Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
'El Documental del Mes' a Mataró · CLACK 'El Documental del Mes' a Mataró · CLACK 'El Documental del Mes' a Mataró · CLACK 'El Documental del Mes' a Mataró · CLACK 'El Documental del Mes' a Mataró · CLACK 'El Documental del Mes' a Mataró · CLACK 'El Documental del Mes' a Mataró · CLACK 'El Documental del Mes' a Mataró · CLACK 'El Documental del Mes' a Mataró · CLACK 'El Documental del Mes' a Mataró · CLACK
'EL DOCUMENTAL DEL MES' A MATARÓ
CADA SEGON DIMECRES DE MES
Des de Clack programem 'El Documental del Mes' durant tot el curs (des de l'octubre fins al maig), el segon dimecres de mes a les 7 del vespre al Cafè de Mar.

En totes les sessions hi haurà una petita introducció per part d'un membre de l'equip de Clack, contextualitzant el documental, i un breu debat posterior presentat per un professor del Tecnocampus que comptarà, a més, amb convidats especialistes en el tema de cada pel·lícula. L'entrada val 3 euros. 1 euro per als estudiants del TecnoCampus.

La iniciativa compta amb el suport de l'Ajuntament de Mataró, Fundació Unió de Cooperadors de Mataró i la universitat Tecnocampus. De fet, aquests passis s'inscriuen en el marc de la col·laboració que Clack té amb la universitat de la capital del Maresme, que compta amb un Grau de Mitjans Audiovisuals al qual acudeixen 600 alumnes.


PROPERES PROJECCIONS:

10 OCTUBRE · EUGENIO

Eugenio omplia els escenaris amb la seva presència i el seu particular sentit de l'humor. Sempre impassible, vestit de negre, amagat rere unes grans ulleres fosques i el fum d'una eterna cigarreta, ha deixat una empremta molt important a diverses generacions que encara avui riuen i expliquen els seus acudits. A partir dels anys vuitanta, i fins a mitjans dels noranta, va estar present a totes les llars del país a través de la televisió i va fer gires per tot Espanya i part d'Amèrica Llatina. Però l'èxit professional amagava el que passava lluny dels focus, en la intimitat.

Personatge polifacètic, Eugenio també va ser joier, cantant, músic, empresari, pintor, actor i fins i tot aficionat a l'esoterisme. La seva vida va estar marcada per un gran amor –la seva primera esposa, Conchita Alcaide– que el va convertir en artista. La mort prematura de la Conchita va ser el punt d'inflexió que marcaria la seva vida. Per una part, va coincidir amb l'inici de l'èxit. Per l'altra, es va apoderar d'ell una tristesa infinita que el portaria a un pou de foscor. Un retrat de l'Eugenio més desconegut.

+ En aquesta ocasió, després de la projecció, hi haurà col·loqui amb Jordi Rovira, director del documental 'Eugenio'.



14 NOVEMBRE · OF FATHERS AND SONS
El director de Return to Homs, torna a la seva terra per viure dos anys amb la família d'Abu Osama, membre d'Al-Queada a Síria. Allà serà testimoni de com els seus fills son entrenats, des de ben petits, per convertir-se en soldats de la Jihad. Descobrim des de dins què significa créixer amb un pare jihadista.

Els seus dos fills, Osama i Ayman, adoren i admiren al seu pare i obeeixen les seves paraules, però mentre Osama sembla seguir el camí de la Jihad, Ayman vol tornar a l'escola… Després de guanyar el Premi del Gran Jurat de World Cinema a Sundance, Talal Derki ens sedueix amb una història que, a través del dia a dia dels dos nens, ens permet comprendre la complexitat i la tragèdia del conflicte que viu Síria actualment.



12 DESEMBRE· LAST DAYS IN SHIBATI
El nen Zhou Hong i el senyor Xue Lian han de marxar de l'última barriada històrica que queda a la gran ciutat de Chongqing, perquè serà destruïda per construir un nou barri. Obligats a abandonar el que ha estat casa seva fins aleshores, els estrets carrers del barri de Shibati, fan de testimonis de la Xina més tradicional i històrica que està a punt de desaparèixer.

