Arxiu de l'etiqueta: pop folk

Isaac Ulam tanca la temporada d’El Públic amb les cançons de ‘Murtra’


Isaac Ulam interpretant la cançó Murta a El Públic de Mataró

L’Espai Cultural El Públic de Mataró [web] ha tancat la nit del dijous 10 de maig la seva temporada musical amb un concert d’Isaac Ulam [MySpace]. Ulam és una de les darreres incorporacions del segell discogràfic Bankrobber que compta amb noms com Mazoni, Sanjosex o El Petit de Cal Eril. El grup està format per sis membres però en aquesta ocasió s’han adaptat a l’espai recollit de l’escenari d’El Públic amb una banda reduida a tres músics amb Lluís Bestard de percussionista, Alberto Pérez a la guitarra i Isaac Ulam encapçalant a la guitarra i veu.

El concert ha servit com a banc de proves d’un grup que ha girat poc i que ha aprofitat l’ocasió per presentar els temes del seu segon disc Murtra. També ha estat nit d’estrenes amb cançons inèdites com Espurna de llum o Orígen que el grup ha ofert com a exclusiva. Les cançons de Murtra i del seu anterior disc Els prats més llunyans tenen lletres suggerents i poètiques però la manera de cantar d’Isaac Ulam, jugant amb la veu fora de to, no ha convençut a el públic de la sala que tot i així, s’ha animat en els bisos finals. LAIA NONELL/MARC GINER

 

La iaia demostren el perquè del seu precoç èxit al festival L’Hora del Pati de Breda

Feia molt fred aquest divendres 13 d’abril a Breda, on tenia lloc la segona edició del festival L’Hora del Pati [web] al petit espai els Forns, al qual s’hi van encabir una cinquantena de persones per gaudir de la primera nit de festival, encetada amb les melodies de l’Orchestra Fireluche [web] i tancada pel grup La iaia [web].

Després d’escoltar la música folk experimental de l’Orchestra Fireluche tocava donar pas al grup revelació de l’any 2011, La iaia. Els vigatans, que van treure el seu primer llarga durada l’octubre de l’any passat, ja gaudeixen d’una gran colla de seguidors degut a la seva naturalitat i connexió amb el públic. Ernest Crusats, Jordi Casadesús i Jordi Torrents van sortir a l’escenari amb una potència i una força inesperades tot i la tranquil·litat i serenor del seu àlbum Les ratlles del banyador. El trio va interpretar gran part de les cançons del seu primer treball, un parell de noves i la versió que han fet de Wa Yeah d’Antònia Font pel disc Versions Halògenes.     

Durant la nit van sonar les esperades melodies Explosió, Jo vull ser la meva iaia i Declaració de principis en les què el públic va aixecar-se de la cadira per cantar, ballar i saltar amb moltíssima motivació. També cal destacar l’excel·lent i preciosa cançó Ella cus, un dels ritmes que van tancar l’espectacle. Una hora i mitja de concert on va despuntar la quantitat d’instruments tocats, tenint en compte que el conjunt el composen 3 músics. Crusats, Casadesús i Torrents van mostrar les seves dots musicals amb el piano, la flauta travessera, el contrabaix i la bateria entre d’altres utensilis musicals.

El grup va transmetre un gran entusiasme i simpatia que es van anar encomanant entre el públic i va fer fruir a la gent de bona música. Dalt l’escenari, La iaia va demostrar per què amb el poc recorregut que porten, és la banda emergent dins el panorama musical català. La mescla de lirisme, frescor, simpatia, senzillesa i la qualitat musical ha sigut la clau del seu èxit. La iaia mostra que tindrem estona per gaudir de la seva música i dels impetuosos directes. CARLOTA BURREL/MARC ARISA

Els Catarres demostren ser més que ‘Jenifer’ a la sala Privat de Mataró


Concert d’Els Catarres a la sala Privat de Mataró el divendres 30 de desembre

El trio d’Aiguafreda Els Catarres [web] ha tancat l’any aquest divendres 30 de desembre a la Sala Privat [web]. Amb aquest concert a Mataró, els autors de l’exitosa cançó de l’esitu Jenifer ja porten més de cent actuacions arreu dels Països Catalans. Aviat però, caldrà deixar de relacionar-los únicament amb la cançó de la “Choni de castefa”, i és que tot i que aquest tema és el que els ha fet conegut, altres com Caramelles o La festa d’Aiguafreda s’han anat fent lloc entre el públic.

La proposta dels Catarres és, com ells mateixos han explicat durant el concert, música fàcil de ser cantada pel públic. La vitalitat del cantant, Èric Vergés, veu i guitarra del grup, ha donat al concert el ritme que ha mancat als altres dos membres, Roser Cruells i Jan Riera, aquest darrer amb febre, que han quedat en segon pla. La versió Vola amb mi o La noia de la plaça han fet ballar els prop de 400 assistents a la sala mataronina, després però, el ritme ha baixat amb cançons més tranquil·les com La barba i no ha tornat a pujar fins als bisos. Al grup li ha mancat equilibrar el repertori per potenciar un directe amb ganxo que segur que millorarà quan tinguin més cançons per triar.

