Al Pati de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, Colomo va estar acompanyat per un teclat, un contrabaix i una senzilla percussió que van acompanyar la seva guitarra acústica durant l’actuació. Entre tots van aconseguir arrencar més d’un somriure al públic gràcies als seus comentaris, ja que no només les seves cançons i la manera d’interpretar-les ja resulta una mica còmica, sinó que a més Colomo va demostrar un gran sentit de l’humor i una bona connexió amb els assistents. Fins i tot no es van salvar de les rialles un grup d’espontanis que eren fora del recinte fent una mica de xivarri.
De la mateixa manera que Joan Colomo ha comprovat com la seva nova proposta resulta divertida i fresca, podem dir que algunes vegades cau en una espècie d’estat paranoic del qual es difícil sortir-ne. La seva veu amb reminiscències al cinisme d’Albert Pla i les seves lletres que sovint poden semblar poc serioses, doten el seu nou projecte d’una lleugeresa que resulta sorprenent. Fins i tot els mateixos músics semblava que s’ho estiguéssin prenent tot en clau de broma.
En definitiva, va ser un concert amb un format agradable i molt adequat per la cloenda del Petitsons d’aquest any, que celebrava la seva tercera edició i que ha gaudit aquest cop d’un bon cartell i una bona acollida entre la gent. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