Els acords de Vespre, possiblement el primer gran èxit del trio Els Pets [web] i una cançó que en poques gires han desat al calaix, donaven el tret de sortida a prop de dues hores de concert a la sala Clap de Mataró [web] en què els de Constantí han ofert, per ordre cronològic, 25 dels seus èxits. En una data especial, l’11 del 11 del 11, Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Càceres, junt amb els ja veterans a la banda Joan-Pau Chaves i David Muñoz, tots vestits de vermell, han bufat 25 espelmes amb uns seguidors que no han arribat a omplir la sala però que s’han entregat des del primer moment a l’espectacle corejant peces com S’ha acabat, Por, Noia de vidre, i tantes altres melodies que ja formen part del bo i millor del repertori nostrat del darrer quart de segle. La interpretació d’Agost, per exemple, ha servit per demostrar una vegada més que es tracta d’una de les cançons pop més boniques que ha fet mai un grup català.
La cronologia del repertori també serveix per comprovar l’evolució del grup, des d’un rock de certa potència cap a un pop més reposat i reflexiu. En general, les peces escollides suporten bé el pas del temps – moltes de les no triades ja és una altra cosa -, i un dels fets que més deu agradar als de Constantí és comprovar com molts dels assistents que ni tan sols estaven en projecte d’existir quan ells ja interpretaven pels escenaris els temes de la primera hora de concert se les saben tan bé com les que toquen a la part final. Públic molt jove en perfecta harmonia amb d’altres seguidors que superen les trenta primaveres, i a tots ells un missatge des de l’escenari per part de Gavaldà: que el proper dia 20 de novembre vagin a votar, perquè cada vot absent no deixa de ser un vot per al Partit Popular, en paraules del popular cantant.
Per als bisos, Els Pets s’han guardat cinc cançons del seu darrer disc, Fràgil, començant per l’encisadora Draps de cuina, durant la qual Gavaldà ha baixat de l’escenari. Les notes del Bon dia, que com no podia ser d’altra manera han convertit la sala en una festa, havien de servir per tancar el concert, en l’únic instant que es trencava l’estricte ordre cronològic d’enregistrament de les cançons, però la insistència del públic ha fet que els cinc components del grup hagin saltat de nou a l’escenari per tocar Jo vull ser rei, amb paraules dedicades a Iñaki Urdangarín.
25 anys, doncs, amb uns Pets en forma però que malauradament no han exhaurit les localitats del Clap tot i ser una de les bandes més populars i amb un pop-rock més exquisit. La història en parlarà i el llegat que estan deixant és imprescindible. Sembla, però, que en aquest país per a que et valorin cal que et retiris uns deu anys i així després poder tornar per la porta gran. XAVIER AMAT/MARC ARISA
