El diàleg La construcció de la memòria, amb els periodistes Martxelo Otamendi i Gorka Landaburu, ha tancat aquest dimarts 22 de novembre el cicle El País Basc: 5 anys sense la violència d'ETA, organitzat per l'ICIP amb la col·laboració de Clack, amb l'objectiu de reflexionar sobre la situació política i social que viu el País Basc des que ETA va anunciar el cessament de l'activitat armada, la tardor del 2011.
El diàleg ha contraposat les visions de "dues víctimes de diferents victimaris", en paraules del periodista i escriptor Antoni Batista, moderador de l'acte: d'una banda, Gorka Landaburu, periodista de la revista Cambio16, víctima d'un atemptat d'ETA l'any 2001 que li va causar ferides greus; i de l'altra, Martxelo Otamendi, director del diari Berria, detingut el 2003 en el marc de l'operació Egunkaria, acusat d'integració a organització terrorista, que va denunciar haver patit tortures. Ara, quan es compleixen 5 anys sense la violència d'ETA, tots dos coincideixen que el procés de pau avança molt lentament, és "desesperadament lent", afirma Landaburu. I explica: "En aquests cinc anys sense violència molts hem retrobat la llibertat, es nota al carrer que ETA no hi és, han desaparegut les amenaces, les pressions i les mirades d'odi, però queda molt camí perquè les ferides són profundes.". També Otamendi coincideix en que és un procés que va per llarg: " Fa cinc anys ningú pensava que a hores d'ara no s'hauria complert el desarmament d'ETA ni el tema dels presos", i es mostra pessimista sobre el futur: "Al País Basc no hi haurà un relat oficial acordat per totes les parts, que en totes les parts assumeixin la seva responsabilitat".
Reflexió i autocrítica
Els dos periodistes reconeixen que al País Basc hi ha hagut moltes violències (ETA, els GAL, la Triple A...) i reivindiquen que totes les parts han de fer autocrítica (ETA, l'esquerra abertzale, els partits polítics, les institucions) i que cal treballar per una bona convivència. En aquests termes, el mateix Otamendi ha aprofitat l'acte -en el qual ha assistit la filla d'Ernest Lluch, Rosa Lluch- per fer una disculpa pública: "Ernest Lluch era col·laborador d'Egunkaria -diari que dirigia Otamendi- i després del seu assassinat no vaig tenir el valor ni de trucar a la família. Tots hem fet coses malament". Unes paraules que més tard va agrair també públicament la filla d'Ernest Lluch.
Durant el diàleg també s'ha posat sobre la taula el paper dels mitjans de comunicació en el conflicte basc i en aquest sentit també hi ha hagut lloc per l'autocrítica: "Els mitjans hem atès cadascú a la seva parròquia", reconeix Otamendi, mentre que Landaburu denuncia que hi ha mitjans de comunicació que han utilitzat el conflicte per interessos personals i polítics.
Com a reptes pendents, els dos periodistes reclamen que s'expliqui bé el conflicte basc, "què ha passat i com s'ha arribat fins aquí", a les escoles especialment, per poder avançar cap a una pau activa, basada en el respecte i la convivència. I tenir molt present que no hi ha una veritat absoluta, sinó una suma de múltiples veritats.
El diàleg ha contraposat les visions de "dues víctimes de diferents victimaris", en paraules del periodista i escriptor Antoni Batista, moderador de l'acte: d'una banda, Gorka Landaburu, periodista de la revista Cambio16, víctima d'un atemptat d'ETA l'any 2001 que li va causar ferides greus; i de l'altra, Martxelo Otamendi, director del diari Berria, detingut el 2003 en el marc de l'operació Egunkaria, acusat d'integració a organització terrorista, que va denunciar haver patit tortures. Ara, quan es compleixen 5 anys sense la violència d'ETA, tots dos coincideixen que el procés de pau avança molt lentament, és "desesperadament lent", afirma Landaburu. I explica: "En aquests cinc anys sense violència molts hem retrobat la llibertat, es nota al carrer que ETA no hi és, han desaparegut les amenaces, les pressions i les mirades d'odi, però queda molt camí perquè les ferides són profundes.". També Otamendi coincideix en que és un procés que va per llarg: " Fa cinc anys ningú pensava que a hores d'ara no s'hauria complert el desarmament d'ETA ni el tema dels presos", i es mostra pessimista sobre el futur: "Al País Basc no hi haurà un relat oficial acordat per totes les parts, que en totes les parts assumeixin la seva responsabilitat".
Reflexió i autocrítica
Els dos periodistes reconeixen que al País Basc hi ha hagut moltes violències (ETA, els GAL, la Triple A...) i reivindiquen que totes les parts han de fer autocrítica (ETA, l'esquerra abertzale, els partits polítics, les institucions) i que cal treballar per una bona convivència. En aquests termes, el mateix Otamendi ha aprofitat l'acte -en el qual ha assistit la filla d'Ernest Lluch, Rosa Lluch- per fer una disculpa pública: "Ernest Lluch era col·laborador d'Egunkaria -diari que dirigia Otamendi- i després del seu assassinat no vaig tenir el valor ni de trucar a la família. Tots hem fet coses malament". Unes paraules que més tard va agrair també públicament la filla d'Ernest Lluch.
Durant el diàleg també s'ha posat sobre la taula el paper dels mitjans de comunicació en el conflicte basc i en aquest sentit també hi ha hagut lloc per l'autocrítica: "Els mitjans hem atès cadascú a la seva parròquia", reconeix Otamendi, mentre que Landaburu denuncia que hi ha mitjans de comunicació que han utilitzat el conflicte per interessos personals i polítics.
Com a reptes pendents, els dos periodistes reclamen que s'expliqui bé el conflicte basc, "què ha passat i com s'ha arribat fins aquí", a les escoles especialment, per poder avançar cap a una pau activa, basada en el respecte i la convivència. I tenir molt present que no hi ha una veritat absoluta, sinó una suma de múltiples veritats.