Arxiu de l'etiqueta: jazz

Santi Arisa combina passat i present amb els seus poemes musicats

En un escenari tan agradable com el Parc de Can Muntanyà, el veterà Santi Arisa va portar divendres els seus poemes musicats al públic de Caldes d’Estrac. Acompanyat per la seva banda, Arisa va presentar el seu espectacle “Taverna de poetes”, un experiment de jazz i rock que repassa els versos de grans artistes de la nostra terra com Martí i Pol, Salvador Espriu o Pere Quart.

El polifacètic músic català, reconegut bateria de la mítica formació Pegasus, combina present i passat en un espectacle de gairebé dues hores de durada i en el qual Santi Arisa intenta connectar amb el públic tan en la seva faceta de cantant com en la d’orador ocasional. A més, disposa d’un grup de músics que segueixen a la perfecció el seu camí pels textos dels poetes catalans.

El veterà cantautor va aprofitar per presentar el seu darrer disc “Tot és en tot”, en el que continua l’estela dels seus anteriors treballs. Tal com el mateix Arisa comenta, va començar escrivint les seves pròpies cançons però finalment va decidir que potser li donava més resultat fer-se seus els versos de Carner, Espriu, Martí i Pol i tants altres.

D’altra banda, durant els seus llargs monòlegs entre cançó i cançó, Arisa es va mostrar molt pessimista respecte a la situació de la música en el nostre país. Encara consternat pel progressiu declivi del jazz, va reivindicar en diverses ocasions la desigual diferència entre el gran nombre de bandes de qualitat de les que disposem a casa nostra i la oferta de sales i llocs on portar la música en directe. Tot plegat, una situació que portem molts anys arrossegant.

El concert estava emmarcat dins el festival “poesia i +”, que s’allargarà fins el 25 de juliol. De moment, va tenir una gran inauguració amb la presència d’Arisa, un artista que participa amb el públic i que ens vol acostar la poesia en la seva vessant de cantautor a ritme de jazz. D’aquesta manera revitalitza els clàssics catalans amb una nova visió. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ

El Cafè Jazz de Calella s’acomiada a La Gàbia amb un quartet molt correcte

Aquest divendres tenia lloc la última cita amb l’11è Cafè Jazz de Calella, que s’ha dut a terme entre el 5 de febrer i el 26 de març d’aquest 2010. El cicle de concerts s’ha programat en diferents ubicacions del poble i divendres era el torn de provar la experiència al restaurant La Gàbia del passeig marítim. Els protagonistes, un quartet de jazz molt correcte format per Ramon Ángel Rey a la bateria, Andreu Zaragoza a la guitarra, Rai Ferrer al contrabaix i Gabriel Amargant al saxo.

Aquesta iniciativa, que ja va per la seva onzena edició, està recolzada per l’Ajuntament de Calella i ha comptat amb la col·laboració de la sala Mozart i El Pla dels Encants com a ubicacions d’aquesta mostra de jazz. L’actuació que ens ocupa, que tancava aquesta edició, va tenir en canvi com a escenari la Gàbia, un local en forma circular al passeig marítim del poble. La ubicació podia ser sorprenent a primera vista, però en definitiva va resultar bastant apropiada pel tipus de concert.

De fet, això no és pas una raresa, és bastant comú i ho podem veure en diferents locals de platja en moltes zones del Maresme, sobretot durant l’estiu. En aquest cas, la formació va mostrar-se còmoda amb el petit format del concert des del principi. Les cançons, la majoria de deu minuts de durada o més, van ser una mescla entre standards de jazz que la banda va interpretar a la perfecció juntament amb algunes peces de creació pròpia.

Podríem dir que el quartet va sonar força equilibrat, deixant lloc per la improvisació i escollint moments en els quals es pogués lluïr cadascun individualment. Menció especial en aquest apartat per l’esplèndid saxo a mans del jove Amargant. Tot plegat, una excel·lent cloenda per aquest 11è Cafè Jazz de Calella que ha tingut un cop més un bon balanç d’acollida entre la gent. Ja només ens falta esperar que arribi l’edició de l’any que ve. ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ

Ivó Oller mostra a casa el seu ‘Jazz Nu’ després d’haver estat seleccionat pel cicle Ressons Jazz

