Sifa Suljic (Srebrenica, Bòsnia i Herzegovina, 1971) va ser una de les 2.500 persones exiliades degut a la Guerra de Bòsnia a Catalunya. Concretament a Sant Celoni, municipi que, com moltes altres poblacions catalanes en el marc d'una històrica onada de solidaritat, la va acollir ara fa 26 anys.

Al 1995, Suljic va perdre els seus dos germans, Muamer i Nezir, així com el seu pare, Hakija, al genocidi que va tenir lloc al seu poble, Srebrenica, considerat la massacre més gran a Europa des de la fi de la II Guerra Mundial. Durant aquest darrer quart de segle, Sifa Suljic ha apaivagat la seva ànsia de veritat sobre què li va passar al seu germà Nezir visionant una cinta de vídeo VHS on la seva família li assegura, tres mesos abans del genocidi, trobar-se bé i tenir ganes de veure-la aviat. Ara, 25 anys després de la Guerra, l'exiliada torna al seu poble acompanyada del seu fill per desenterrar la veritat sobre el seu germà Nezir i entendre per què aquell retrobament familiar que esbossava la cinta VHS mai es va poder arribar a produir.
1/3/1992
El 63 per cent dels bosnis vota per la secessió de la seva regió a un plebiscit boicotejat pels serbis, i dos dies després, la república va declarar la seva soberania.
6/4/1992
La UE reconeix la independència de Bòsnia-Herzegovina. El mateix dia va esclatar la guerra, quan centralistes serbobosnis van disparar contra un grup de manifestants al centre de Sarajevo, suposadament en represàlia pel tret, un mes abans, d'uns delinqüents musulmans contra un seguici nupcial serbi.
6/3/1992
El Consell de Seguretat de la ONU autoritza la creació d'un pont aeri a Sarajevo per subministrar ajuda humanitària a la ciutat assetjada per les tropes serbobosnianes, i 20 dies més tard, els serbis entreguen l'aeroport a la ONU.
2/1/1993
Les tres parts del conflicte bosnià rebutgen un primer pla de pau internacional, el Vance-Owen. Segueixen els combats.
5/2/1994
68 civils morts i 197 ferits per l'explosió d'un projectil d'artilleria al mercat central de Sarajevo, en una matança que va commocionar el món.
18/3/1992
Bosnis musulmans i croats firmen als EEUU la formació d'una federació comú, i tres mesos més tard, el 18 de juny, les forces armades de les dues parts posen fi a un any d'intensa guerra.
29/4/1995
Els avions de l'OTAN bombardegen els dipòsits de municions serbobosnians a Pale, el suu centre militar i administratiu. En represàlia, els serbis agafen com a hostatges a 170 "cascs blaus", que són utilitzats com a escuts humans.
31 de maig del 1971.
Neix Sifa, protagonista de "L'última cinta des de Bòsnia".

Sifa Suljic neix a Susnjari, petita població propera a Srebrenica (Bòsnia i Hercegovina), molt propera a la frontera amb Sèrbia, llavors república iugoslava, com Bòsnia. Viu una infància i una adolescència en companyia dels seus pares, els seus dos germans i les seves dues germanes. Després d'estudiar Comerç, el 1991 es casa amb Nusret Suljic i se'n va a viure a Sarajevo, la capital del país, on naixerà la seva filla Azra el 1992.
1993. Sifa arriba a Catalunya, a la ciutat de Sant Celoni.

Després de passar per Macedònia i viure durant un any al País Basc, Sifa accepta una oferta d'acollida al Vallès Oriental i se'n va a viure a Sant Celoni. El juliol de 1995, pocs dies després de la massacre de Srebrenica, reconeix pel Telenotícies de TV3 un tiet seu pujant a un autobús controlat per les tropes serbobosnianes per ser traslladat, hipotèticament, a una zona segura (en realitat, però, l'assassinarien poc després). Ni ella -ni ningú en l'opinió pública internacional- sap que s'ha comès un genocidi, però comencen les sospites.
1993. Un xantatge que juga amb la vida dels germans de Sifa.

Sifa Suljic, poc després d'instal·lar-se a Catalunya, és víctima d'un xantatge en el qual se li assegura que aviat podrà retrobar-se amb els seus germans: una persona sèrbia que coneixia la seva família -per tant, creïble- la cita a Viena, capital austríaca, i li fa creure que hi portarà els seus dos germans, suposadament vius. Després de pagar-li les 800.000 pessetes que demanava, aquesta persona no va comparèixer a la següent cita, on havia de presentar-se ja amb els dos germans.
2015. La dignitat de tres ossos contra l'horror de Srebrenica.

