‘El Messies’ de Haendel, concert destacat de la nova temporada del Foment Mataroní

El Messies de Haendel interpretat pel Cor de Cambra del Palau i l’Orquestra Barroca catalana és concert destacat de la nova temporada del Foment que s’inaugura aquest divendres. El recital es farà el 27 de març al teatre monumental en la que serà una de les primeres actuacions que
acollirà el teatre de la Riera després de la remodelació i les obres que s’han fet per millorar-ne la seva acústica. El mes de febrer es podrà veure també dins de la programació del Foment Mataroní, Rossini entre amics, del Cor Aurica. Un viatge fins al París de la segona meitat del segle XIX per passar una vetllada a casa d’un dels compositors més emblemàtics de l’època, Rossini.

La temporada del Foment la formen una trentena de concerts repartits en tres cicles –el cinquè de concerts de cambra i joves intèrprets, el sisè de sarsuela i el vuitè de concerts simfònics-, que consten d’un ampli ventall de concerts simfònics, de cambra i de lírica. El programador de totes les activitats, Antoni Vilà, ha assenyalat que la temporada d’aquest 2010 ha estat constituïda en base a l’esforç, a la lluita i a molta il·lusió per oferir als melòmans de Mataró i rodalies un cicle estable de música. DDM

El mestre de la sarsuela

El Cicle de Sarsuela del Foment Mataroní és un dels cicles amb més èxit de l’entitat i enguany s’ha celebrat la seva cinquena edició. Aquesta temporada s’han programat un total de nou sarsueles, convertint la capital maresmenca en una primera plaça de la sarsuela, de manera gairebé inèdita a Catalunya. A Diaridelamusica.com hem parlat amb el vicepresident del Foment Mataroní Antoni Vilà per saber com es presenta el proper diumenge 29 de novembre Marina, última sarsuela de l’any amb lletra de Francesc Camprodon i música d’Emili Arrieta.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

Delicada sessió de cambra amb el tenor Jorge Armando Jasso i el pianista Jesús Ruiz


Sorpresa el passat dissabte al Foment Mataroní per l’afinada i delicada sessió de cambra del tenor mexicà Jorge Armando Jasso i el pianista Jesús Ruiz Segarra. Jasso és solista com a tenor a la prestigiosa Missa de Les Santes de Mataró de Mossèn Blanch, i va fer valer-se amb una actuació correctíssima i molt aplaudida.

Una cinquantena d’espectadors van assistir al recital, que es va plantejar com una selecció selecta d’estils clàssics i més populars, des de l’òpera passant per la “canzone” amb temes com “Vorrei morire” de Paolo Tosti, fins a la majestuosa sarsuela de grans compositors com Pablo Sorozábal o Martínez Valls, del qual el jove duet de veu i piano va interpretar la immortal “Evocació al Pirineu”. També va haver-hi repertori per la Cançó amb melodies de Falla o l’entranyable nona “Cançó de bressol per a una princesa negra”.

El concert estava inclòs en el III Cicle de Cambra per a Joves Intèrprets del Foment Mataroní, un cicle que porta a escena alguns dels valors emergents de la música lírica tant de la nostra ciutat i el nostre país. L’excel·lent interpretació de Jorge Armando Jasso, gràcies a la delicada projecció i a un matís bastíssim, van permetre gaudir d’un recital de poc més d’una hora de durada que va deixar el prestigi del Cicle ben amunt. – Eloi Aymerich

L’Orquestra de Cambra de Granollers exhibeix uns sentimentals Mozart i Haydn


Platea plena i pràcticament 300 persones per viure i escoltar el concert de l’Orquestra de Cambra de Granollers el passat dissabte. El conjunt vallesà és una de les grans orquestres en actiu de Catalunya, amb músics titulars de reconegut prestigi i un bagatge de concerts de primera línia. Les simfonies sentimentals van omplir el Foment d’atmosferes grandiloqüents i misterioses. De fet el concert pretenia també posar en escena el moviment literari “Sturm and Drang”, traduïble al català com a “Tempesta i Passió”, un moviment que va influenciar enormement a altres corrents artístiques, com ara la música. La voluntat d’expressar els sentiments i els indicis preromàntics van prendre a partir del 1770 a compositors com Mozart o Haydn, que van fragmentar amb el racionalisme clàssic que havia predominat fins llavors.

L’Orquestra de Cambra de Granollers es va plantar amb tot el seu arsenal musical. Sota la direcció de Francesc Guillén, que va portar la batuta amb elegància, hi va haver un conjunt musical excepcionalment nombrós, amb 8 violins, 3 violes, 3 trompes, 2 oboès, 2 fagots, 2 violoncels i 1 contrabaix. El repertori es va basar en obres com la Simfonia número 29 en la major de Mozart o la Simfonia fúnebre número 44 de Haydn en mi menor.

El concert, inclòs dins el VIè Cicle de Música Simfònica del Foment Mataroní, va deixar un excel·lent regust de boca. De vibratto a da cappo, el recital va ser sensible i de cinc estrelles, i de llarg del millor que passarà per Mataró aquest 2008. Extraordinària, de debò, la nit musical del passat dissabte.
- Eloi Aymerich

Tradició i nostàlgia musical en la sarsuela Maruxa


Unes 400 persones van omplir la sala gran del Foment Mataroní per veure Maruxa, una de les sarsueles més populars del compositor català Amadeu Vives ambientada en l’ambient rural gallec.La sarsuela del passat diumenge va ser un concert de gairebé tres hores, amb la companyia de Joventut Lírica de Barcelona al complet, amb cors i ballet i una col·laboració especial del prestigiós baix-baríton català Vicenç Esteve Corbacho.

Sota la direcció musical del tradicional i nostàlgic Mestre Aníbal Gil i una orquestra de tall simfònic de 14 músics en directe, l’espectacle va adquirir moments d’una dramàtica lírica excepcional, amb duets, trios i solos entre els que va destacar la potentíssima soprano Carmen Rivera en el paper principal femení.

El recital líric estava inclòs dins el programa del IV Cicle de Sarsuela del Foment Mataroní, que un cop al mes ofereix una obra d’aquest popular gènere musical i que ha convertit la sala mataronina en un dels pocs espais escènics catalans on es pot escoltar regularment sarsuela. L’èxit de públic i la resolució interpretativa dels músics de Maruxa va demostrar una vegada més que la música no coneix ni de gèneres ni de modes. Sarsuela populosa i de primera al Foment.