència d'Espanya a l'OTAN que portava per títol Primavera per la Pau. D'aquí els va quedar el nom. Aquest és el punt de partida de Primavera per la Pau. La banda sonora de les causes justes. Una peça audiovisual de 52 minuts, dirigida per Elena Ponce i Joan Salicrú i amb muntatge de Carla González, que repassa la trajectòria d'aquesta singular iniciativa però que també serveix per recordar les causes d'arreu del món per les quals Catalunya ha reaccionat les darreres quatre dècades.
El 1983, arran del desè aniversari del cop d'estat de Pinochet a Xile, un grup de persones de Mataró van decidir agrupar-se per cantar la cantata Santa María de quique de Luis Advis, com a homenatge a la lluita dels xilens per reconquerir la llibertat perduda. La idea era que el grup dugués a terme aquesta interpretació i després es dissolgués. Però l'experiència va ser, expliquen els cantants, tan satisfactòria que es va demostrar que el cant era un estri de lluita excel·lent per seguir treballant per la pau i el desarmament. Llavors, el cor –encara sense un nom estable– decideix implicar-se en la campanya contra la permanència d'Espanya a l'OTAN que portava per títol Primavera per la Pau. D'aquí els va quedar el nom. Aquest és el punt de partida de Primavera per la Pau. La banda sonora de les causes justes. Una peça audiovisual de 52 minuts, dirigida per Elena Ponce i Joan Salicrú i amb muntatge de Carla González, que repassa la trajectòria d'aquesta singular iniciativa però que també serveix per recordar les causes d'arreu del món per les quals Catalunya ha reaccionat les darreres quatre dècades.