La tanda de bisos ha acabat repetint una Jenifer diferent. Membres dels Passerells, la colla castellera del Tecnocampus de Mataró, han pujat a l’escenari a cantar la versió que n’han fet per adaptar-la com a himne de la colla. LAIA NONELL/MARC ARISA

Els Manel tornen al Maresme i passen per l’envelat de Calella

La formació Manel és la protagonista indiscutible del cap de setmana a la zona del Maresme i el Vallès Oriental. Després de ser el 3 de juliol passat a Alella [crònica de Xavier Amat pel ddM] i a Mataró dos mesos abans en dos concerts que van ser multitudinaris i amb les entrades esgotades gairebé a l’instant de posar-se a la venda, els barcelonins fan de nou parada a la comarca, ara a Calella, per presentar el seu aclamat segon disc, 10 milles per veure una bona armadura. L’actuació serà el dissabte 24 de setembre a les 10 de la nit a l’envelat de Calella. L’entrada té un cost de 5 euros.

Per la seva part, el cafè cultural El Dau segueix amb el seu reguitzell d’actuacions -programa cada dijous i diumenge- i el diumenge dia 25 per exemple comptarà amb l’actuació dels Obeses, formació provinent de Tona, els quals presentaran nou disc, amb cançons com Pa amb tomàquet, El tocador de senyores i L’haria du l’Hermafrodite. Serà a partir de dos quarts de nou de la nit. L’entrada té un cost de 4 euros. També diumenge dia 25 -ara apunt de música clàssica- el cicle de sarsuela del Foment Mataroní ofereix a les sis de la tarda un recital de Sarsuela amb les millors àries de les òperes més conegudes. L’entrada té un cost de 22 euros a taquilla i 20 euros anticipada.

Tornem al Dau del carrer d’en Pujol perquè el dijous dia 29 a 2/4 de 10 del vespre hi actua Like a gat, que executa un espectacle musical de durada variable que inclou les deu cançons del disc Infinit∞ així com d’altres que formen part de la història de la banda, totes composades, escrites i interpretades pels seus components. L’entrada costa 3 euros. Finalment, també dijous dia 29, actuació de Steam Roller a la sala Clap de Mataró. Asseguren que el rock no ha mort i ho volen demostrar amb el seu homenatge als grans artistes dels anys 60 i 70. El proper dijous es deixaran la pell sobre l’escenari amb un concert junt amb Aliaga. L’entrada té un cost de 7 € a taquilla i 5 €  anticipada. DDM

El Monumental de Mataró viu amb entusiasme el fenomen Manel

Un instant del concert d’aquest dissabte, des de la platea. Foto: Helena Novellas.

ESCOLTA LA CRÒNICA DEL CONCERT DELS INFORMATIUS DE MATARÓ RÀDIO

Episodi del triomf aquest passat dissabte 7 de maig. Artista protagonista: Manel. Públic protagonista: els afortunats que van aconseguir alguna de les preuades 780 localitats del Teatre Monumental de Mataró. Manel, el gran fenomen del nou pop en català, presentaven a la capital maresmenca el seu segon disc 10 milles per veure una bona armadura.

El quartet català arribava envoltat d’una gran expectació i amb la missió de demostrar que després de més d’un any de parada de concerts i nou disc sota el braç, el seu directe tornaria a convèncer. El conjunt, format per Roger Padilla a veu i guitarra elèctrica, Guillem Gisber a veu i guitarra acústica i ukelele Martí Maymó al clarinet i baix elèctric i Arnau Vallvé a la bateria, van oferir un recital de primera i amb un públic entregat des del primer moment.

Els Manel van començar amb els mitjos temps i amb molta tranquilitat, augurant un concert llarg, amb una lenta acceleració, amb temes com El gran salt, on els cants polifònics i la bateria embolcallen una cançó de caires èpics. I de sobte Pla Quinquenal, el primer tema de la nit del seu primer disc, Els millors professors europeus, a guitarra acústica i la veu solemne de Guillem Gisbert. El teatre sencer corejant com feia temps que no ho feia. I els Manel continuen amb Boomerang, el single d’estiu del nou disc, amb llums disco i un bombo de bateria funk. Tothom a la butxaca, jugada mestra.

Els colors de la música dels Manel són molt amplis. Del pop passen al folk d’arrels Dylanianes, com amb l’emotiva La cançó del soldadet. O a la corranda magnificient molt proper a Beirut, Captatio benevolentiae. I quan cal, insereixen alguna versió, com Gent normal de Pulp.

