Passió, intimisme, versions…són algunes de les paraules que definirien el concert del dimecres 30 de maig que va oferir  Lluis Bòria, cantant, veu i guitarra del grup terrassenc Estúpida Erikah [web] dins el cicle de Músiques Invisibles que té lloc al petit i familiar Ateneu Mulei [web] de Molins de Rei.  La veu trencada del cantautor va portar-nos música on es barreja el pop, el folk i el rock amb lletres pessimistes i profundes.

En aquest acústic d’Estúpida Erikah va escoltar-se la música del nou EP L’hivern al cos del què va destacar la cançó Gominoles gegants i les meravelles aquàtiques o la desconeguda El que el nens fa. També va despuntar la cançó Els Àngels Ploren Així del seu primer llarga durada Decorant Interiors, Decorant Exteriors, un tema desitjat pel públic ja que al final del concert en van demanar un bis. Bòria també va versionar diversos temes,  un encertadíssim Hallelujah de Leonard Cohen però també una poca aconseguida i sosa versió de Wonderwall d’Oasis. Durant l’actuació van sonar ritmes de reconeguts artistes com Mishima, Joan Manuel Serrat i Bruce Springsteen.

L’ànima d’Estúpida Erikah va voler presentar-nos la cançó Tres acords per la balada d’en Joan Matraca i  encara que a mig tema va oblidar-se de la lletra, Bòria va saber arreglar-ho de manera graciosa i elegant quedant-se només en un episodi divertit del concert.

Abans del concert, el cantautor va explicar al programa de ràdio Altraveu que la música d’Estúpida Erikah es veia influenciada per grups com Mishima i a l’hora d’escriure les lletres seguien els passos de l’asturià Nacho Vegas. Seguint els passos dels artistes anteriors, Bòria va mostrar una cura especial a la lletra, amb un to introspectiu, intens, i reflexiu en aquest espai  tan entranyable de Molins de Rei. CARLOTA BURREL/MARC ARISA