En molts casos, les tropes serbobosnianes que van cometre el genocidi de més de 8.000 homes i nens musulmans a Srebrenica es van dedicar a escampar els cossos dipositats en una fossa comuna en una segona fossa -i fins i tot una tercera- a quilòmetres de distància, per tal de dificultar la identificació dels cadàvers. És el cas del pare de la Sifa, del qual el 2015 se'n van poder enterrar tres ossos.
11/7/1995
Tropes serbobosnianes prenen l'enclavament protegit de Srebrenica. Més de 7.000 homes musulmans van ser assassinats, en el pitjor crim comès a Europa després de la Segona Guerra Mundial.
21/11/1995
Després d'una conferència internacional a Dayton (EEUU), bosnis, serbis i croats arriben a un acord de pau. Bòsnia esdevé un Estat amb dues entitats autònomes: la Federació musulmano-croata i la República Sèrbia.
Abril del 1992.
Sifa fuig de Sarajevo en començar la Guerra.

En començar la Guerra de Bòsnia a Sarajevo, a principis d'abril, Sifa Suljic intenta tornar amb la família a Srebrenica però les carreteres per arribar-hi estan tallades, de manera que l'única opció per buscar refugi -la seva filla està malalta de tos ferina i necessita urgentment acudir a un hospital- és marxar del país. Finalment, el 27 d'abril aconsegueix una plaça en el darrer bus que sortirà de la capital gràcies a la generositat del seu conductor, en Nazif, veí del barri on viu ella.
La memòria familiar en una cinta VHS.

La constatació de la desaparició del pare i els germans es produeix quan la seva mare, per telèfon i des d'un camp de refugiats, li anuncia: “Que sàpigues que cap d’ells està aquí amb mi”, en referència als homes de la família, la qual, paradoxalment, li havia gravat una cinta VHS tres mesos abans de la massacre assegurant-li que tots els seus membres es trobaven bé. La confirmació oficial de les morts del pare i un dels germans ha tingut lloc de forma escabrosament esglaonada durant aquest quart de segle: el 1996 s'identifica l’esquelet del germà petit, en Muamer, i deu anys més tard apareixen tres ossos del seu pare. D'en Nezir, el germà gran, no se n'ha trobat encara el rastre.
2006. Sifa aconsegueix enterrar dignament el seu germà petit.

Van passar nou anys abans que a Sifa Suljic i a la seva família se'ls notifiqués la troballa de les restes d'un dels seus familiars desapareguts. Va ser el 2005, just després que ella tornés a Sant Celoni des de Bòsnia. L'any següent, el 2006, en van poder enterrar el cos sencer al cementiri de Potocari.
2020. Un quart de segle després de la Guerra, Sifa busca el seu germà per 1r cop al centre de persones desaparegudes.

Coincidint amb el 25è aniversari de la massacre d'Srebrenica, Sifa confia a poder trobar i enterrar el cos del seu germà gran, en Nezir, del qual fins ara no se n'ha trobat cap rastre. Per això visita el Centre d'Identificació de Persones a Tuzla, on s'han anat vinculant les restes d'uns 7.000 cossos trobats en fosses comunes a la zona de Srebrenica amb l'ADN dels seus familiars, permetent identificar-los amb noms i cognoms.
HISTÒRIA
Aquest 2020 se celebren els 25 anys de l’acord de pau de Dayton que va posar fi a la guerra de Bòsnia (1992-1995), la principal massacre produïda a Europa des de la Segona Guerra Mundial, que va suposar cent mil morts, quaranta mil desapareguts i dos milions de refugiats. Aquell va ser un conflicte en el qual Barcelona i una gran quantitat de ciutats de Catalunya van mostrar al món el seu vessant més solidari, involucrant-se molt activament en l’ajuda a les víctimes. De fet, fins a 2.500 refugiats bosnians van venir a viure a Catalunya, dels quals un 400 han arrelat definitivament a casa nostra i avui ja son catalans com qualsevol altre.

