Horacio Fumero Trio encandila amb el seu jazz sur

L’excel·lent jazz de l’Horacio Fumero Trio va deixar encantades les més de vuitanta persones que es van acostar aquest passat divendres al Casal de la Nova Aliança de Mataró, reconvertit en un suggerent club de jazz amb tauletes i cadires de feltre vermell. Horacio Fumero, antic contrabaixista del mític pianista català Tete Montoliu, va oferir un concert centrat en els temes del seu disc Contrabajeando. L’argentí té l’exquisidesa virtuosa en l’execució de l’instrument, i va crear un joc a tres bandes amb trompeta i piano que es van atrevir amb totes les influències i estils, posant com a exemple la tropical Favela.

El contrabaix de Fumero va ser el centre d’atenció durant tot el recital, amb el piano colorista de Joan Monné i la trompeta puntual i vigorosa de l’argentí Guillermo Caliero. Cal destacar la compenetració sobrenatural que van demostrar els tres músics, amb una solvència absoluta en el joc de silencis i torns de solos que van ser llargament aplaudits per una audiència encandilada.

El contrabaixista de Santa Fe va realitzar un repertori de reivindicació d’estil. De la samba a la cueca, Fumero va acostar-se al tango amb una delicadesa que només el jazz pot oferir, i es va obrir al viatge musical a Llatinoamèrica amb un sentit El corazón al sur d’Eladia Vlazquez. De fet Horacio Fumero és conegut per la seva predilecció al jazz sur, una etiqueta generada fa pocs anys per definir aquest pont del jazz entre les dues riberes atlàntiques. Amb una cançó d’aires folklòrics com Chimango, Fumero va dictar sentència. El recital era el segon dels dos concerts que l’associació Big Sam Hal.ler Quartet ha organitzat de nou sota el nom Cicle Nits de Jazz, que des de fa tres anys es programa de febrer a maig a la mateixa sala mataronina. El trio liderat per Horacio Fumero va deixar la nota alta, i de nou va associar la qualitat amb el Cicle Nits de Jazz. -ELOI AYMERICH/J.GONZÀLEZ.

Jazz d’arreu del món com a metàfora de la fusió

Nit de trompetes a la sala clap per celebrar la vetllada més jazzística de tot el Cruïlla. Una nit, que si bé és possible que quedi com de les més minoritàries del festival d’enguany, també és probable que els que la van viure la recordin com una de les més interessants d’aquesta edició. L’històric músic sudafricà Hugh Masekela va encantar amb el seu jazz ple de referències a la música africana, mentre que Raynald Colom va exercir de taloner de luxe escalfant l’ambient amb un estil més europeu.

Masekela, conegut per la seva aportació a la lluita contra l’apartheid i per col•laboracions amb músics com Paul Simon, és una de les figures claus en la introducció del jazz al continent africà. Com a tal, ofereix un estil propi que sense defraudar els més puristes del gènere, incorpora als amants de la fusió mesclant en les seves composicions les melodies i sonoritats de la seva infància. A Mataró, va anar alternant el so del fiscorn amb el de la seva veu, convertint-se, a mesura que avançava la nit, més en cantant que en trompetista.

Juntament amb cinc músics que l’acompanyaven a la guitarra, baix, bateria, percussions i teclats; Masekela va transportar els presents a una Àfrica mestissa, que barreja sense fissures les seves veus tradicionals amb un funk tranquil i un jazz ballable. Tot això, sense oblidar un discurs crític amb les desigualtats actuals – va dedicar una peça a tots els refugiats – o les injustícies d’un passat no tant llunyà, quan ser negre a Sudàfrica implicava no tenir drets. Masekela va explicar anècdotes i estratègies de la seva infància, i com a ressopó va alabar tot el públic present, fet que va acabar d’escalfar – si és que feia falta – l’ambient de la sala.

Amb actitud més sòbria, però el mateix sentiment, Raynald Colom va ser l’encarregat d’obrir la vetllada. El músic català, conscient que en aquesta ocasió li tocava jugar el paper de secundari, va oferir un concert relativament curt, però de factura impecable. El trompetista és un dels membres destacats d’una nova fornada de músics que estan situant Barcelona en l’escena jazzística mundial, a base d’oferir música amb una altíssima qualitat tècnica i un estil musical, que si bé segueix les tendències actuals, incorpora també elements propis de les cultures musicals de cada intèrpret.

