Pau Riba al Parc de Can Muntanyà de Caldes d’Estrach el passat 5 de juliol.
Inseparable de la seva guitarra espanyola, que fa sonar com una capsa de música, Pau Riba va interpretar aquest paper que fa tan temps que li funciona: el del gran i vell bruixot que explica contes als altres membres de la tribu, tot plegat ben regat amb ironia i amb un punt d’excentricitat.
El concert va tenir moments preciosos i màgics, com quan els gripaus del petit estany que hi havia molt a prop de l’escenari van coincidir amb una cançó que parlava d’aquesta mena de criatures –que donen nom a la banda que porta Riba-, arribant-se a confondre quins eren interpretats i quins reals. I moments fantàstics com quan Riba va “versionar” els seus fills –el grup Pastora- amb la cançó ‘Donya Mixeires’, en realitat una peça seva escrita 40 anys enrere.
El recital va ser un complement perfecte d’una nit iniciada amb la poesia de Josep Pedrals, Núria Martínez-Vernis i Manuel Forcano dins la Nit de Poetes del festival Poesia i + [web] que aquest any ha incrementat el nivell i la voluntat d’inicidència, convertint-se en el principal esdeveniment musical –Festes Majors a banda- que tindrà lloc al Maresme en tot l’estiu. JOAN SALICRÚ/MARC ARISA
Que bé que finalment no hagin tret les granotes de les basses del jardí, tal i com volien fer els de la Fundació Palau perquè segons ells, “molestaven”.