L’artista nascuda a Jaén va oferir un concert on van predominar la seva veu i la sutilesa en l’execució dels músics que l’acompanyaven. Tot plegat una proposta molt més serena que la que podíem veure en les seves actuacions amb Amparanoia. Les cançons del seu nou disc aporten un sentit molt més intimista i potser aquest format sigui més apte per sales petites. De totes maneres, va ser una bona oportunitat per veure el resultat dels tres anys en que Amparo Sánchez ha estat preparant el seu recent treball, anomenat Tucson-Habana.
El nom del disc respon a les dues ciutats que van ser escenari de la seva gravació. De fet, Amparo Sánchez va començar aquesta aventura l’any 2007 visitant Nou Mèxic. A Tucson va comptar amb Joey Burns de la banda nord-americana Calexico com a mestre de cerimònies en la gravació de la primera part del treball, que es va completar el 2008 amb les cançons enregistrades a l’Havana. El resultat és un disc molt personal, amb un innegable sabor cubà i que representa un nou concepte en la música de fusió d’aquesta cantant.
El passat dijous al Clap vam veure una Amparo Sánchez més tranquila i madura. Potser aquesta nova faceta pugui sorprendre a qui la coneixia de les seves anteriors etapes. Ara les seves composicions són més clàssiques, amb lletres que no amaguen un to força pessimista envers l’amor, la vida i la pobresa. Són cançons més properes al bolero que no pas a la rumba i que per ella signifiquen un nou començament en la seva carrera.
-ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ.