El Pròxims es consolida com a festival heterogeni i de qualitat

El Poble Espanyol acollia el dijous 19 de juliol la segona edició del festival Pròxims [web]. Sis grups diferents van pujar dalt l’escenari durant l’espectacle.  L’objectiu del festival es va veure complert, van donar a conèixer grups emergents dins el panorama musical català i van apropar a la gent la música feta a casa.

A les set de la tarda i amb la plaça gairebé buida, començava la vetllada amb l’actuació del grup Litoral [Facebook], que presentava les melodies de pop mediterrani acústic que es troben a l’àlbum Incidents melòdics del món irracional. La plaça va omplir-se de rock frenètic i enèrgic durant el concert d’Els Surfing Sirles [Facebook], però el recinte continuava mig buit i amb un públic força desanimat. No va ser fins que va aparèixer el trio osonenc La iaia [web] que la plaça va omplir-se considerablement per moure l’esquelet i cantar els temes de Les ratlles del banyador. Gran part del públic va afirmar que el directe fresc, potent i proper de La iaia va fer-se curt.

Seguidament sortia a l’escenari la mallorquina Maika Makovski [MySpace] acompanyada d’una banda de músics de gran qualitat. La cantautora presentava el seu últim àlbum Thank You For The Boots. Makovski va aplegar un bon grapat de gent davant l’escenari que seguia el ritme del seu rock underground amb cançons com Lava Love o Language. A les onze de la nit músics i organitzadors van sortir a l’escenari per llegir un manifest en contra les retallades, ja que el sector musical es veurà fortament afectat per les decisions preses pel govern. David Carabén (Mishima) i Martí Sales (Surfing Sirles) van llegir un text de protesta i un escrit de Joan Brossa, respectivament.

I era el torn de la banda The New Raemon [web], caracteritzada pels ritmes obscurs i contundents que van dur excessiva tranquil·litat entre els espectadors. Els maresmencs van oferir els temes del seu àlbum Libre Asociación. Però el públic va quedar-se amb les ganes d’escoltar la fantàstica versió del tema de Nueva Vulcano, Te debo un baile. Finalment, entre crits de “Carabén president, Catalunya independent” sortien a l’escenari els barcelonins de Mishima [Facebook] per tancar la nit. L’exaltació abundava entre el públic quan van tocar les primeres notes. La formació va recordar himnes d’antics àlbums com L’olor de la nit o Un tros de fang, entre molts altres. També van presentar el seu últim àlbum, L’amor feliç i van demostrar que convenç completament al públic. L’intens espectacle, caracteritzat pels ja conegudíssims udols de Carabén, un públic eufòric i gran quantitat de cançons mítiques, s’acabava amb dos bisos i uns oients molt satisfets.

El Pròxims es va consolidant com a festival heterogeni, compromès i de qualitat. A més cal destacar els intensos i espectaculars directes de La iaia i Mishima. Si us el vau perdre o voleu repetir, teniu una cita el 4 d’agost a Begur o el 17 d’agost a Porta Ferrada. CARLOTA BURREL/CLARA ESPARRACH

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps requerits estan marcats amb *.

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>