Narcís Perich en directe a El Públic.

Quan es presenta per primer cop el treball d’un músic en públic, sembla que hi hagi d’haver nervis o que algú pugui pensar que no tot pugui acabar de rotllar bé. En el cas del concert de Narcís Perich, i possiblement perquè estava ben acompanyat de familiars i amics, no va ser així. En cap moment li va tremolar el pols o, almenys, ho va dissimular.

Acompanyat de Dani Ruiz (baix, percussió i veu) i Alfredo Martínez (guitarra) l’allenc Narcís Perich ha presentat els temes d’Un Pas Ferm, un àlbum que, com explica l’autor, marca una nova etapa personal i musical. Aquest és el primer disc en solitari després de la dissolució de La Caravana de la Bona Sort, i el sisè si fem un recompte total de la seva trajectòria. Un treball ple de cançons que recreen sons d’arrel americana que van des del blues, country, folk i rock sempre donant potencialitat a les guitarres.

Perich va mostrar un intens treball de vivències personals i de viatges vitals. Com veiem en la cançó Un Pas Ferm que parla sense embuts de les febleses que pot tenir tothom i de les promeses que ens exigim per tirar endavant. Cançons d’històries properes, que, si féssim l’esforç de tancar els ulls mentre les sentim, ens les podríem fer personals.

Al cantautor el podem etiquetar de ‘multi instrumentalista’: pot està tocant la guitarra o fent un solo al piano mentre, a la vegada, encara té temps per tocar l’harmònica o entonar una cançó. Perich ha acabat el concert donant quatre pautes per entendre el disc: “tot i que la primera escoltada pot semblar un disc trist, pretén ser un treball optimista”.

Un apunt, el concert ha fet que El Públic es quedés petit. Això demostra la bona salut del Músiques Tranquil·les però, sobretot, que els mataronins tenen ganes de sentir bona música i de conèixer tot tipus de propostes sense tenir en compte si aquestes són molt o poc reconegudes pel gran públic. ANNA BLANCH