Banc de Proves 01 – The Sickbeat

The Sickbeat actuant durant un Banc de Proves a la Sala Clap de Mataró

The Sickbeat [web] és un duet mataroní de música electrònica que va nèixer el 2003 sorgit de les quatre mans dels dos productors que el formen, Jose “Bicho” (Jose Vilchez) i Julius “Wikter” (Julius Lavado). Els estils dels dos pares de la criatura es fusionen i formen un so que conté electro, techo, progressiu i indie. Unes sessions que han dut a nombroses festes i festivals musicals del nostre territori.

Aquí els veiem durant una sessió de Banc de Proves a la Sala Clap [web] de Mataró. La seva última actuació va ser al juny, a la festa Off Sonar que va tenir lloc a un after hours barceloní de localització secreta. En aquests moments estan treballant per a que els poguem veure el més aviat possible en una nova sessió en directe. DDM

Glissando* omple de versions originals El Dau de Mataró

El quartet barceloní Glissando* [myspace] ha pujat aquest dijous 16 a l’escenari de El Dau de Mataró [web] per presentar els temes del seu darrer treball. Tant la gira com el disc, titulat Ermites, cançons i com somiar en meteorits roses, els serveixen per celebrar el desè aniversari com a grup, i per això han pres l’arriscada decisió que el disc, i també els concerts, siguin omplerts amb versions de bandes que els han marcat o simplement cançons que els motiven especialment.

Diem “arriscada” perquè el què s’espera d’un grup a aquestes alçades, i en el què és ja el seu cinquè disc compacte, és que ofereixi noves peces pròpies i, en tot cas, jugar amb alguna versió. La part positiva que pot tenir és que l’aposta els pot permetre arribar a un públic al que encara no havien accedit, atret per aquella o aquella altra cançó que els agrada i ara han sentit versionada a la ràdio. També és mèrit de Glissando* que han sabut portar tots i cadascun dels temes a terreny propi, a la música entre indie, electro i pop que fan, o sigui, que no s’han limitat a copiar sinó que realment han versionat, amb més o menys encert. En directe, per exemple, ha sonat especialment bé Human de The Killers, tot i que la paraula “titelles” en la traducció que han fet hi queda molt forçada. En canvi, la versió de Camins, de Sopa de Cabra, sona en excés estranya, i, pensem que de manera equivocada, és la que els ha servit per obrir el concert. Una obertura també desafortunada perquè els guitarristes estaven afinats en diferent to i han hagut d’aturar el tema i tornar-lo a començar.

Independentment d’aquesta anècdota, que en un moment donat li pot passar fins i tot al més experimentat, la banda encapçalada per la veu de Laia Vaqué i amb tres músics, Marc Sora, Valen Nieto i Xarli Oliver, que anaven intercanviant guitarres i baix, i amb el darrer tocant també percussió, melòdica i fins i tot un xerrac, ha ofert bons passatges, i jugant molt amb el looper, que els ha servit per crear nous vestits per a les dues úniques peces pròpies que han interpretat: Superganga, que va ser el seu primer senzill ara fa una dècada, i Tornasolat, que ha posat punt i final a una hora de concert. Entre les versions, s’han pogut escoltar també Deixa’m creure, dels companys de generació Mishima, Batiskafo Katiuskas, d’Antònia Font, o Never let me down again, de Depeche Mode.

El concert s’emmarca en el darrer cicle organitzat per El Dau, ja que el cèntric local de la capital del Maresme ha anunciat que tancarà les seves portes el proper 31 de març. XAVIER AMAT/MARC GINER

Mazoni s’acomiada de girona amb un concert rodó a l’Ateneu de Banyoles


Moment del concert de Mazoni a l’Ateneu de Banyoles el divendres 2 de desembre de 2011

Potser perquè el concert de Mazoni [myspace] el divendres 2 de desembre a l’Ateneu de Banyoles ha estat l’últim concert a terres gironines o per la proximitat entre el grup i el públic, que gairebé omplia l’auditori, el concert ha tingut un ambient molt familiar. Jaume Pla ha connectat ràpidament amb el públic amb reflexions desenfadades sobre la vida o la mort, tema central del disc Fins que la mort en separi, i amb bromes amb el guitarrista Jordi Rudé. Aquest últim, per cert, ha regalat als presents uns solos de guitarra impecables.

La banda que acompanya Jaume Pla, veu i guitarra, ha presentat el format complert amb Miquel Sospedra al baix, Jordi Rudé a la guitarra i teclats i doble percussió amb Aleix Bou i Toni Molina. La bona sonoritat de la sala ha permès un so molt bo tant quan hi havia tota la banda sobre l’escenari com quan el de la Bisbal de l’Empordà ha quedat sol amb el piano per interpretar El dubte o versionar el Beatles amb la cançó Sexy Sadie. Amb la cançó de la mítica banda anglesa els dits de Jaume Pla han dubtat una mica, res a veure amb la interpretació de la resta de temes molt rodats durant la gira.

Passada la primera hora de concert Mazoni ha interpretat Això nostre s’ha acabat, la cançó més rockera de l’últim disc i que amb el crescendo final ha donat pas a una escalda d’intensitat que ha arribat al clímax amb tot el públic dret tot just sentir els primers acords de Gised. Sense temps per tornar a sure, les conegudes Apocalipsi now i Eufòria han fet vibrar la sala amb el grup molt entregat, especialment Jaume Pla, que animat per la curta distància amb la platea ha baixat de l’escenari per tocar la guitarra gairebé sobre la primera fila.

Per interpretar Ei, que surt el sol! Pla ha demanat si hi havia un pianista a la sala, i per sorpresa del públic el concert ha acabat així. amb un nou membre sortit del pati de butaques i un llarg i intens aplaudiment pel grup. LAIA NONELL/MARC ARISA