Mojinos Escozíos celebren 15 anys sense perdre ni l’humor ni la irreverència


Concert dels Mojinos Escozios a la Sala Salamandra de l’Hospitalet

Una legió de seguidors segueixen fidels a les bromes i a les cançons de Mojinos Escozíos [web], el grup barceloní encapçalat pel popular El Sevilla, com ha tornat a quedar demostrat aquest dissabte 18 de febrer a la sala Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat [web]. Tant se val que el seu darrer treball, Mená Chatruá, editat per celebrar el quinzè aniversari a la carretera, no sigui més que un recull de molts dels seus èxits, interpretats, això sí, amb col·laboradors amics ben variats del món de la música, i que per tant la banda no ofereixi gaire res de nou sobre l’escenari. Hom diria que no els cal, i fins i tot les interrupcions i les performance entre tema i tema que de mà d’altri podrien resultar llargues i previsibles, signades per aquests rockeros són gracioses i gens pesades, sempre, és clar, que es combregui amb el seu sentit de l’humor i es vagi al concert disposat a passar-ho bé.

Només obrir-se el teló ja comença el show. Sona la música d’orgue de El fantasma de l’ópera i apareix El Sevilla cobert per una capa de la que es desprèn per fer tot el concert mostrant les seves generoses carns, en principi de cintura en amunt però no s’està tampoc en algun moment d’emular en Shin-Chan. Que güeno que estoy serveix per començar molt forts i ja posar-se la concurrència a la butxaca. Si bé, i mai millor dit, el vocalista és el que porta la veu cantant en quant a l’humor i el contacte amb el públic, tots i cadascun dels components tenen els seus moments de glòria i sobretot de transmissió d’afecte per part del públic, especialment en el cas del bateria, Vidal Barja, àlies El Puto, i de l’excel·lent guitarrista Juan Ramón Artero, conegut com El Chicho.

Espectacle també per les indumentàries marca de la casa, que superaven de llarg en extravagància les disfresses d’alguns dels que eren a baix de l’escenari, i tot plegat sense oblidar, i cal agrair-ho, la qualitat musical. No obstant, l’excessiu volum feia que les lletres, un dels punts forts de la banda, en molts instants no s’entenguessin, i que, qui no les hagués escoltat mai, hagués de parar molt bé l’orella si volia riure pel contingut de cançons com Federico, Las niñas del colegio de La Saye o Al carajo.

En definitiva, però, tot i ser nit de Carnaval i per tant amb una extensa oferta de festes i rues arreu, el gust final que en queda és haver escollit bé anar a celebrar-ho veient en directe Mojinos Escozíos, un dels grups més festius i amb la disfressa a mida sempre ben posada. XAVIER AMAT/MARC ARISA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps requerits estan marcats amb *.

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>