Els Manel han accentuat el seu to madur, molt més melòdics i menys de tornades, molt més elèctrics i menys acústics. Van sonar cançons que ja formen part dels greatest hits dels barcelonins, com Dona estrangera o Aniversari, amb un pop amb aires festius i tonades populars. I amb Benvolgut, ja en la recta final, van exhibir de nou la seva excel.lent capacitat compositiva, també en les lletres. I per el concert, Al mar!, una cançó al més pur estil Beach Boys i l’entranyable melodia marinera de Deixa-la, Toni, deixa-la. La música dels Manel s’encomana molt ràpid. Al final, platea i teatre aplaudint dempeus sense desercions. Manel és un fenomen de pop ràpid. Visca el pop ràpid. ELOI AYMERICH

· Recupera les piulades del concert aquí.

Maria Rodés, "la supertranquil·la"

Un moment de l’actuació de Maria Rodés a la sala petita del Clap aquest dissabte dia 26. Foto: J.S.

Si l’any passat al cicle Músiques Tranquil·les de la Casa de la Música rebíem la cantantautora barcelonina Maria Coma com a estrella emergent del nou pop en català, enguany era el torn de Maria Rodés, cabrerenca afincada també a Barcelona, que és un altre dels noms que sona amb força en aquesta constel·lació de nous músics i noves músiques de casa nostra. Aquell concert de Maria Coma va ser un dijous al vespre i a la sala petita del Clap, segurament el mateix format que hauria requerit el de Maria Rodés de dissabte al vespre, les “nanes” de la qual quedaven una mica fora de lloc en un Clap que ja començava a rugir d’ambient Saturday night fever amb converses d’alt voltatge i el dringar de les copes quan es toquen.

Acompanyada d’una banda d’excel·lent a la qual treu massa poc rendiment -contrabaix elèctric, guitarra elèctrica, percussions, instruments de tall infantil…-, combinant de forma un tant estrambòtica català, castellà i anglès, Maria Rodés va interpretar durant tot el concert diverses peces d’una mateixa cançó global. Ho va fer, a més, usant un registre de veu massa semblant tota l’estona, cosa que no ajudava a donar valor afegit a cada cançó i feien tendir el concert cap a la monotonia. Tot plegat executat amb gran delicadesa, això sí, i amb molt bones maneres, pronosticant una capacitat futura molt més potent que l’actual.

Els problemes tècnics van jugar una molt mala passada a Rodés, que a més no semblava massa habituada a actuar dalt d’un escenari: davant les dificultats d’amplificació que va patir la seva guitarra solista no va saber sortir-se de l’escomesa amb naturalitat. Això va fer que, en algun moment, tot plegat semblés més un assaig ampliat a família i amics -molt bona entrada, cent persones, això sí- que no un concert professional en una sala de referència d’allò que des de Barcelona se’n diu “el territori”.

En definitiva: Maria Rodés va encaixar excessivament en el concepte del cicle i va exhibir-se massa tranquil·la, massa continguda i massa verda a la capital del Maresme. Ella -que va versionar ahir vespre un tros de El Noi de la Mare- ja sap, però, que “si no maduren el dia de Pasqua, maduraran en el dia del Ram…”, de manera que esperem veure com creix i es desenvolupa aquesta promesa del fantàstic panorama nacional. Segur que hi haurà bon fruit ben aviat. JOAN SALICRÚ

La gran dignitat de La Brigada

La formació de Vilanova i la Geltrú La Brigada va acudir aquest dijous dia 24 al cafè cultural El Dau de Mataró en versió reduïda: dalt l’escenari van comparèixer Magí Mestres i Pere Agramunt, dos dels cinc membres del grup, i ho van fer en clau plenament acústica. Ho feien en el marc del sisè cicle Músiques Tranquil·les, organitzat des de la Casa de la Música Popular però que té en el Dau un potent programador per a propostes de format més petit.

Amb un univers sonor que l’inscriu plenament dins les bandes del pop folk català com Manel o Els Amics de les Arts, els membres de La Brigada van aguantar amb una dignitat extrema la pobre entrada de públic, que desanima a qualsevol. Això va fer que l’ambient en el moment de començar fos molt fred. Un escenari, però, que els de la Brigada van aconseguir invertir: els dos músics van desplegar les seves qualitats tan vocals com instrumentals i amb trompeta, guitarra, harmònica, maraques, picarols i les seves dues veus van construir un coixí sonor de gran envergadura. Van demostrar molt bones maneres amb una execució precisa, delicada, dels temes dels dos discos que tenen al mercat -L’obligació de ser algú i Les paraules justes-.

Els dos components del grup van intepretar sobretot temes propis però de fet també es van atrevir, per exemple, amb una excel·lent adaptació del Something dels Beatles, excel·lent la trompeta. Tot i explicar que s’havia versionat anteriorment per part de 173 grups, segur que la versió de La Bigada sonava diferent a tots ells.

La Brigada va demostrar aquest dijous a Mataró que és una de les formacions a tenir en compte en el panorama del nou pop en català. Només els falta el reconeixement del públic, la resta ja està molt feta. JOAN SALICRÚ/JOAN GONZÁLEZ