HISTÒRIA
Aquest 2020 se celebren els 25 anys de l’acord de pau de Dayton que va posar fi a la guerra de Bòsnia (1992-1995), la principal massacre produïda a Europa des de la Segona Guerra Mundial, que va suposar cent mil morts, quaranta mil desapareguts i dos milions de refugiats. Aquell va ser un conflicte en el qual Barcelona i una gran quantitat de ciutats de Catalunya van mostrar al món el seu vessant més solidari, involucrant-se molt activament en l’ajuda a les víctimes. De fet, fins a 2.500 refugiats bosnians van venir a viure a Catalunya, dels quals un 400 han arrelat definitivament a casa nostra i avui ja son catalans com qualsevol altre.
Avui el país viu en absència de violència però els bàndols enfrontats durant la guerra, lluny de
més
reconciliar-se, han consolidat les seves diferències. La major part dels refugiats no ha tornat al país, i els desplaçats interns s’han quedat a viure a la zona on viuen els membres de la seva comunitat nacional, siguin serbis, croats o musulmans; Bòsnia ha perdut irremisiblement el seu caràcter multiètnic i convivencial. D’altra banda, gairebé una quarta part (7.547) dels 40.000 desapareguts durant la guerra encara no han estat localitzats.
En aquest context, una qüestió rellevant és saber si l’acord signat el novembre de 1995 a la base militar nord-americana de Dayton i imposat per la comunitat internacional és prou sòlid per garantir la pau en un futur. Aquesta és la pregunta que es fa Sifa Suljic, una bosniana natural d’Srebrenica que va refugiar-se a Catalunya, i que ara torna al seu país per enterrar els ossos del darrer familiar desaparegut a la matança ocorreguda en aquell indret. Viatja acompanyada del seu fill adolescent, al qual vol explicar la realitat present i també com era de diferent el seu país quan ella era petita.
En aquest viatge a la recerca de respostes, entendrem a través dels seus ulls en quin punt es troba la convivència entre veïns que havien crescut junts i que es van acabar odiant a mort. Amb una pregunta sempre al cap: podria tornar a passar?
EL DIRECTOR
Albert Solé va treballar durant anys com a reporter de televisió especialitzat en temes socials i internacionals en les cadenes públiques TVE i TV3. Va ser a partir de l’any 2002 quan va començar a dirigir documentals per a televisions i institucions espanyoles i internacionals, com ara TVE, TV3, Canal Cuatro, Art, Unesco, Expo Saragossa, Canal 22 de Mèxic, etc...
Després d’una extensa sèrie de treballs en aquest àmbit, el 2007 va dirigir la seva primera pel·lícula documental per cinemes: Bucarest, la memòria perduda, que va aconseguir el Goya al millor documental el 2009, a més de molts altres guardons.
Altres documentals de la seva autoria són Històries d’Aigua; El Cordobés, l’Espanya dels miracles; A la presó, confidencial; El somni de
més
l’aigua; La ment del violador; Javier Mina, somnis de llibertat; Al Final de l’Escapada; Els Records Glaçats i Jarabe contra el càncer.
Els seus treballs han estat emesos en canals de televisió de tot el món i seleccionats en nombrosos festivals nacionals i internacionals.
En un altre vessant, Solé va treballar de cooperant a Bòsnia a través de l’ONG francesa DYA, concretament a la ciutat de Mostar, fortament dividida entre el sector croat i el musulmà, divisió que segueix ben present a dia d’avui en multitud de camps malgrat que, teòricament, la ciutat està unificada.
FITXA TÈCNICA
TÍTOL: L’última cinta des de Bòsnia.
GÈNERE: Documental per a televisió.
FORMAT: HD
DURADA: 55 minuts.
LLENGUA ORIGINAL: Català, castellà, serbocroat.
EQUIP
DIRECTOR: Albert Solé
REALITZACIÓ I MUNTATGE: Raúl Cuevas
GUIONISTES:
Joan Salicrú, Albert Solé, Ariadna Vázquez
PRODUCCIÓ EXECUTIVA CLACK:
Joan Salicrú, Ariadna Vázquez, Eloi Aymerich
PRODUCCIÓ EXECUTIVA MINIMAL FILMS:
Albert Solé, Gemma Rodríguez
SO DIRECTE: Samir Hrkovic
MÚSICA: Enric Teruel
WEB: Uri Alsina
més
EMPRESES PRODUCTORES
L’última cinta des de Bòsnia és una producció de Minimal Films i Clack en coproducció amb La Xarxa de Comunicació Local-Vallès Oriental Televisió i la participació de TV3. El projecte compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració dels ajuntaments de Granollers, Mataró, Terrassa, Sabadell, Sant Boi i Sant Celoni.
14/9/1996
Les primeres eleccions generals, del 14 de setembre de 1996, van suposar la victòria de les formacions nacionalistes. El 22 de febrer de 2001 es va constituir per primera vegada un gobern moderat.
2008
Els principals acusats de la matança de Srebrenica, l'ex líder polític serbobosni Radovan Karadzic i el comandant militar Ratko Mladic van ser finalment capturats i entregats a la justícia internacional, després d'anys de fuga.