La destrucció de les antigues barriades a la Xina són un reflex de les polítiques urbanístiques, socials i culturals d'un país on allò vell, tradicional i històric ha de donar pas a allò nou, contemporani i sense ànima. Una reflexió sobre la canviant Xina contemporània que, poc a poc, va deixant perdre la seva història i el seu llegat.



----

JA PROJECTATS:

MAIG 2018 · UN HOME MILLOR

DocsBarcelona del Mes presenta Un home millor (A Better Man), la sorprenent pel·lícula d'Attiya Khan i Lawrence Jackman sobre la violència masclista i un nou paradigma de prevenció conegut com a justícia restaurativa. Un film en primera persona on l'Attiya s'enfronta cara a cara amb l'ex que la va maltractar quan era jove. Decideix filmar aquesta primera trobada com a teràpia per poder destruir els fantasmes del passat i poder seguir endavant amb la seva vida. I si la teràpia al maltractador es focalitza en la prevenció i no en el càstig?

"Recordo que ploraves i em deies que ho senties. I recordo que jo pensava: si ho sents, para", explica l'Attiya Khan davant de l'Steve, l'exnòvio que quan eren adolescents la maltractava. Recorden el dia en que, amb només 18 anys, l'Attiya fugia espantada de casa i corria pels carrers de la ciutat. Temia per la seva vida perquè l'Steve l'havia estat maltractat física i emocionalment durant anys. Ara, 20 anys més tard, l'Attiya contacta amb l'Steve perquè es reuneixi amb ella per saber com recorda la relació que varen tenir i si està disposat a assumir la responsabilitat dels seus actes violents.

L'Attiya és cineasta i decideix gravar aquesta primera trobada. Aquesta reunió emocionalment dura marca un nou inici en el procés de recuperació del benestar emocional de l'Attiya. També significa un punt de partida per l'Steve, que se li brinda una nova oportunitat per responsabilitzar-se de l'enorme dany que va causar. En cap moment es pretén justificar els abusos, ni tan sols perdonar a l'Steve, però l'Attiya creu que la millor manera de poder seguir amb la seva vida és enfrontant-se cara a cara amb els fantasmes del seu passat, per aquest motiu aposta per l'anomenada justícia restaurativa, en la qual la solució emocional del conflicte passa per tractar a la víctima i a l'agressor de forma conjunta. Amb l'ajuda del terapeuta Tod Augusta-Scott, especialitzat en treballar amb homes que han utilitzat la violència, l'Steve torna a mirar al passat per recordar moments concrets dels abusos que va dur a terme i ajudar a l'Attiya en el seu procés de curació, que també acabarà sent el seu.


Un home millor (A Better Man) és una producció valenta i necessària d'Attiya Khan i Lawrence Jackman, també de l'actriu i cineasta Sara Polley, que posa de manifest nous mètodes per prevenir la violència masclista i ajudar a les víctimes a superar emocionalment les esquerdes del passat. "Si es pot ajudar a un sol home a no exercir la violència, aquesta pel·lícula ja haurà valgut la pena".




-

ABRIL 2018: LES NOIES D'ALBA DAURADA
"Què ha passat a Grècia?" es pregunta en veu alta el cineasta Håvard Bustnes a l'inici d'aquest inquietant documental. En els últims anys, la imatge d'un país amb platges assolellades i gent amigable ha estat enfosquida per ideologies polítiques properes al nazisme que s'encarnen en Alba Daurada, el partit que a les eleccions del 2012 va aconseguir 21 escons al Parlament grec.

Quan nombrosos membres destacats del partit són empresonats, les seves dones (entre elles la filla del líder Nikos Michaloliakos) agafen les regnes de la formació i continuen propagant-ne el missatge. Totes elles tenen la suficient experiència per evitar escletxes en el discurs oficial i s'asseguren que les entrevistes que els fan queden tal com volen. Però en un moment de distracció, el director marxa corrent amb la càmera i aconsegueix enregistrar imatges compromeses del partit neonazi. El material resultant, complementat amb imatges d'arxiu, no deixa cap dubte sobre el costat depravat d'aquest partit polític i revela l'abisme, cada vegada més clar, entre la realitat i la imatge que pretenen donar.



