Sifa Suljic (Srebrenica, Bòsnia i Herzegovina, 1971) va ser una de les 2.500 persones exiliades degut a la Guerra de Bòsnia a Catalunya, concretament a Sant Celoni, municipi on viu des de fa 26 anys. Al 1995, Suljic va perdre els seus dos germans, Muamer i Nezir, així com el seu pare, Hakija, al genocidi que va tenir lloc al seu poble, Srebrenica, considerat la massacre més gran a Europa des de la fi de la II Guerra Mundial. Del pare i del seu germà Muamer n'ha pogut enterrar parcialment les restes; al Nezir, el germà gran, porta buscant-lo mitja vida, exactament els 25 anys que aquest 2020 fa que la Guerra de Bòsnia (1992-1995) va arribar a la seva fi.

Durant aquest darrer quart de segle, Sifa Suljic ha apaivagat la seva ànsia de veritat sobre què li va passar al seu germà Nezir visionant una cinta de vídeo VHS on la seva família li assegura, tres mesos abans del genocidi, trobar-se bé i tenir ganes de veure-la aviat. Ara, 25 anys després de la Guerra, l'exiliada torna al seu poble acompanyada del seu fill per desenterrar la veritat sobre el seu germà Nezir i entendre per què aquell retrobament familiar que esbossava la cinta VHS mai va arribar a produir-se.


Un documental de Minimal Films i Clack en coproducció amb La Xarxa dirigit per Albert Solé

Mira el documental a rtve