Ivó Oller [web] és un trompetista mataroní becat i llicenciat en Professional Music per la Universitat Berklee College of Music de Boston, on es va formar en composició, Music Synthesis i Performance. Aquesta setmana, dijous dia 18, juga a casa presentant el disc Jazz Nu amb Ivó Oller Quintet al Casal de la Nova Aliança de Mataró en un concert emmarcat dins el circuit Ressons Jazz i el Cinquè Cicle Nits de Jazz de Mataró [bloc i vídeo promocional], del qual es va donar el tret de sortida el dijous dia 11. La vetllada tindrà lloc a les 9 de la nit al Casal de la Nova Aliança de Mataró, al Carrer Bonaire, número 25. El preu de l’entrada és de 12 € amb copa de cava inclosa. Es dóna la circumstància que el nou disc d’Ivó Oller ha estat seleccionat per oferir onze concerts al circuit Ressons Jazz. A Diaridelamusica.com hem parlat amb ell per saber com ha rebut aquesta iniciativa del programa Cultura en Gira de la Subdirecció General de Difusió Artística de la Generalitat de Catalunya.

Manu Tenorio i Los Delinqüentes
I dos actuacions musicals que no podem deixar per alt. Aquest divendres dia 19 actua a la mataronina sala Privat el sevillà Manu Tenorio, un dels músics que encara resisteixen sorgits de la primera edició d’Operación Triunfo. Conegut per les seves lletres sentimentalment profundes, el de Triana ja ha publicat quatre LP’s en solitari. El mateix divendres 19, a pocs metres de Privat, la formació Los delinquentes aterra de nou a la sala Clap de Mataró presentant Bienvenidos a la época iconoclasta. El mestissatge del grup de Jérez de la Frontera navega entre la rumba, el flamenc, el pop, el rock o, fins i tot, el funky, però la millor manera per definir la seva pròpia sonoritat és el qualificatiu que ells mateixos utilitzen: l’estil garrapatero.

Qui és l’últim? intenta defugir la monotonia estilística amb ‘Pessic’

Qui és l’últim? són un quartet maresmenc de jazz fussió de bateria, baix, saxo i guitarra. Després de participar en diversos cicles de Catalunya ara presenten Pessic [vídeo al MySpace del grup], un disc que vol defugir la monotonia estilística convencional i que a banda de la música pretén crear una obra d’art global que abraci àmbits com la pintura o la fotografia. Un enregistrament que s’ha dut a terme després d’anys de treball precisament per recollir-ne els fruits. Al Diaridelamusica.com hem parlat amb Francesc García (baix) i Manel Pujol (guitarra), els quals formen el grup amb Tito Busquets (bateria), Antonio Sánchez (percussió) i Quim Sánchez (saxo tenor i soprano). DDM

Jazz de primera categoria a Calella

El festival Cafè Jazz de Calella enceta la seva onzena edició sota la batuta de Juan Carlos Narzekian i acollint noms de primera categoria de l’escena jazzística com el pianista Joan Díaz, que actuarà a la Sala Mozart el divendres 26 de febrer acompanyat de Perico Sanbeat, Reinald Colom, Víctor Moliner i Ramon Àngel. Aquest divendres dia 12 a les 10 de la nit al Pla dels Encants és el torn del saxofonista de Bilbao resident a Barcelona Gorka Benítez, el contrabaixista japonès Masa Kamaguchi i el bateria David Xirgu, en el què és la segona vetllada del dicle. A Diaridelamusica.com hem parlat amb Juan Carlos Narzekian i Joan Díaz sobre aquestes vuit nits de divendres que s’allargaran fins al 26 de març i en què es podrà gaudir de la calidesa del jazz.

I més música clàssica, perquè el V Cicle de Concerts de Cambra i Joves Intèrprets del Foment Mataroní ofereix una nova cita amb Arcattia Collage, un grup de cambra versàtil i amb experiència als escenaris estatals presentant peces de la literatura cambrística per a corda en les seves diverses formacions, del duo fins al sextet. Aquesta vegada és el torn del quartet amb un suggerent programa anomenat Diàlegs. El concert se celebrarà el dissabte 13 de febrer a 2/4 de 9 del vespre al Foment Mataroní, al Carrer Nou, número 11.