Avui el país viu en absència de violència però els bàndols enfrontats durant la guerra, lluny de
més reconciliar-se, han consolidat les seves diferències. La major part dels refugiats no ha tornat al país, i els desplaçats interns s’han quedat a viure a la zona on viuen els membres de la seva comunitat nacional, siguin serbis, croats o musulmans; Bòsnia ha perdut irremisiblement el seu caràcter multiètnic i convivencial. D’altra banda, gairebé una quarta part (7.547) dels 40.000 desapareguts durant la guerra encara no han estat localitzats.

En aquest context, una qüestió rellevant és saber si l’acord signat el novembre de 1995 a la base militar nord-americana de Dayton i imposat per la comunitat internacional és prou sòlid per garantir la pau en un futur. Aquesta és la pregunta que es fa Sifa Suljic, una bosniana natural d’Srebrenica que va refugiar-se a Catalunya, i que ara torna al seu país per enterrar els ossos del darrer familiar desaparegut a la matança ocorreguda en aquell indret. Viatja acompanyada del seu fill adolescent, al qual vol explicar la realitat present i també com era de diferent el seu país quan ella era petita.

En aquest viatge a la recerca de respostes, entendrem a través dels seus ulls en quin punt es troba la convivència entre veïns que havien crescut junts i que es van acabar odiant a mort. Amb una pregunta sempre al cap: podria tornar a passar?
EL DIRECTOR
Albert Solé va treballar durant anys com a reporter de televisió especialitzat en temes socials i internacionals en les cadenes públiques TVE i TV3. Va ser a partir de l’any 2002 quan va començar a dirigir documentals per a televisions i institucions espanyoles i internacionals, com ara TVE, TV3, Canal Cuatro, Art, Unesco, Expo Saragossa, Canal 22 de Mèxic, etc...

Després d’una extensa sèrie de treballs en aquest àmbit, el 2007 va dirigir la seva primera pel·lícula documental per cinemes: Bucarest, la memòria perduda, que va aconseguir el Goya al millor documental el 2009, a més de molts altres guardons. Altres documentals de la seva autoria són Històries d’Aigua; El Cordobés, l’Espanya dels miracles; A la presó, confidencial; El somni de
més l’aigua; La ment del violador; Javier Mina, somnis de llibertat; Al Final de l’Escapada; Els Records Glaçats i Jarabe contra el càncer.

Els seus treballs han estat emesos en canals de televisió de tot el món i seleccionats en nombrosos festivals nacionals i internacionals. En un altre vessant, Solé va treballar de cooperant a Bòsnia a través de l’ONG francesa DYA, concretament a la ciutat de Mostar, fortament dividida entre el sector croat i el musulmà, divisió que segueix ben present a dia d’avui en multitud de camps malgrat que, teòricament, la ciutat està unificada.
FITXA TÈCNICA
TÍTOL: L’última cinta des de Bòsnia.
GÈNERE: Documental per a televisió.
FORMAT: HD
DURADA: 55 minuts.
LLENGUA ORIGINAL: Català, castellà, serbocroat.

EQUIP
DIRECTOR: Albert Solé
REALITZACIÓ I MUNTATGE: Raúl Cuevas
GUIONISTES:
Joan Salicrú, Albert Solé, Ariadna Vázquez
PRODUCCIÓ EXECUTIVA CLACK:
Joan Salicrú, Ariadna Vázquez, Eloi Aymerich
PRODUCCIÓ EXECUTIVA MINIMAL FILMS:
Albert Solé, Gemma Rodríguez
SO DIRECTE: Samir Hrkovic
MÚSICA: Enric Teruel
WEB: Uri Alsina
més

EMPRESES PRODUCTORES
L’última cinta des de Bòsnia és una producció de Minimal Films i Clack en coproducció amb La Xarxa de Comunicació Local-Vallès Oriental Televisió i la participació de TV3. El projecte compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració dels ajuntaments de Granollers, Mataró, Terrassa, Sabadell, Sant Boi i Sant Celoni.
14/9/1996
Les primeres eleccions generals, del 14 de setembre de 1996, van suposar la victòria de les formacions nacionalistes. El 22 de febrer de 2001 es va constituir per primera vegada un gobern moderat.
2008
Els principals acusats de la matança de Srebrenica, l'ex líder polític serbobosni Radovan Karadzic i el comandant militar Ratko Mladic van ser finalment capturats i entregats a la justícia internacional, després d'anys de fuga.
Dossier de premsa
PDF
Cartell en alta resolució per impressió digital
PDF
Tràiler del documental
MP4
Imatges de fotogrames del documental
ZIP
Web-homenatge a les cares de Srebrenica
WWW