Un 16.5% de share i 358.000 espectadors van veure el 30 minuts de TV3 que emetia el reportatge fet per una part de l'equip de Clack, 'Europa, a un cop de tren?'
El reportatge 'Europa, a un cop de tren?' conduit pel perodista i company de la casa de Clack, Joan Salicrú, analitza si és viable el projecte de convertir la xarxa ferroviària europea en el metro del futur per connectar les grans ciutats europees --París, Londres, Brussel·les, Amsterdam, Berlín, Zuric i Lió--.
Els resultats no donen un bon pronostic: hi ha resistència dels estats a l'hora de compartir projectes i competències i milers de regulacions diferents dels seus serveis.
Escurçar el trajecte entre capitals, abaratir els bitllets i augmentar l'oferta ferroviària són els reptes eternament pendents. Ho explica Alberto Mezzola, director executiu de l'Associació Europea de Ferrocarril a Brussel·les: Ara tenim 12.000 quilòmetres d'alta velocitat i en volem tenir al voltant de 50.000. La Comissió Europea s'ha proposat doblar el nombre de passatgers de trens d'alta velocitat de cara al 2030 i triplicar-lo per al 2050, multiplicant també per tres els quilòmetres de via.
El trànsit aeri és el responsable del 6% de les emissions totals de gasos contaminants arreu del món. La UE pretén que el tren substitueixi l'avió en distàncies que es puguin cobrir en sis hores, xifra encara més alta si parlem de trens nocturns.
"Europa, a un cop de tren?" explica el projecte d'European Sleepers, la cooperativa ferroviària d'Utrecht que la primavera del 2025 posarà en marxa una línia de tren nocturn que anirà d'Amsterdam a Barcelona.
El reportatge també dona veu a diverses entitats ecologistes que treballen a favor del tren, com ara Back on Track, Stay Grounded o l'Aliança Alemanya pel Ferrocarril, i també a la patronal del sector a Europa, CER, que agrupa les principals corporacions públiques.
Disponible a la carta.
El reportatge 'Europa, a un cop de tren?' conduit pel perodista i company de la casa de Clack, Joan Salicrú, analitza si és viable el projecte de convertir la xarxa ferroviària europea en el metro del futur per connectar les grans ciutats europees --París, Londres, Brussel·les, Amsterdam, Berlín, Zuric i Lió--.
Els resultats no donen un bon pronostic: hi ha resistència dels estats a l'hora de compartir projectes i competències i milers de regulacions diferents dels seus serveis.
Escurçar el trajecte entre capitals, abaratir els bitllets i augmentar l'oferta ferroviària són els reptes eternament pendents. Ho explica Alberto Mezzola, director executiu de l'Associació Europea de Ferrocarril a Brussel·les: Ara tenim 12.000 quilòmetres d'alta velocitat i en volem tenir al voltant de 50.000. La Comissió Europea s'ha proposat doblar el nombre de passatgers de trens d'alta velocitat de cara al 2030 i triplicar-lo per al 2050, multiplicant també per tres els quilòmetres de via.
El trànsit aeri és el responsable del 6% de les emissions totals de gasos contaminants arreu del món. La UE pretén que el tren substitueixi l'avió en distàncies que es puguin cobrir en sis hores, xifra encara més alta si parlem de trens nocturns.
"Europa, a un cop de tren?" explica el projecte d'European Sleepers, la cooperativa ferroviària d'Utrecht que la primavera del 2025 posarà en marxa una línia de tren nocturn que anirà d'Amsterdam a Barcelona.
El reportatge també dona veu a diverses entitats ecologistes que treballen a favor del tren, com ara Back on Track, Stay Grounded o l'Aliança Alemanya pel Ferrocarril, i també a la patronal del sector a Europa, CER, que agrupa les principals corporacions públiques.
Disponible a la carta.
