La Porta dels Somnis en el concert al teatre La Massa de Vilassar de Dalt el 2 de desembre de 2011
Una veu espectacular, la de Virgínia Martínez, que no s’està de fer filigranes impossibles, i dues guitarres acústiques ben coordinades, les dels germans Jaume i Oriol Saltor. La Porta dels Somnis [web] no ha necessitat res més en el seu concert al teatre La Massa de Vilassar de Dalt [web] per oferir un bon espectacle i deixar satisfets els seus seguidors. Malauradament, això sí, la platea ha quedat molt lluny d’omplir-se, i segurament per aquest motiu el públic inicialment s’ha mostrat fred. L’energia comunicativa de la cantant i les constants bromes amb Jaume Saltor han contribuït a donar caliu i proximitat entre els de dalt i els de baix, i l’hora i mitja de concert ha acabat amb el públic dret i corejant el tema L’enèsima cançó d’amor.
Abans, un ventall de cançons de tots els seus discos – ja en van cinc en català comptant el recopilatori del cinquè aniversari – però amb especial atenció al darrer, Aire lliure, publicat com d’altres en català i en castellà. Temes a ritme pop, algunes balades, i bones lletres, com la d’Aprendré a estimar-me, definida per Virgínia Martínez com a cançó d’autoajuda. “No s’ensorrarà el món si em dius no t’estimo”, hi canta.
Sirena o Entre nosaltres han estat altres melodies que han sonat especialment bé, com també la que té el mateix títol que el nom del grup i la que dóna nom al disc més recent. Els germans Saltor, ara l’un ara l’altre, s’han alternat en els solos de guitarra, i potser s’ha trobat a faltar algun acompanyant músic més per dotar de més matisos les cançons, o ni que fos alguna percussió en alguna de les peces. Sigui com sigui, la baixa assistència no ha fet justícia a la qualitat del grup, demostrada també amb la versió triada per al bis, What’s up, de 4 Non Blondes. XAVIER AMAT/JORGE HEREDIA