Colom va presentar-se amb format quartet, acompanyant-se als teclats – o Fender Rhodes, per ser més exactes – per José Reinoso, al contrabaix per Tom Warburton i amb la bateria de Marc Ayza, músics, tots ells, que mereixerien un punt i a part específic. Amb un clar protagonisme de la trompeta, però cedint en nombrosos moments la primera fila als altres membres del grup, Raynald Colom va tocar temes com “Horacio” o una preciosa versió de “Zyryab” de Paco de Lucía. Un ventall d’estils que va completar-se amb les col•laboracions a la veu d’un rapejador. Una mostra més del que és capaç d’absorbir el jazz sense perdre la seva pròpia identitat. RITA VILLÀ / O.C. / J.G.

Mataró rememora les grans orquestres del jazz de la mà de la BBJM

Mozart s’actualitza en clau del millor jazz català

Arenys de Mar va acollir dissabte un espectacle que va apropar-nos a la música clàssica des d’un punt de vista molt diferent al que estem acostumats. Manel Camp i Llibert Fortuny, dos dels músics més importants de l’escena jazzística catalana, van presentar “Mozart en Jazz”, un concert on porten al seu terreny algunes de les obres més conegudes del famós compositor.

El piano de Camp i, sobretot, el saxo de Fortuny ens tenen acostumats a una música marcada absolutament per la improvisació, amb sonoritats que juguen amb totes les possibilitats de l’instrument i que fins i tot fan ús de pedals electrònics que els permeten explorar encara més amb el so.

Dissabte, que Mozart fos el compositor de las obres no va impedir que els músics es fessin totalment seves les composicions. Així doncs, el resultat d’aquesta mescla queda molt lluny dels recopilatoris d’adaptacions de música clàssica a altres estils més contemporanis. A l’espectacle “Mozart en Jazz” Camp i Fortuny utilitzen les peces del compositor com a referència, però transporten melodies tant conegudes com els moviments de la “Petita Serenata Nocturna” o la “sonata fàcil en Do major” a un terreny on hi cap tot excepte la rigidesa del pentagrama de la música clàssica. RITA VILLÀ

Calella s’omple del millor jazz

Calella va acollir divendres a la nit un concert del millor jazz nacional del moment. Un quartet de luxe liderat pel saxofonista basc resident a Barcelona Gorka Benítez, i completat amb la guitarra de Dani Pérez, el contrabaix de Rai Ferrer i David Xirgu a la bateria. Tots ells figures de primer nivell de l’escena jazzística catalana.

El quartet presentava “Bilbao”, el treball gravat conjuntament el 2006, però el repertori també va incloure temes de Gorka Benítez publicats en els darrers anys. El públic va poder escolar, doncs, joies com “flor de viento”, del premiat disc “solo la verdad es sexi”, o “nada sin tu voz”, enregistrat a l’últim treball del saxofonista, que ha titulat “al otro lado”.

El jazz de Gorka Benítez es caracteritza per un so suau, extremadament melòdic, sense renunciar, però, a ni un bri de modernitat ni caure en cap moment en la carrincloneria. Aquesta sonoritat, de la que és protagonista absolut el saxo tenor del músic, és, sens dubte, la seva clau de l’èxit.

Divendres, el cafè de la sala Mozart de Calella era ple de gom a gom, tot oferint una demostració de que el jazz no és una música tant minoritària com alguns pretenen. Aquest era el segon concert del cicle Cafè jazz, que enguany arriba a la seva desena edició i que oferirà actuacions en directe cada divendres durant el que queda de febrer i tot el mes de març. Un cicle amb una programació de luxe que posa de manifest que el jazz no només pot escolar-se a la capital. RITA VILLÀ


Diaridelamusica.com, un producte de Clack Música!
CLACK PRODUCCIONS CULTURALS
(+34) 931 767 165 · C/ Xammar, 6 · 08301 Mataró · info@diaridelamusica.com