Maria Coma acompanyada de Pau Vallvé durant el seu concert a la Sala Clap de Mataró.
Sense grans ornaments ni un gran arsenal de músics. Dos artistes i una posada en escena senzilla, cuidada i íntima. No feia falta res més per sentir una de les veus femenines més contemporànies i amb més personalitat de l’escena catalana.
Amb la cançó Orió començava a despuntar la veu dolça de Maria Coma [web] seguida de les primeres notes del piano que una darrera l’altra anaven desfilant tendrament i s’embolcallaven amb la percussió. De manera increscendo fins arribar una explosió d’energia sense límits. Des de llavors, Coma t’hipnotitza i et transporta a la seva atmosfera experimental plena de detalls i sentiments. La pianista va tocar tot el nou repertori mostrant tota la seva sensibilitat, però aquest cop sense l’instrument clavinimbus ja que el directe fa servir un teclat que produeix el mateix so.
Maria Coma així presentava el seu tercer treball Celesta a la sala Clap de Mataró dins del 9è Cicle de Músiques Tranquil•les [web]. I estrenava un nou format en directe, més minimalista, acompanyada del músic i productor del disc Pau Vallvé [web] a la percussió. Un “mano a mano” on demostren la fluïdesa i la complicitat dels dos músics. “Encara que fos el primer dia no estava nerviosa i tenia ganes d’ensenyar el nou format al públic. M’he sentit molt còmode”, va compartir Coma. ANNA BLANCH/ Foto: AINA SÁNCHEZ