-

MARÇ 2018: LA REVOLUCIÓ DELS SARIS ROSES
"La vida d'una nena és cruel, la vida d'una dona és molt cruel", apunta la Sampat Pal, la protagonista de Saris Roses. Casada per obligació de molt jove, va anar a parar a una família que la maltractava i la feia treballar molt dur. Lluny del que és habitual, la Sampat va abandonar-los per esdevenir la líder de la Gulabi Gang (la banda rosa), un grup de dones de la regió índia d'Uttar Pradesh, identificables pels seus saris roses, que lluiten contra els matrimonis forçats i l'assetjament que pateixen moltes noies. Una mirada dura però alhora divertida envers aquestes activistes i la seva carismàtica líder.




-

FEBRER 2018: L'HORA DELS DEURES
Un pare filma l'esforç i el patiment diari del seu fill per fer els deures. Completar els exercicis que li posen a l'escola és un calvari que oprimeix la passió creativa d'un nen inquiet i imaginatiu. El pare s'implica a fons per entendre el problema i dedica una hora cada dia a ajudar-lo a fer els deures. Passen els dies, les setmanes i els anys, i observem com les ganes d'aprendre xoquen contra el fantasma del fracàs escolar. L'entranyable relació pare-fill, tota una muntanya russa d'emocions, ens revela amb humor les contradiccions del sistema educatiu francès.

La intel·ligència d'un nen es mesura a partir de la seva habilitat per fer els deures que li imposen des del col·legi? Com això pot afectar a la seva autoestima i al seu futur desenvolupament emocional? Una petita perla cinematogràfica que mostra com es poden enfortir o debilitar els vincles entre un pare i un fill amb el simple fet de dedicar una estona per fer els deures amb ell.


-

GENER 2018: MACHINES
Milers de treballadors exhausts, interminables jornades laborals de 12 hores i una immensa fàbrica tèxtil a Surat, una ciutat industrial situada al nord-oest de l'Índia. És el retrat d'una història "hipnòtica, laberíntica i desoladora" que es pot veure a Machines, la pel·lícula amb la qual debuta el cineasta Rahul Jain, nascut a Nova Delhi, crit a l'Himàlaia i educat als Estats Units.

Es tracta d'una coproducció entre l'Índia, Alemanya i Finlàndia, de 2016, que els crítics han tillat d'obra "valenta i personal", i durant la qual la càmera viatja pels passadissos d'aquest submón invisible, on humans i màquines són la mateixa cosa. De fet, el valor afegit del documental són les curtes converses que el director manté amb els treballadors, que descol·loquen els espectadors, durant els 75 minuts que dura la cinta.

Una mirada dura, i a la vegada d'una sensibilitat extraordinària, a l'explotació dels treballadors a les fàbriques dels països en vies de desenvolupament, que interpel·la directament l'espectador i li fa replantejar-se si les dinàmiques productives del món en què vivim són les més idònies.



-

DESEMBRE 2017: 'FREE LUNCH SOCIETY'
Treballaries si et paguessin simplement per existir? La renda bàsica universal farà la gent mandrosa? O l'alliberarà? I què hi ha dels robots, que en un futur molt proper faran que la major part dels llocs de treball siguin redundants? Són alguns dels dubtes que a molts se'ls plantegen quan se'ls parla del concepte de "renda bàsica", que atorgaria a qualsevol ciutadà del país on s'apliqués el dret a percebre un salari mínim pel sol fet d'existir, treballés o no.

Aquest és el debat que reobre Free Lunch Society, una pel·lícula de segell germano-austríac dirigida per Christian Tod, un economista reputat que actualment treballa en la seva tesi sobre la renda bàsica.



