No només l'humanisme sinó directament l'humanitarisme de Joan Peiró. Segons el diccionari l'humanitarisme és "una creença activa en el valor de la vida humana, on els humans practiquen un tracte benevolent i proporcionen assistència a altres éssers humans, per tal de millorar la humanitat tant per raons morals com lògiques".
El director del projecte escènic documental Peiró42, el membre de Clack Eloi Aymerich, va lloar la faceta més personal del dirigent anarcosindicalista mataroní en el transcurs de la presentació d'aquesta iniciativa de la Comissió Ciutadana Joan Peiró al Museu de l'Exili de La Jonquera, aquest passat divendres dia 16, just el dia que feia 131 anys del naixement de Peiró.
"Abans i durant la Guerra Civil, malgrat ser anticlerical, amagava gent de missa, fins i tot capellans, a casa seva. Realment era algú la bondat del qual no es pot posar en dubte i que, en el context on feia aquestes accions, el converteix en un heroi poc habitual", va afirmar després de què es projectés la versió documental televisiu del projecte, de 30 minuts de durada.
"Peiró és un home que durant el seu Consell de Guerra té trenta testimonis de descàrrega, entre els quals el que va ser cap de la Falange a Catalunya, Luys Santamarina, o el responsable de l'ordre dels Maristes a Catalunya, el Germà Doroteu. I no en té cap de càrrega", va recordar el director de Peiró42 davant una cinquantena de persones, essencialment alumnes de la Universitat de Girona.
Aymerich també va posar èmfasi en la vigència dels valors de Peiró: "A 2018 Peiró segueix sent absolutament vigent; el seu testimoni humà va esdevenir un germen per les futures generacions i nosaltres ens en sentim hereus".
Conferència de l'hispanista Chris Ealham
L'hispanista Chris Ealham, professor de la Sant Louis University a Madrid i especialista en Peiró, va impartir una conferència sobre aquest mataroní nascut a Sants i va recordar com el dirigent anarcosindicalista va pagar amb la vida la seva honestedat: "Va preferir ser afusellat abans de deixar de banda els seus principis i això no va passar amb tothom, després de la Guerra Civil".
Ealham també va lloar la doble vessant de Peiró, amb uns plantejaments pragmàtics i alhora utòpics: "Peiró era un moderat, dins l'anarquisme, però parlava de la revolució, que per ell tenia una vessant cultural molt important. Una vessant que havia de permetre primer transformar les ments de les persones i després canviar la societat".
Peiró42 està concebut com un "projecte escènic documental" que es va estrenar, en la seva versió escènica el 21 d'octubre al Teatre Monumental de Mataró, en un acte que va omplir de gom a gom tan la platea com l'amfiteatre de l'espai. És una iniciativa de la Comissió Joan Peiró constituïda a Mataró l'any passat per commemorar els 75 anys del seu afusellament i compta amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat.
El director del projecte escènic documental Peiró42, el membre de Clack Eloi Aymerich, va lloar la faceta més personal del dirigent anarcosindicalista mataroní en el transcurs de la presentació d'aquesta iniciativa de la Comissió Ciutadana Joan Peiró al Museu de l'Exili de La Jonquera, aquest passat divendres dia 16, just el dia que feia 131 anys del naixement de Peiró.
"Abans i durant la Guerra Civil, malgrat ser anticlerical, amagava gent de missa, fins i tot capellans, a casa seva. Realment era algú la bondat del qual no es pot posar en dubte i que, en el context on feia aquestes accions, el converteix en un heroi poc habitual", va afirmar després de què es projectés la versió documental televisiu del projecte, de 30 minuts de durada.
"Peiró és un home que durant el seu Consell de Guerra té trenta testimonis de descàrrega, entre els quals el que va ser cap de la Falange a Catalunya, Luys Santamarina, o el responsable de l'ordre dels Maristes a Catalunya, el Germà Doroteu. I no en té cap de càrrega", va recordar el director de Peiró42 davant una cinquantena de persones, essencialment alumnes de la Universitat de Girona.
Aymerich també va posar èmfasi en la vigència dels valors de Peiró: "A 2018 Peiró segueix sent absolutament vigent; el seu testimoni humà va esdevenir un germen per les futures generacions i nosaltres ens en sentim hereus".
Conferència de l'hispanista Chris Ealham
L'hispanista Chris Ealham, professor de la Sant Louis University a Madrid i especialista en Peiró, va impartir una conferència sobre aquest mataroní nascut a Sants i va recordar com el dirigent anarcosindicalista va pagar amb la vida la seva honestedat: "Va preferir ser afusellat abans de deixar de banda els seus principis i això no va passar amb tothom, després de la Guerra Civil".
Ealham també va lloar la doble vessant de Peiró, amb uns plantejaments pragmàtics i alhora utòpics: "Peiró era un moderat, dins l'anarquisme, però parlava de la revolució, que per ell tenia una vessant cultural molt important. Una vessant que havia de permetre primer transformar les ments de les persones i després canviar la societat".
Peiró42 està concebut com un "projecte escènic documental" que es va estrenar, en la seva versió escènica el 21 d'octubre al Teatre Monumental de Mataró, en un acte que va omplir de gom a gom tan la platea com l'amfiteatre de l'espai. És una iniciativa de la Comissió Joan Peiró constituïda a Mataró l'any passat per commemorar els 75 anys del seu afusellament i compta amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat.