Viatjar en tren contamina sis vegades menys que fer-ho en avió. El reportatge televisiu "Europa, a un cop de tren" analitza si és viable el projecte de convertir la xarxa ferroviària europea en el metro del futur per connectar les grans ciutats.
En una Europa que aposta per reduir al màxim les emissions de gasos contaminants, serem capaços de substituir l'avió pel tren per moure'ns pel continent?
La Comissió Europea invertirà 500 milions d'euros per connectar les xarxes ferroviàries de les principals ciutats europees. Però què s'hi està fent? On són els esculls? Un equip del programa "30 minuts" comandat pel periodista Joan Salicrú i companys de Clack ha recorregut Europa per comprovar-ho.
"De Lió a Montpeller el trajecte és extremament curt i ràpid. Però a Barcelona em trobo amb la incompatibilitat de les vies i llavors el viatge es torna feixuc. Si pogués venir de Lió a Barcelona en tres hores amb tren, llavors sí que seria una alternativa a l'avió. "Mentrestant, en Frederic Perraut, entrenador de nadadors olímpics a Lió , agafa poc el tren per venir a passar el cap de setmana a Barcelona, on viu la seva parella. Li surt més a compte l'avió o, fins i tot, el cotxe. Els dèficits de l'alta velocitat en la connexió amb França clamen al cel de fa molts anys. El febrer passat la Comissió Europea va anunciar l'impuls de 10 projectes ferroviaris per ajudar a trencar fronteres entre estats. Un és el tren nocturn entre Barcelona i Montpeller i Tolosa de Llenguadoc i la capital catalana que operarien Ferrocarrils de la Generalitat.
"Ara tenim 12.000 quilòmetres d'alta velocitat i en volem tenir al voltant de 50.000. La Comissió Europea s'ha proposat doblar el nombre de passatgers de trens d'alta velocitat de cara al 2030 i triplicar-lo per al 2050, multiplicant també per tres els quilòmetres de via" explica Alberto Mezzola, director executiu de l'Associació Europea de ferrocarril a Brussel.les L'equip tècnic comandat pel periodista Joan Salicrú ha recorregut les principals capitals europees —París, Londres, Brussel·les, Amsterdam, Berlín, Zuric i Lió— per comprovar in situ l'estat de la xarxa i fins a quin punt el servei està prou desenvolupat per poder assumir el repte. Els resultats no són optimistes: hi ha resistència dels estats a l'hora de compartir projectes i competències i milers de regulacions diferents dels seus serveis.
El trànsit aeri és el responsable del 6% de les emissions totals de gasos contaminants arreu del món. La UE pretén que el tren substitueixi l'avió en distàncies que es puguin cobrir en sis hores, xifra encara més alta si parlem de trens nocturns."Europa, a un cop de tren" explica el projecte de European Sleepers, la cooperativa ferroviària d'Utrecht que posarà en marxa la primavera del 2025 una línia de nit que anirà d'Amsterdam a Barcelona. El reportatge també dona veu a diverses entitats ecologistes que treballen en favor del tren, com ara Back on Track, Stay Grounded o l'Aliança Alemanya pel Ferrocarril, i també a la patronal del sector a Europa, CER, que agrupa les principals corporacions públiques.
Un reportatge de Joan Salicrú
Realització: Raúl Cuevas i Joel Kashila
Producció: Anna Fernàndez i Clara Dresaire
Muntatge: Sergi Martí
Una producció de TELEVISIÓ DE CATALUNYA amb la col·laboració de CLACK
En una Europa que aposta per reduir al màxim les emissions de gasos contaminants, serem capaços de substituir l'avió pel tren per moure'ns pel continent?
La Comissió Europea invertirà 500 milions d'euros per connectar les xarxes ferroviàries de les principals ciutats europees. Però què s'hi està fent? On són els esculls? Un equip del programa "30 minuts" comandat pel periodista Joan Salicrú i companys de Clack ha recorregut Europa per comprovar-ho.
"De Lió a Montpeller el trajecte és extremament curt i ràpid. Però a Barcelona em trobo amb la incompatibilitat de les vies i llavors el viatge es torna feixuc. Si pogués venir de Lió a Barcelona en tres hores amb tren, llavors sí que seria una alternativa a l'avió. "Mentrestant, en Frederic Perraut, entrenador de nadadors olímpics a Lió , agafa poc el tren per venir a passar el cap de setmana a Barcelona, on viu la seva parella. Li surt més a compte l'avió o, fins i tot, el cotxe. Els dèficits de l'alta velocitat en la connexió amb França clamen al cel de fa molts anys. El febrer passat la Comissió Europea va anunciar l'impuls de 10 projectes ferroviaris per ajudar a trencar fronteres entre estats. Un és el tren nocturn entre Barcelona i Montpeller i Tolosa de Llenguadoc i la capital catalana que operarien Ferrocarrils de la Generalitat.
"Ara tenim 12.000 quilòmetres d'alta velocitat i en volem tenir al voltant de 50.000. La Comissió Europea s'ha proposat doblar el nombre de passatgers de trens d'alta velocitat de cara al 2030 i triplicar-lo per al 2050, multiplicant també per tres els quilòmetres de via" explica Alberto Mezzola, director executiu de l'Associació Europea de ferrocarril a Brussel.les L'equip tècnic comandat pel periodista Joan Salicrú ha recorregut les principals capitals europees —París, Londres, Brussel·les, Amsterdam, Berlín, Zuric i Lió— per comprovar in situ l'estat de la xarxa i fins a quin punt el servei està prou desenvolupat per poder assumir el repte. Els resultats no són optimistes: hi ha resistència dels estats a l'hora de compartir projectes i competències i milers de regulacions diferents dels seus serveis.
El trànsit aeri és el responsable del 6% de les emissions totals de gasos contaminants arreu del món. La UE pretén que el tren substitueixi l'avió en distàncies que es puguin cobrir en sis hores, xifra encara més alta si parlem de trens nocturns."Europa, a un cop de tren" explica el projecte de European Sleepers, la cooperativa ferroviària d'Utrecht que posarà en marxa la primavera del 2025 una línia de nit que anirà d'Amsterdam a Barcelona. El reportatge també dona veu a diverses entitats ecologistes que treballen en favor del tren, com ara Back on Track, Stay Grounded o l'Aliança Alemanya pel Ferrocarril, i també a la patronal del sector a Europa, CER, que agrupa les principals corporacions públiques.
Un reportatge de Joan Salicrú
Realització: Raúl Cuevas i Joel Kashila
Producció: Anna Fernàndez i Clara Dresaire
Muntatge: Sergi Martí
Una producció de TELEVISIÓ DE CATALUNYA amb la col·laboració de CLACK