NOVEMBRE 2017: 'AMAZONA'
Què fa que una dona sigui bona mare? És necessari renunciar als propis somnis, per extrems que siguin, quan tens fills?

Clare Weiskopf, la directora del film, tenia 11 anys quan la seva mare va fugir a la jungla colombiana, i la va abandonar a ella i el seu germà petit. Trenta anys després, la Clare es queda embarassada i decideix retrobar-se amb la seva mare per buscar respostes i tancar ferides. Necessita tenir el seu propi concepte del significat de la maternitat.

Un viatge a les profunditats de l'Amazones que li servirà per explorar una relació mare-filla que creia perduda i que la transportarà a l'interior del seu propi ser, l'únic camí possible per reconciliar-se amb ella mateixa.

Un història fascinant entre dues dones, mares i filles, plena de converses que fan saltar espurnes, que ens situa davant d'un dilema moral sobre els límits de la llibertat i la responsabilitat.


-

OCTUBRE 2017: 'LA MEVA FÀBRICA'
"Si vols ser un constructor de vaixells, has d'haver nascut per ser-ho". Amb aquesta frase resumeix un dels protagonistes de La meva fàbrica la importància que té per a ell el seu lloc de treball. No es tracta només d'un sou, és també l'orgull d'un ofici, la dignitat aconseguida generació rere generació.

Els ingressos d'un terç dels habitants de la ciutat alemanya de Wismar depenen de Wadan Yards, una empresa constructora de vaixells. L'agost de 2008 un inversor rus es queda l'empresa. El futur sembla segur. Però quan comença la crisi mundial, 5.000 llocs de treball entren en perill.

Una pel·lícula sobre la dignitat del treballador i un exemple bell i contundent de què hi ha darrere del concepte abstracte de la "crisi".

-

MAIG 2017: 'VENUS'
Dues joves directores daneses convoquen un càsting com a part del procés de recerca per filmar una pel·lícula eròtica de i per al sexe femení. En resposta a la crida, més de 100 dones apareixen al seu apartament i parlen directament a càmera sobre les seves fantasies eròtiques, els seus desitjos i les seves frustracions. A mesura que avança el rodatge, les entrevistades s'obren més a càmera i la trama va prenent forma. Les directores s'adonen que, sense haver-ho previst, aquestes sessions íntimes ja són la pel·lícula que necessitaven fer.

Una història sincera, honesta i vulnerable sobre les dones en relació amb el sexe, el desig, les emocions, els descobriments, el paper que suposadament han de tenir al llit i totes aquelles coses de les quals mai ens havíem atrevit a parlar.


-

ABRIL 2017: 'AMATEURS A L'ESPAI'
Després de l'èxit amb 'Sonita', arriba, a 'El Documental del Mes' de Mataró, 'Amateurs a l'espai'. La pel·lícula explica la història d'en Kristian i en Peter, dos amics que són enginyers de primer nivell i comparteixen un somni: construir un coet fet a casa que els permeti viatjar a l'espai. Si tenen èxit, Dinamarca serà el quart país a la història que envia persones més enllà de l'atmosfera terrestre.
Acompanyats d'un grup de fanàtics de l'aeronàutica, els dos protagonistes hauran de lluitar contra els més grans desafiaments tècnics, i fins i tot hauran de desatendre les seves obligacions familiars per fer realitat el seu somni. Aconseguiran construir un coet amb el mateix pressupost que costaria fer un cotxe?


-

MARÇ 2017: 'SONITA'
La primera cinta que s'ha pogut veure a la capital del Maresme, el 8 de març, és 'Sonita', una pel·lícula de la directora iraniana Rokhsareh Ghaem Maghami, que va obrir la passada edició del festival DocsBarcelona –promogut també per Paral·lel 40- i és la vibrant història d'una jove rapera afganesa que denuncia la difícil situació de les dones a l'Afganistan a través de les seves cançons. Aquesta primera projecció coincideix amb el Dia Internacional de la Dona, i està inclosa dins els actes organitzats per aquesta efemèride a la capital del Maresme.
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.