Le Petit Ramon a la Rubik i Leds al Clap
I pel que fa a la música popular, aquest divendres dia 12 Le Petit Ramon, trio de guitarra, cello i percussions liderat per Ramon Faura, proclamaran a la sala Rubik de Vilassar de Mar que el pop rock independent està vivint un dels millors moments de la seva història presentant el so experimental però ja consolidat del seu disc Acusticus replica (2009). L’endemà dissabte dia 13 la sala Clap de Mataró presenta una nova vetllada del cicle dedicat al Col·lectiu de Músics del Maresme amb els mataronins Leds com a protagonistes, explicant de què van les cançons del seu LP Després de tot.

Els Amics de les Arts s’estrenen a la capital del Maresme en plena eclosió del ‘Bed & Breakfast’

Mataró viurà aquest divendres dia 5 la primera actuació de la formació de pop en català Els Amics de les Arts, una banda que està en aquests moments a la cresta de l’onada en el marc d’una voràgine encapçalada pels Manel. Els responsables de la sala Clap han confirmat a Diaridelamusica.com que les entrades posades a la venda estan pràcticament esgotades pel concert que compartiran amb Mishima, una altra de les noves bandes del pop en català. Els Amics de les Arts [web] són, per davant de tot, quatre amics i ex-companys de pis que practiquen el que ells mateixos han denominat Electro Avant Folk d’Autor. Després de dues maquetes i el disc Castafiore Cabaret publicat l’any 2008, els propers dies 5 i 19 de febrer Els Amics de les Arts visitaran les sales Clap i Privat de Mataró, respectivament, presentant el seu últim LP Bed & Breakfast. L’equip de Diaridelamusica.com ens hem acostat a l’estudi de Barcelona dels Amics de les Arts, al barri de Sant Andreu, per conèixer més a fons els cantautors d’habitació que han rebut els premis Enderrock de la crítica al millor disc de l’any i al millor llarga durada de cançó d’autor.

My Wrong Pleasures a Privat i Big Band Jazz Maresme a la Mozart de Calella
El doble concert dels Amics de les Arts i Mishima al Clap no és l’única activitat musical del cap de setmana a la capital del Maresme. El mateix divendres dia 5 My Wrong Pleasures presentarà a la sala Privat [web] els temes de pop-rock cantat en anglès del seu disc Love&Hate. Aniran seguits del pop-rock indie d’Ayala, una banda barcelonina que ja ha gravat dos EP i, actualment, es troben en plena promoció de Si no lo creo no lo veo, el seu primer LP. Finalment, a la sala Mozart de Calella, la mateixa nit, s’enceta l’onzena edició del Cafè Jazz de Calella [web] amb l’espectacle Big Band Jazz Maresme meets Shakespeare, en un certamen que s’allargarà fins al 26 de març. MARTA CABOT/KIKO MONTORO

El Fascinating Rhythm dels Songbook

Piero Cozzi al saxo, Kike Angulo a la guitarra i el contrabaixista de Llavaneres Pep Rius son els ingredients del trio Songbook. Ara presenten el seu jazz en un nou disc, Fascinating Rhythm, dedicat als grans compositors nord-americans com George Gershwin, Cole Porter, Irving Berlin o Jerome Kern. A Diaridelamusica.com hem parlat amb Songbook per descobrir com es presenta el llançament d’aquest nou llarga durada.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

La complicitat de dos amics en clau de jazz

El passat diumenge a la tarda, a l’Ateneu Vilassanès, el duet format per Marian Barahona a la veu i Octavi Banyuls al piano va portar el seu so madur i tranquil a Vilassar, un recull de temes jazz amb referències a la música negra més accessible. Una bona ocasió per escoltar dues joves promeses locals que fan sentir la seva veu sota el nom de Jazz a Duo.

Aquesta vegada els dos van deixar anar la seva imaginació. Marian va contribuir amb la seva especial veu, que va acoplar-se perfectament als ritmes que va improvisar el piano de Banyuls per a l’ocasió. La cantant va aportar el seu caràcter més acollidor, cançons de caire clàssic i molt enfocades al seu registre, innegablement dolç i potent alhora.

El duet va demostrar sentir-se molt a gust sobre l’escenari, mostrant una complicitat evident. En diversos instants del concert, la parella va resultar realment creïble i ben coordinada. Tan sols amb la fórmula d’un tímid Roland a les mans de Banyuls i una veu femenina ben integrada, els dos músics van omplir la sala amb el seu ritme característic.

