Georgina Blanch en concert a El Públic.

Diuen que per ser artista s’ha de saber emocionar. I la Georgina Blanch en sap. El Músiques Tranquil·les [web] va acollir el recital més negre de tot el cicle aquest diumenge a l’espai cultural El Públic [web]. La cantant actuava en solitari per primera vegada en molt de temps. Una faceta nova, ja que Blanch està reconeguda i està acostumada a dirigir cors de gospel: entre ells el més conegut és el Gospel Sons de Mataró, un autèntic èxit de participació i cant coral.

La mataronina es va fer acompanyar de tres autèntics fenomens musicals: Pol Caturla al baix elèctric, Ruben Bes als teclats i Miquel Portet a la bateria. Aquesta base instrumental li va permetre moure’s amb llibertat del rythm and blues al pop més electrònic, passant per les balades properes al jazz. Blanch va arrencar amb una preciosa Send me an angel d’Alicia Keys. Cantant bàsicament en anglès, va haver-hi concessions al català amb una animada Cala Joncols de Dijous Paella. Però els moments més estelars van venir sobretot amb una elèctrica Black or White de Michael Jackson o la I’m here de Color Purple.

Georgina Blanch actuava a casa. I es va notar. En una sala plena fins a la bandera, la cantant recordava la importància de tocar amb sales plenes de públic “perquè és molt dur fer música i no tenir ningú a qui ensenyar-li”. Els aplaudiments van ser constants, i la nit, un encert musical. La última cançó, It’s my party va ser tota una declaració d’intencions. La festa d’aquesta jove cantant maresmenca és una autèntica promesa de carrera. Per veu, però sobretot, per l’entusiasme vital i musical que transmet. ELOI AYMERICH/ Vídeo: JOAN SALICRÚ i MARC ARISA