Cesk Freixas [bloc], cantant de Sant Pere de Riudebitlles, reivindica en molts dels seus concerts el llegat que ens han deixat autors com Ovidi Montllor i Quico Pi de la Serra. I la seva manera de presentar-se a l’escenari sens dubte beu de fonts com aquestes i ell mateix mostra amb orgull l’etiqueta de cantautor protesta i reivindicatiu. Tot i així, Freixas és una versió evolucionada de “cantant protesta”, amb uns arranjaments més pop que la majoria de temes de la que se’n va dir la Nova Cançó i sobretot amb unes lletres que poc necessiten amagar-se rere metàfores per superar cap censura, dient les coses amb una claredat que potser fins i tot és excessiva, massa mastegada. Unes coses que, és clar, poc o molt també han canviat en quatre dècades, tot i que molts pensaran que potser no tant.
Malgrat aquesta actualització, Freixas és sens dubte el cantant de nova fornada que més s’assembla als cantautors que van sorgir als anys 50 i 60 al nostre país, com va quedar demostrat en el concert ofert aquest divendres 22 de setembre a la sala La Mirona de Salt [web]. Utilitza molt sovint la tonada lenta i sensible com a eina reivindicativa, tal com ja feien Llach o Raimon, i els vestits musicals a voltes es queden en una o dues guitarres, això sí, acústiques i no clàssiques com les que portaven aquells, sense excessos ni complicacions, posant la música al servei de la paraula. Fins i tot alguna llarga presentació recorda la d’algun cantautor retirat dels escenaris fa pocs anys. A La Mirona han seguit el prop d’hora i mitja de concert un centenar de persones, la majoria molt joves, que han gaudit de la interpretació de temes com Diuen o Abril del 1984. Aquestes dues corresponen al seu darrer disc, titulat La mà dels qui t’esperen, publicat ara fa un any, i de fet aquesta era una de les últimes oportunitats per assistir a un concert de l’actual gira, ja que aviat el cantautor es tancarà a l’estudi per enregistrar un nou treball, el quart de la seva carrera, que serà possible gràcies a l’anomenat micromecenatge, aportacions econòmiques que pot fer tothom que vulgui. En pocs dies Freixas ha recollit 8.500 euros.
També del darrer disc són les dues peces que ha tocat abans dels bisos, La petita Rambla del Poble Sec – possiblement el seu tema més conegut – i Tu, Jeunet i els trens que no hem perdut, que ha comptat amb la participació del públic. A la tornada a l’escenari, Freixas ha sorprès versionant Adrià Puntí – ja abans havia tocat una cançó de Pi de la Serra – i ha acabat el concert amb Hossana, tancant un cercle de cançó i reivindicació que per a aquest jove cantautor són dos conceptes indestriables. XAVIER AMAT/MARC ARISA