Tant Octavi Banyuls com Marian Barahona han col·laborat en un bon grapat de formacions. Ell és professor de piano i ha estat membre de diverses orquestres catalanes com la Big Band de Begues. Per la seva part, Marian és la cantant habitual de la banda La vella Dixieland, a més de participar en altres projectes com Disco Inferno, amb integrants de la Fundació Tony Manero.

Aquest diumenge vam viure una nit de música jazz íntima que deixa una molt bona sensació. Ja hi ha força compositors de la nostra terra que s’atreveixen a suggerir col·laboracions que, sense deixar de considerar la seva condició d’experimentals, serveixen per forjar noves propostes. A vegades resulten sorpreses agradables que sempre s’han de tenir en compte.
-ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ.

Ivó Oller Quintet posa jazz i elegància a parts iguals

Un centenar de persones van assistir a la presentació en societat del primer disc en solitari del trompetista de Mataró Ivó Oller, que porta per títol Nu Jazz, editat per Quadrant Records. El concert, en el que Ivó Oller es va acompanyar del seu Quintet, va tenir lloc aquest passat divendres, a la sala gran del Foment Mataroní.

El recital va estar ple de temes del seu darrer treball, en el que van sorprendre el vitalíssim Tots els matins o temes de membres del quintet, com Last Minute, obra de Marc Sort. Jazz Nu va sonar amb força al Foment, amb un Quintet de primeres espases que van fer de marc musical per al lluïment d’Oller. Un grandiós Ismael Dueñas al piano i un tete a tete permanent amb el saxo tenor i soprano de Marc Sort van donar ales al músic mataroní, que va tenir com a base uns solvents i alliberats Dick Them al contrabaix i Josep “Pinyu” Martí a la bateria. Un concert plàcid i molt estètic, amb un quintet vestit d’etiqueta i amb cançons que bé mereixen menció, com la negríssima L’última pregunta o la luxuriosa El Tretze. Composicions llargues, obertes, descarades, amb un segell made in Ivó Oller inconfusible.

Oller és un rodamón del jazz, un autèntic melòman que ha viatjat per mig món amb la seva trompeta sota el braç. Acompanyant músics de la talla de Nicholas Payton, Miqui Puig o David civera, el trompetista mataroní ha fet sonar el seu instrument per tot l’estat espanyol, Europa i Amèrica, i això es nota en el seu directe. El swing, el jazz més atrevit, arranjaments oberts, un bebop poc convencional, tot això junt construeix una proposta que sens dubte picarà amb força els propers mesos a l’escena del nou jazz català. I es que el jazz maresmenc té en Ivó Oller un excel·lent far. La seva entrega, la seva elegància musical, el fan un referent imprescindible. Jazz i elegància casen de la mà d’Ivó Oller i el seu quintet, i axiò agrada. De fet, el trompetista i la seva banda participarà la propera primavera al circuït de jazz català Ressons Jazz.-ELOI AYMERICH/JOAN GONZÁLEZ.

Tribut a Van Gogh a ritme de jazz

Xavier Dotras va omplir diumenge al vespre l’envelat de Vila Flora, a Canet, amb un concert que es va descobrir molt especial per nombrosos motius. Especial perquè era a casa, envoltat de familiars i amics; perquè era una estrena; i perquè, per primer cop, barrejava les imatges audiovisuals amb la música en directe.

Xavier Dotras Trio van presentar “Vincent”, el seu darrer treball discogràfic, on la sonoritat del jazz rememora i homenatja la vida i l’obra de Vincent Van Gogh. Partint doncs d’un punt d’inspiració únic, el disc, igual que l’espectacle, pren així un sentit global, on cada peça s’anomena igual que un quadre de l’artista i està inspirada en una època concreta de la vida turmentada del pintor.

La presentació en directe va permetre fer un pas més enllà en el tribut al genial artista. Les peces anaven precedides de narracions que explicaven les principals característiques de cada una de les èpoques que evocava la música. I mentre aquesta sonava, una gran pantalla reflectia imatges de quadres de Van Gogh i fotografies d’indrets que van marcar la seva vida.

Tot plegat, un concert basat en la sonoritat pròpia del trio que encapçala Dotras al piano, acompanyat al contrabaix i bateria per músics fidels i amb gran complicitat. Tots tres van oferir un jazz melòdic i suau, encara que sense renunciar a les cadències més contemporànies. Diumenge, però, l’embolcall va anar molt més enllà de la música, i el resultat va ser un espectacle complert i coherent. RITA VILLÀ / JOAN GONZÀLEZ